CONSUM URBÀ D'AIGUA

Missatges clau

• Les xarxes urbanes de les Illes Balears van subministrar 142,39 hm³ el 2024, el volum més alt de tota la sèrie, i en van lliurar 111,12 hm³ als comptadors dels usuaris. La resta, 31,27 hm³, és aigua no comptabilitzada.
• El consum registrat creix un 15,8 % entre el 2014 i el 2024, més ràpid que el subministrament, que ho fa un 10,6 %. La diferència es correspon amb una reducció de l'aigua no comptabilitzada, que passa de 32,82 a 31,27 hm³: el sistema lliura més aigua als comptadors sense augmentar en la mateixa proporció el que capta.
• Formentera és l'illa que més creix, amb un consum un 63,8 % superior al del 2014, seguida de Menorca (+21,9 %), Eivissa (+16,8 %) i Mallorca (+14,6 %). El cas formenterenc, però, es concentra entre el 2022 i el 2024 i no s'explica per la població.
• L'origen de l'aigua separa clarament l'arxipèlag. Formentera s'abasteix al 100 % de dessalació i Eivissa ja n'obté el 64 % —eren el 38,8 % el 2014—, mentre que Menorca depèn de l'aigua subterrània en un 86,7 % i Mallorca en un 64,5 %.
• L'arxipèlag subministra a la xarxa 246,7 litres per persona present i dia, pèrdues incloses. Com que el càlcul inclou població no connectada a la xarxa, és un valor mínim i no permet afirmar que es compleixi el màxim de 250 litres de l'article 33 de la Normativa del Pla Hidrològic. Menorca el supera deu dels onze anys de la sèrie i el 2024 se situa en 254,4. En onze anys la dotació balear amb prou feines s'ha mogut —249,6 el 2014 i 246,7 el 2024—: la reducció de l'aigua no comptabilitzada s'ha traduït en més aigua servida, no en menys aigua per persona.
• L'aigua subterrània que declaren les xarxes municipals de Menorca supera en un 31,3 % l'assignació de proveïment que el Pla reserva a l'illa. Mallorca s'hi manté just per sota i Eivissa, un 9,8 % per sota.

Introducció

El consum urbà és l'aigua que les xarxes municipals de distribució lliuren a habitatges, hotels, comerços, serveis públics i polígons industrials connectats. És l'ús més gran del sistema hídric balear i, a diferència del consum dispers en sòl rústic, és el que es mesura amb comptadors, el que es tarifa i el que la planificació pot gestionar amb instruments directes.

Aquest capítol distingeix dues magnituds que sovint es confonen. El total subministrat és el volum que entra a la xarxa, sigui quin sigui el seu origen. El consum registrat és el que arriba a comptador. La diferència entre tots dos és l'aigua no comptabilitzada, que s'analitza en detall al capítol de pèrdues a la xarxa; aquí serveix per no confondre l'aigua que el sistema capta amb la que efectivament utilitza la població.

L'origen de l'aigua subministrada té conseqüències directes sobre els aqüífers: l'aigua subterrània és la que exerceix pressió sobre les masses d'aigua subterrània i la dessalada no. A Mallorca hi ha, a més, aigua superficial dels embassaments de Cúber i el Gorg Blau, i un volum considerable classificat com a potabilitzada, una categoria d'origen mixt que agrupa l'aigua tractada abans d'entrar a la xarxa i que no permet identificar-ne la procedència.

Un tercer eix d'anàlisi és la dotació per persona i dia, que l'article 33 de la Normativa del Pla Hidrològic fixa en un màxim de 250 litres a assolir. El text de l'article precisa que s'ha de mesurar tenint en compte la població de dret i l'estacional, i que inclou tots els aprofitaments connectats a les xarxes municipals, incloent-hi les pèrdues en conduccions, dipòsits i xarxes de distribució. El denominador que s'utilitza aquí és, per tant, l'índex de pressió humana. Aquest índex inclou també la població que no està connectada a la xarxa, de manera que la dotació d'aquest capítol, que mesura l'aigua subministrada a la xarxa per persona present i dia, és un valor mínim.

A diferència de l'edició anterior d'aquest informe, que analitzava cinc municipis d'Eivissa amb dades mensuals facilitades per la concessionària, aquesta edició cobreix 66 dels 67 municipis de les Illes Balears (falta Sineu) amb dades anuals procedents de la Direcció General de Recursos Hídrics. Les xifres no són directament comparables amb les de l'informe de 2024.

L'anàlisi es presenta illa per illa i la comparació es reserva per a les conclusions.

Estat i tendències

Mallorca

Mallorca subministra 108,57 hm³ i en lliura 85,25 als comptadors, el 76,7 % del consum urbà balear. La seva taxa d'aigua no comptabilitzada és del 21,5 %, la més baixa de les tres illes majors, i la seva dotació és de 248,6 litres per persona present i dia, un valor mínim que no permet afirmar que quedi per sota dels 250 de l'article 33.

El consum hi ha crescut un 14,6 % des del 2014: el ritme més baix de les quatre illes, però el més gran en valor absolut, amb 10,87 hm³ addicionals. El sotrac de 2020 hi va ser intens i la recuperació posterior ha estat completa.

El que la singularitza és la diversitat d'orígens. Cap altra illa combina quatre fonts: el 64,5 % prové d'aigua subterrània, el 15,8 % de dessalació, el 4,4 % dels embassaments de Cúber i el Gorg Blau, i un 15,3 % apareix classificat com a potabilitzada, una categoria d'origen mixt que impedeix atribuir aquest volum a una font concreta. El capítol de demanda d'aigua dessalada hi aporta una referència d'escala: dels 26,12 hm³ que l'Agència Balear de l'Aigua va subministrar en alta a l'illa el 2024, 8,94 eren recursos naturals —sa Font de sa Costera i els pous de s'Estremera i sa Marineta— i no aigua dessalada. Aquesta diversificació li dona una flexibilitat que les altres illes no tenen, però la deixa just al límit de la seva assignació de proveïment: els 70,00 hm³ d'aigua subterrània que declaren les seves xarxes contra els 70,33 assignats.

La figura d'origen per municipi mostra que la diversificació de Mallorca no és homogènia: només tretze dels seus 52 municipis reben aigua dessalada i cinc en tenen de superficial o de potabilitzada —tres de cada, i només Palma les dues alhora—. Palma és, de fet, l'únic municipi que combina les quatre procedències, i la resta de l'illa depèn essencialment de l'aigua subterrània. La flexibilitat insular és, doncs, una flexibilitat de l'àrea metropolitana i dels nuclis costaners, no del conjunt del territori.

La distribució municipal del subministrament segueix de prop el mapa turístic de l'illa: després de Palma i Calvià hi apareixen Manacor, Alcúdia, Llucmajor i Santanyí. Convé recordar una conseqüència metodològica: en municipis amb molta població estacional, les dotacions calculades sobre població censada sobreestimen el consum per persona, i és per això que la planificació utilitza l'índex de pressió humana com a denominador.

La concentració és, a més, la més alta de l'arxipèlag. Palma sola rep 37,25 hm³ —el 34 % del subministrament de l'illa i el 26 % del balear— i Calvià 12,62. Entre tots dos superen el volum conjunt d'Eivissa i Menorca. El tercer, Manacor, ja baixa a 5,58 hm³. Això fa que la mitjana insular estigui molt determinada per pocs municipis, i que la dotació de 248,6 litres reflecteixi sobretot el comportament de l'àrea de Palma i dels grans nuclis turístics.

Menorca

Menorca subministra 13,04 hm³ i consumeix 10,13, el 9,1 % del total balear. La seva dotació és de 254,4 litres per persona present i dia i és l'única illa que supera el valor de referència de 250 que fixa l'article 33. La seva taxa d'aigua no comptabilitzada és del 22,3 %.

El consum hi ha crescut un 21,9 % des del 2014, el segon ritme més alt de l'arxipèlag. La dotació, en canvi, és pràcticament la mateixa que el 2014 (254,7 litres): el subministrament i la població present han crescut al mateix ritme.

La seva característica definitòria és la dependència del subsol: el 86,7 % de l'aigua urbana és subterrània. La dessalació, que a la sèrie de producció disponible no registra volum a Ciutadella fins al 2019, amb prou feines cobreix el 9,3 %, i un 4,0 % apareix com a potabilitzada. És, de les quatre illes, la que menys ha substituït recurs subterrani per recurs alternatiu: el 2024 l'Agència Balear de l'Aigua hi va subministrar 1,21 hm³, el 9,3 % del total de les seves xarxes.

Menorca combina la dotació més alta de l'arxipèlag amb la major dependència del subsol, i és l'única illa on l'aigua subterrània de les xarxes supera clarament l'assignació de proveïment del Pla: 11,31 hm³ declarats contra 8,61 assignats, un 31,3 % per damunt.

La figura d'origen per municipi ho fa evident: de vuit municipis, només Ciutadella rep aigua dessalada i dos tenen una part com a potabilitzada. Els altres cinc s'abasteixen exclusivament d'aigua subterrània.

Ciutadella encapçala el subministrament amb 4,71 hm³, seguida de Maó (2,36) i Es Mercadal (1,59).

Eivissa

Eivissa subministra 19,76 hm³ i consumeix 14,86, el 13,4 % del total balear. La seva dotació és de 240,1 litres per persona present i dia, la més baixa de les tres illes majors i l'única que ha baixat respecte del 2016, quan era de 242,3. La seva taxa d'aigua no comptabilitzada, en canvi, és la més alta de l'arxipèlag: el 24,8 %.

El consum hi ha crescut un 16,8 % des del 2014. Que la dotació hagi baixat mentre el consum creixia significa que la població present ha crescut més de pressa que el subministrament, cosa que no passa a cap altra illa.

És l'illa que ha transformat més profundament el seu model d'abastament. El 64,0 % del subministrament ja és aigua dessalada i només el 36,0 % és subterrània, quan el 2014 la proporció era del 38,8 % contra el 61,2 %. El salt decisiu es produeix entre el 2018 i el 2019 —del 44,6 % al 57,0 %— i coincideix amb la posada en marxa de la dessaladora de Santa Eulària, que passa de produir 0,42 hm³ el 2018 a 2,73 el 2019. Des d'aleshores la proporció ha continuat pujant fins al 64,0 % actual, però a un ritme molt més lent. Els anys 2020 a 2022 no s'hi citen perquè, com s'explica a Observacions, el desglossament per origen d'aquells exercicis no quadra amb el total subministrat.

Aquesta substitució té un resultat mesurable: l'aigua subterrània de les seves xarxes se situa un 9,8 % per sota de l'assignació de proveïment del Pla —7,12 hm³ contra 7,89—, un marge que no té cap altra illa amb captacions pròpies. La lectura és directa perquè el que l'Agència subministra a Eivissa és aigua dessalada en pràctica totalitat: el 2024 en va aportar 12,77 hm³, el 64,6 % del subministrament urbà de l'illa.

A diferència de les altres illes, els cinc municipis d'Eivissa combinen aigua subterrània i dessalada, sense cap que depengui d'una sola font. Aquesta uniformitat coincideix amb l'existència d'una xarxa en alta que distribueix la producció de les tres dessaladores, i fa que la substitució hagi estat insular i no d'uns quants nuclis.

Els tres municipis principals estan molt igualats: Santa Eulària des Riu (5,69 hm³), Sant Josep (5,27) i Eivissa (5,12), seguits de Sant Antoni de Portmany (3,09) i Sant Joan de Labritja (0,59).

Formentera

Formentera subministra 1,02 hm³ i consumeix 0,87, el 0,8 % del total balear. La seva dotació és de 146,9 litres per persona present i dia, un valor que no és comparable amb el de les altres illes pel pes elevat de la població no connectada a la xarxa (vegeu Metodologia), i el 100 % del subministrament és aigua dessalada: la xarxa urbana de l'illa no toca l'aqüífer. La seva taxa d'aigua no comptabilitzada, del 14,6 %, és l'única de l'arxipèlag per sota del 17 % de pèrdues reals que l'article 52 de la Normativa del Pla fixa com a objectiu per al 2027.

És, alhora, l'illa que més creix amb diferència: el consum és un 63,8 % superior al del 2014 i la dotació ha passat de 89,3 litres el 2016 a 146,9 el 2024. Aquest creixement mereix una lectura acurada, perquè no es distribueix al llarg de la sèrie: entre 2014 i 2019 el subministrament es va mantenir estable entre 0,63 i 0,71 hm³, i el creixement es concentra entre el 2022 i el 2024, amb increments anuals del 20, 22 i 15 %. El +19 % del 2021 és sobretot recuperació després del 2020: aquell any el subministrament (0,61 hm³) encara era inferior al del 2019 (0,71).

Aquest patró no s'explica per la població. Segons el capítol de pressió humana, l'índex de pressió humana de Formentera ha baixat un 8,9 % entre 2016 i 2024, i la població resident també cau. Les dades disponibles no permeten determinar-ne la causa. La sèrie de producció de la dessaladora de Ca Marí acompanya el moviment —de 0,69 hm³ el 2018 a 0,91 el 2024— però no permet atribuir-lo a un límit de capacitat: la planta té 5.000 m³/dia instal·lats i el 2018 i el 2019 en produïa el 38 i el 39 %.

El que sí que es pot afirmar és que el creixement és real tant en el subministrament com en el consum registrat. El seu nivell per persona, en canvi, no es pot comparar amb el de la resta d'illes.

Conclusions

La comparació entre illes

Agregada, la sèrie de 2014 a 2024 mostra un creixement sostingut interromput per un únic sotrac. El subministrament passa de 128,77 hm³ el 2014 a 142,39 el 2024, un augment del 10,6 %, i el consum registrat de 95,95 a 111,12 hm³, un 15,8 %. La franja que separa totes dues línies —l'aigua no comptabilitzada— s'estreny lleugerament, de 32,82 a 31,27 hm³.

L'excepció és el 2020, quan el consum s'enfonsa fins als 85,73 hm³ per l'aturada de l'activitat turística. Convé subratllar-ho perquè condiciona qualsevol lectura de la sèrie: si l'anàlisi comencés el 2020, tot el que ha passat després semblaria un creixement extraordinari, quan en realitat bona part és recuperació. El 2019 ja s'havien assolit 102,27 hm³ de consum; el de 2024 el supera en un 8,7 %.

El creixement es reparteix de manera molt desigual entre illes. Respecte del 2014, el consum registrat puja un 63,8 % a Formentera —de 0,53 a 0,87 hm³—, un 21,9 % a Menorca, un 16,8 % a Eivissa i un 14,6 % a Mallorca. Que Mallorca sigui la que menys creix percentualment no la fa la menys rellevant: amb 85,25 hm³ consumits concentra el 76,7 % del total balear, de manera que el seu 14,6 % suposa molt més que el creixement de les altres tres illes juntes. El sotrac de 2020 també es distribueix desigualment: el consum cau un 25,4 % a Formentera, un 16,4 % a Mallorca, un 15,8 % a Eivissa i un 14,4 % a Menorca.

El quadre d'orígens separa l'arxipèlag en dos models. A les Pitiüses la dessalació ja és el recurs principal —Formentera se n'abasteix íntegrament i Eivissa n'obté el 64,0 %—, mentre que a Menorca el 86,7 % continua sent aigua subterrània i Mallorca presenta el quadre més complex, amb quatre orígens i un 15,3 % d'atribució impossible. Eivissa ha reduït la seva dependència del subsol substituint-la per dessalació; Menorca no ho ha fet, i el seu consum urbà continua caient íntegrament sobre les masses d'aigua subterrània.

La dotació és la comparació que millor resumeix l'indicador. El 2024 l'arxipèlag se situa en 246,7 litres per persona present i dia, poc més de tres litres per sota dels 250. Menorca supera aquest valor, amb 254,4; Mallorca hi és a un litre i mig, amb 248,6; Eivissa se situa en 240,1 i Formentera, molt per sota, en 146,9. Aquesta posició s'ha de llegir amb prudència: com que el denominador inclou població no connectada a la xarxa, totes les xifres són mínims. Que Menorca supera el valor de referència és segur; que el conjunt balear i Mallorca hi quedin per sota, no es pot afirmar.

Però el que dona sentit a la xifra és la sèrie sencera, i el primer que mostra és l'immobilisme: la dotació balear era de 249,6 litres el 2014 i és de 246,7 el 2024, una variació de tres litres en onze anys. I això mentre l'aigua no comptabilitzada baixava del 25,5 % al 22,0 %: aquesta reducció s'ha traduït en més aigua servida, no en menys aigua per persona.

El segon és que Menorca no és un cas del 2024 sinó un cas crònic: supera els 250 litres deu dels onze anys de la sèrie, amb màxims de 264,9 el 2019 i 273,9 el 2020. Mallorca només l'ha superat dues vegades, el 2014 i el 2020, i Eivissa mai. Aquests màxims coincideixen amb el repunt de 2020, quan la dotació balear puja a 252,8 litres i totes les illes excepte Formentera empitjoren: és el mateix efecte de denominador que descriu el capítol de pèrdues —la població present es va enfonsar més de pressa que el subministrament, de manera que cada persona que quedava a les illes va rebre més aigua—, i convé tenir-ho present per no llegir el descens posterior com una millora de gestió.

Formentera és l'excepció en sentit contrari, i la seva corba és la més eloqüent de la figura: es manté entre els 78 i els 93 litres fins al 2021 i després s'enfila fins als 146,9 del 2024. És l'única que creix de manera sostinguda. El seu nivell, però, no és comparable amb el de les altres illes, perquè gairebé la meitat de la demanda de la població de Formentera s'abasteix fora de la xarxa.

El contrast entre l'aigua subterrània que les xarxes declaren i el volum que el Pla els assigna separa clarament les illes: Menorca hi és un 31,3 % per damunt, Mallorca just al límit i Eivissa un 9,8 % per sota. Formentera no hi apareix perquè la seva xarxa urbana no extreu aigua subterrània. La comparació té dues limitacions que afecten només Mallorca. La primera és que els 16,61 hm³ que classifica com a potabilitzada poden incloure aigua d'origen subterrani, de manera que la xifra mallorquina és un mínim. La segona és que, segons el capítol de demanda d'aigua dessalada, dels 26,12 hm³ que l'Agència Balear de l'Aigua va subministrar en alta als municipis mallorquins el 2024, 8,94 no eren aigua dessalada sinó recursos naturals de sa Font de sa Costera i dels pous de s'Estremera i sa Marineta. Les dades municipals no indiquen en quina categoria d'origen la declaren els municipis, de manera que no es pot saber si els 70,00 hm³ d'aigua subterrània la inclouen. A Menorca i Eivissa no es dona aquesta circumstància, perquè el que hi subministra l'Agència és aigua dessalada en pràctica totalitat.

Aquest subministrament en alta situa les illes en posicions molt diferents davant el recurs artificial. El 2024 l'Agència cobria el 88,8 % del subministrament urbà de Formentera i el 64,6 % del d'Eivissa, mentre que a Mallorca hi aportava el 24,1 % —26,12 dels 108,57 hm³— i a Menorca només el 9,3 %, la dependència més baixa de l'arxipèlag i, alhora, l'illa on l'aigua subterrània de les xarxes més supera l'assignació del Pla.

Metodologia