SALINITAT DE LES AIGÜES RESIDUALS A L'ENTRADA DE LES DEPURADORES

Missatges clau

• El 2025, el 82,0 % del volum d'aigua residual d'entrada a les EDAR de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera va superar el llindar de salinitat (3 mS/cm de conductivitat), pràcticament el mateix nivell que el 2021 (80,8 %). No hi ha una tendència de millora ni d'empitjorament clara.
• Eivissa és, de llarg, la pitjor illa: el 97,9 % del seu volum d'entrada supera el llindar el 2025, un nivell que es manté per sobre del 92 % tota la sèrie.
• Ciutadella Sud i Ciutadella Nord (Menorca) i Vila, Sant Antoni i Can Bossa (Eivissa) tenen el 100 % del seu volum d'entrada amb excés de salinitat el 2025.
• Cala Sant Vicent i Sant Joan de Labritja (Eivissa) són les úniques EDAR de tot l'informe sense cap volum amb excés de salinitat el 2025.
• Formentera trenca la seva pauta amb una millora notable el 2025 (52,8 %), després d'un 2024 amb el 100 % del volum incomplidor.

Introducció

La conductivitat de l'aigua residual a l'entrada de les depuradores és un indicador de la salinitat que hi arriba pel clavegueram, causada sobretot per infiltracions d'aigua marina en xarxes de sanejament deteriorades.

Aquest indicador no forma part dels paràmetres del RD 509/1996: mesura l'aptitud de l'aigua per a reutilització en reg, no el compliment de l'abocament. L'aigua residual compleix el llindar de salinitat quan no supera els 3 mS/cm de conductivitat.

Es fa servir el mateix criteri que al capítol de qualitat d'entrada: per a cada EDAR i cada mes, es pren la pitjor mostra disponible (Empresa gestora o Agència). Si supera el llindar, el mes es considera no conforme, i el seu cabal es compta com a volum amb excés de salinitat. El resultat es presenta com el percentatge del cabal anual total que prové de mesos no conformes —en volum, no en nombre d'EDAR, pel mateix motiu explicat al capítol de qualitat d'entrada: una EDAR gran pot pesar molt més que moltes de petites juntes.

A diferència d'altres indicadors d'aquest bloc, la salinitat no és sobretot un problema de creixement o de capacitat de tractament, sinó de l'estat de la xarxa de clavegueram: una EDAR remodelada recentment pot seguir rebent aigua salada si les canonades que hi arriben tenen fuites o infiltracions d'aigua marina, amb independència de l'antiguitat de la depuradora mateixa. La responsabilitat del manteniment de la xarxa recau, en general, en els municipis.

Estat i tendències

Mallorca

Figura 1. Mallorca: cabal total tractat i volum amb excés de salinitat a l'entrada, 2021-2025. Elaboració pròpia amb dades d'ABAQUA.

A Mallorca, el 76,2 % del volum d'entrada del 2025 supera el llindar de salinitat, similar al 73,9 % del 2021. El percentatge oscil·la entre el 70,6 % (2022) i el 78,4 % (2024) sense una tendència clara.

Andratx, Binissalem i Cala Dor tenen el 100 % del seu volum amb excés de salinitat el 2025, mentre que Algaida-Montuïri, Valldemossa, Sineu i Santa Margalida no en tenen cap. Tant Andratx (remodelada el 2018) com Binissalem (remodelada el 2017) són EDAR remodelades recentment, cosa que reforça que el problema és de la xarxa de clavegueram que hi arriba, no de la instal·lació de tractament.

Menorca

Figura 2. Menorca: cabal total tractat i volum amb excés de salinitat a l'entrada, 2021-2025. Elaboració pròpia amb dades d'ABAQUA.

Menorca es manté sistemàticament per sobre del 73 % tota la sèrie: el 79,3 % del volum del 2025 supera el llindar, amb un màxim del 83,7 % el 2023.

Ciutadella Sud i Ciutadella Nord tenen el 100 % del seu volum amb excés de salinitat el 2025, i Maó-Es Castell hi és molt a prop (93,5 %). Sant Climent (5,4 %) i Calan Porter (8,6 %) són, en canvi, de les EDAR amb millor registre de tot l'informe.

Eivissa

Figura 3. Eivissa: cabal total tractat i volum amb excés de salinitat a l'entrada, 2021-2025. Elaboració pròpia amb dades d'ABAQUA.

Eivissa és, de llarg, la pitjor illa de tot l'informe en aquest indicador: el 97,9 % del seu volum d'entrada del 2025 supera el llindar de salinitat, i no ha baixat mai del 92 % en cap any de la sèrie.

Vila, Sant Antoni i Can Bossa tenen el 100 % del seu volum amb excés de salinitat el 2025. En canvi, Cala Sant Vicent i Sant Joan de Labritja no en tenen cap —les úniques EDAR de tot l'informe, de qualsevol illa, sense cap volum incomplidor per salinitat el 2025.

Formentera

Figura 4. Formentera: cabal total tractat i volum amb excés de salinitat a l'entrada, 2021-2025 (1 EDAR). Elaboració pròpia amb dades d'ABAQUA.

Formentera trenca la seva pauta habitual amb una millora notable el 2025: el volum amb excés de salinitat baixa al 52,8 %, després d'un 2024 en què el 100 % del volum incomplia i d'una sèrie que s'havia mantingut per sobre del 86 % des del 2021.

Conclusions

La salinitat és, de tots els indicadors de depuració analitzats en aquest informe, el que presenta pitjor registre i menys marge de millora: el 82,0 % del volum d'entrada balear supera el llindar el 2025, pràcticament el mateix nivell que el 2021 (80,8 %). No hi ha una tendència de millora perceptible a cap illa.

Eivissa concentra el problema més greu, amb un 97,9 % de volum incomplidor el 2025 i cap any per sota del 92 % en tota la sèrie. Menorca i Mallorca es mouen en un rang similar entre si (70-84 %), sensiblement per sota d'Eivissa.

Un grup reduït d'EDAR concentra el 100 % del seu volum amb excés de salinitat —Ciutadella Sud, Ciutadella Nord (Menorca), Vila, Sant Antoni, Can Bossa (Eivissa), Andratx, Binissalem i Cala Dor (Mallorca)—, mentre que Cala Sant Vicent i Sant Joan de Labritja (Eivissa) no en tenen cap, el mateix patró net que ja es veu al capítol de qualitat d'entrada.

Aquest informe no disposa de dades de la xarxa de clavegueram per determinar la causa d'aquesta salinitat. Una infiltració d'aigua marina és una hipòtesi plausible per als casos amb excés de volum sostingut i sense variació estacional, però caldria una inspecció tècnica específica per confirmar-ho.

Metodologia