ESTAT GLOBAL DE LES AIGÜES COSTANERES

Missatges clau

• Segons els documents inicials del Pla Hidrològic 2028-2033, 15 de les 41 masses d'aigua costanera avaluades de les Illes Balears es classifiquen en estat pitjor que bo, el 36,6 %. Al Pla Hidrològic 2022-2027 n'eren 9 de 41, el 22,0 %.
• Tot l'augment es concentra a Mallorca, que passa de 6 a 12 masses en estat pitjor que bo, del 30,0 % al 60,0 % de les avaluades. Menorca (2 de 5) i Eivissa i Formentera (1 de 16) mantenen el mateix diagnòstic en tots dos plans.
• Al Pla Hidrològic 2028-2033, totes les masses del litoral de Mallorca entre el Cap de Regana i Punta Negra —sis en total, inclosos el Port de Palma i la Badia de Santa Ponça— es classifiquen en estat pitjor que bo. Al Pla Hidrològic 2022-2027 només n'hi havia una en aquest tram.
• 14 de les 15 masses en estat pitjor que bo del darrer diagnòstic no assoleixen el bon estat en algun indicador biològic, i 11 no assoleixen el bon estat de la posidònia (índex POMI). Les sis masses on la posidònia no assolia el bon estat al Pla Hidrològic 2022-2027 continuen sense assolir-lo al Pla Hidrològic 2028-2033.

Introducció

Les masses d'aigua costanera són les aigües superficials situades entre la línia de costa i una distància d'una milla nàutica mar endins a partir de la línia de base recta. El Pla Hidrològic 2028-2033 en delimita 42 a la demarcació de les Illes Balears, amb una superfície total de 3.739 km²: 37 de naturals i 5 de molt modificades, que corresponen a les aigües dels ports de Palma, Alcúdia, Maó, Vila i la Savina.

L'estat d'una massa d'aigua costanera resulta del pitjor entre el seu estat ecològic i el seu estat químic. L'estat ecològic s'avalua amb quatre indicadors biològics —el fitoplàncton (clorofil·la a), els invertebrats bentònics (índex MEDOCC), les macroalgues de la costa rocosa (índex CARLIT) i les praderies de Posidonia oceanica (índex POMI)— i amb indicadors fisicoquímics d'oxigenació, transparència i nutrients. La classe de cada massa és la pitjor de les obtingudes en els seus indicadors. L'estat químic expressa el compliment de les normes de qualitat ambiental per a les substàncies prioritàries i altres contaminants. A les masses molt modificades, en lloc de l'estat ecològic s'avalua el potencial ecològic.

Aquest capítol compara els dos diagnòstics més recents: el del Pla Hidrològic 2022-2027, vigent, i el dels documents inicials del Pla Hidrològic 2028-2033, en tramitació. Tots dos avaluen els mateixos indicadors, però hi ha tres diferències que cal tenir presents: el Pla Hidrològic 2022-2027 no va determinar l'estat químic de les aigües costaneres; dos dels seus indicadors, el MEDOCC i el CARLIT, reprenen resultats del cicle de planificació anterior, mentre que les dades del Pla Hidrològic 2028-2033 provenen de campanyes fetes entre el 2020 i el 2025; i el Pla Hidrològic 2028-2033 només publica si cada massa és o no en bon estat i en quins indicadors no l'assoleix, sense la classe d'estat ni el valor dels indicadors.

Respecte del cicle anterior, el mateix Pla Hidrològic 2022-2027 indica que, de les 31 masses costaneres avaluades en tots dos cicles, 21 no van canviar d'estat, 6 van empitjorar i 4 van millorar.

Estat i tendències

Mallorca

Mallorca té 21 de les 42 masses d'aigua costanera de la demarcació: 19 de naturals, dues de les quals d'aigües profundes, i els ports de Palma i d'Alcúdia. Al Pla Hidrològic 2028-2033, 12 de les 20 masses avaluades es classifiquen en estat pitjor que bo (60,0 %). Al Pla Hidrològic 2022-2027, sobre una delimitació de 20 masses, n'eren 6 (30,0 %). La superfície en estat pitjor que bo passa de l'11,3 % al 25,0 % de les aigües costaneres de l'illa, de 233 km² a 513 km².

Entre els dos diagnòstics, cinc masses es mantenen en estat pitjor que bo: la Badia de Sóller, la Badia d'Alcúdia, Cala Figuera a Cala Beltran, Cap Enderrocat a Cala Major i el Port d'Alcúdia. La Badia de Pollença, en estat moderat al Pla Hidrològic 2022-2027, hi consta en estat bo o millor. En sentit contrari, sis masses que eren en bon estat passen a pitjor que bo: Cala Falcó a Punta Negra, la Badia de Santa Ponça, Punta des Jonc a Cala Figuera, Cap de Regana a Cap Enderrocat, Cala Major a Cala Falcó i el Port de Palma. Amb aquests canvis, totes les masses del litoral entre el Cap de Regana i Punta Negra —sis en total, inclosos el Port de Palma i la Badia de Santa Ponça— queden en estat pitjor que bo.

El Pla Hidrològic 2028-2033 divideix l'antiga massa del Cap de Capdepera a Portocolom, en bon estat al Pla Hidrològic 2022-2027, en dues: Punta de Capdepera a Portocolom (125,0 km²), que hi consta en estat pitjor que bo, i Portocolom (0,8 km²), que no s'ha avaluat. El pla justifica la separació perquè la badia de Portocolom és tancada, amb fondàries inferiors a 10 m i una renovació de l'aigua limitada, que la fan més vulnerable a les pressions. Com que la delimitació no és la mateixa, aquesta massa no s'ha comptat entre les que empitjoren.

Al Pla Hidrològic 2022-2027, l'índex de posidònia (POMI) no assolia el bon estat a la Badia d'Alcúdia i al Port d'Alcúdia, tots dos en classe deficient, i a Cala Figuera a Cala Beltran i a Cap Enderrocat a Cala Major, en classe moderada. Els invertebrats bentònics (MEDOCC) situaven la Badia de Pollença en estat moderat, i a la Badia de Sóller tots dos indicadors, POMI i MEDOCC, hi eren en classe moderada. Al Pla Hidrològic 2028-2033, 11 de les 12 masses en estat pitjor que bo no assoleixen el bon estat en algun indicador biològic. La posidònia (POMI) no l'assoleix a nou: la Badia de Santa Ponça, la Badia de Sóller, la Badia d'Alcúdia, Punta des Jonc a Cala Figuera, Cala Figuera a Cala Beltran, Cap de Regana a Cap Enderrocat, Cap Enderrocat a Cala Major, Punta de Capdepera a Portocolom i el Port d'Alcúdia. Les macroalgues (CARLIT) no l'assoleixen a quatre —la Badia d'Alcúdia, Cap Enderrocat a Cala Major, Cala Major a Cala Falcó i el Port de Palma—, i els invertebrats bentònics (MEDOCC), a la Badia d'Alcúdia, l'única massa costanera de la demarcació que no assoleix el bon estat en tres indicadors biològics. Les cinc masses on la posidònia no assolia el bon estat al Pla Hidrològic 2022-2027 tampoc no l'assoleixen ara; en canvi, a la Badia de Sóller i a la Badia de Pollença deixa de constar l'incompliment en invertebrats bentònics. Sis masses no assoleixen el bon estat en els indicadors fisicoquímics, cinc de les quals també en algun indicador biològic. Cala Falcó a Punta Negra és l'única amb un incompliment només fisicoquímic, i també l'única massa costanera de la demarcació que no assoleix el bon estat químic, per la presència de tributilestany.

Pel que fa als objectius ambientals, el Pla Hidrològic 2022-2027 fixava el 2027 com a termini per assolir el bon estat a la Badia de Sóller i a la Badia de Pollença. Eximia d'aquest termini la Badia d'Alcúdia, Cala Figuera a Cala Beltran i Cap Enderrocat a Cala Major, per l'article 4.4 de la Directiva marc de l'aigua, i el Port d'Alcúdia, per l'article 4.3, aplicable a les masses molt modificades. Al diagnòstic del Pla Hidrològic 2028-2033, la Badia de Pollença hi consta en estat bo o millor i la Badia de Sóller no. Les sis masses que passen a pitjor que bo tenien l'objectiu ambiental classificat com a assolit al Pla Hidrològic 2022-2027.

Tot i constar en estat bo o millor, la Badia de Pollença figura a l'anàlisi de pressions i impactes del Pla Hidrològic 2028-2033 en risc alt de no assolir el bon estat químic el 2027, per la contaminació microbiològica que l'informe de control sanitari de les aigües de bany del 2024 identifica a la platja d'Albercuix. El mateix impacte es detecta al caló de ses Egües, a la massa de Punta des Jonc a Cala Figuera.

Taula 1. Estat de cada massa d'aigua costanera al PHIB 2022-2027 i al PHIB 2028-2033 (en tramitació): Mallorca. Elaboració pròpia (Font: Govern de les Illes Balears). * Massa molt modificada (port): l'estat correspon al potencial ecològic. Al PHIB 2022-2027 l'estat químic no es va avaluar. PHIB 22-27: PHIB 2022-2027; PHIB 28-33: PHIB 2028-2033. Risc 2027: risc de no assolir el bon estat global el 2027, segons les taules IMPRESS del PHIB 2028-2033; entre parèntesis, el component en risc alt.

Menorca

Menorca té cinc masses d'aigua costanera: quatre de naturals i el Port de Maó. En tots dos diagnòstics, dues es classifiquen en estat pitjor que bo (40,0 %): la Badia de Fornells i el Port de Maó. Les altres tres, que cobreixen la resta del litoral de l'illa, hi consten en bon estat. Les dues masses en estat pitjor que bo sumen 11,6 km², el 2,4 % de la superfície de les aigües costaneres de l'illa.

Al Pla Hidrològic 2022-2027, la Badia de Fornells hi constava en estat moderat pels indicadors fisicoquímics i pels invertebrats bentònics (MEDOCC), i el Port de Maó en potencial ecològic moderat per aquest darrer indicador. Al Pla Hidrològic 2028-2033, la Badia de Fornells continua sense assolir el bon estat en els indicadors fisicoquímics ni en els invertebrats bentònics (MEDOCC). El Port de Maó no l'assoleix en la posidònia (POMI) ni en el fitoplàncton (clorofil·la a), i hi deixa de constar l'incompliment en invertebrats bentònics. És l'única massa costanera de la demarcació que no assoleix el bon estat en el fitoplàncton.

El Pla Hidrològic 2022-2027 eximia la Badia de Fornells del termini del 2027 per l'article 4.4 de la Directiva marc de l'aigua i fixava aquest termini per al Port de Maó. Cap de les dues no hi consta en bon estat al diagnòstic del Pla Hidrològic 2028-2033.

Taula 2. Estat de cada massa d'aigua costanera al PHIB 2022-2027 i al PHIB 2028-2033 (en tramitació): Menorca. Elaboració pròpia (Font: Govern de les Illes Balears). * Massa molt modificada (port): l'estat correspon al potencial ecològic. Al PHIB 2022-2027 l'estat químic no es va avaluar. PHIB 22-27: PHIB 2022-2027; PHIB 28-33: PHIB 2028-2033. Risc 2027: risc de no assolir el bon estat global el 2027, segons les taules IMPRESS del PHIB 2028-2033; entre parèntesis, el component en risc alt.

Eivissa i Formentera

Eivissa i Formentera es tracten conjuntament perquè tres de les 16 masses costaneres de les Pitiüses són compartides entre les dues illes: es Freus d'Eivissa i Formentera, Illa Tagomago a Punta Far de sa Mola i Cap Barbaria a es Vedrà. De les altres 13, deu són d'Eivissa, inclòs el Port de Vila, i tres de Formentera, inclòs el Port de la Savina.

En tots dos diagnòstics, el Port de Vila és l'única massa de les Pitiüses en estat pitjor que bo (1 de 16, el 6,3 %), amb 9,1 km², el 0,8 % de la superfície de les aigües costaneres de les dues illes. Al Pla Hidrològic 2022-2027 hi constava en potencial ecològic moderat per l'índex de posidònia (POMI), i al Pla Hidrològic 2028-2033 continua sense assolir-lo en aquest indicador. Les altres 15 masses hi consten en estat bo o millor; al Pla Hidrològic 2022-2027, cinc —les quatre d'aigües profundes i Punta ses Pesqueres a Punta ses Pedreres, a Formentera— en estat molt bo.

El Pla Hidrològic 2022-2027 fixava el 2027 com a termini perquè el Port de Vila assolís el bon potencial ecològic. Al diagnòstic del Pla Hidrològic 2028-2033 no hi consta en bon estat.

Taula 3. Estat de cada massa d'aigua costanera al PHIB 2022-2027 i al PHIB 2028-2033 (en tramitació): Eivissa i Formentera. Elaboració pròpia (Font: Govern de les Illes Balears). * Massa molt modificada (port): l'estat correspon al potencial ecològic. Al PHIB 2022-2027 l'estat químic no es va avaluar. PHIB 22-27: PHIB 2022-2027; PHIB 28-33: PHIB 2028-2033. Risc 2027: risc de no assolir el bon estat global el 2027, segons les taules IMPRESS del PHIB 2028-2033; entre parèntesis, el component en risc alt.

Conclusions

Al conjunt de la demarcació, el diagnòstic del Pla Hidrològic 2028-2033 classifica 15 de les 42 masses d'aigua costanera en estat pitjor que bo i 26 en estat bo o millor; la nova massa de Portocolom no s'ha avaluat. Sobre les 41 masses avaluades, la proporció en estat pitjor que bo és del 36,6 %. Al Pla Hidrològic 2022-2027 eren 9 de 41, el 22,0 %. En superfície, les masses en estat pitjor que bo passen de 254 km² a 534 km², és a dir, del 6,8 % al 14,3 % de la superfície de les aigües costaneres de la demarcació.

L'augment es produeix íntegrament a Mallorca: a Menorca i a Eivissa i Formentera, les masses en estat pitjor que bo són les mateixes en tots dos diagnòstics. Al darrer diagnòstic, la proporció és del 60,0 % a Mallorca, del 40,0 % a Menorca i del 6,3 % a Eivissa i Formentera. Convé tenir present que a Menorca cada massa representa el 20 % del total insular, de manera que un sol canvi de classificació hi mou la xifra molt més que a Mallorca o a les Pitiüses.

Al Pla Hidrològic 2028-2033, quatre dels cinc ports de la demarcació —Palma, Alcúdia, Maó i Vila— hi consten en estat pitjor que bo; només el Port de la Savina hi consta en bon estat. Al Pla Hidrològic 2022-2027 n'eren tres: Alcúdia, Maó i Vila. En canvi, cap de les sis masses d'aigües profundes no es classifica en estat pitjor que bo en cap dels dos diagnòstics.

Al Pla Hidrològic 2028-2033, 14 de les 15 masses en estat pitjor que bo no assoleixen el bon estat en algun indicador biològic: 8 només en els biològics i 6 també en els fisicoquímics. La massa restant, Cala Falcó a Punta Negra, no l'assoleix en els indicadors fisicoquímics ni en l'estat químic. La posidònia (POMI) és l'indicador que no assoleixen més masses, 11, seguida de les macroalgues (CARLIT), 4, dels invertebrats bentònics (MEDOCC), 2, i del fitoplàncton, 1. Al Pla Hidrològic 2022-2027, les 9 masses en estat pitjor que bo no assolien el bon estat en algun indicador biològic: 6 en la posidònia i 4 en els invertebrats bentònics, una de les quals, la Badia de Sóller, en tots dos; cap massa no l'incomplia en macroalgues ni en fitoplàncton. La Badia de Fornells, a més, no l'assolia en els indicadors fisicoquímics.

Entre els dos plans, i tenint en compte que les dades no provenen dels mateixos anys, les sis masses on la posidònia no assolia el bon estat continuen sense assolir-lo, i s'hi afegeixen cinc masses més: la Badia de Santa Ponça, Punta des Jonc a Cala Figuera, Cap de Regana a Cap Enderrocat, la nova massa de Punta de Capdepera a Portocolom i el Port de Maó. Les macroalgues (CARLIT) no assoleixen el bon estat a quatre masses de Mallorca, tres de les quals contigües a l'entorn de Palma: Cap Enderrocat a Cala Major, Cala Major a Cala Falcó i el Port de Palma. Al Pla Hidrològic 2022-2027 cap massa no l'incomplia en aquest indicador, que no s'aplicava als ports. En canvi, l'incompliment en invertebrats bentònics deixa de constar a la Badia de Sóller, a la Badia de Pollença i al Port de Maó.

L'estat químic de les aigües costaneres, que no es va determinar al Pla Hidrològic 2022-2027, s'avalua al Pla Hidrològic 2028-2033, i només una massa, Cala Falcó a Punta Negra, no assoleix el bon estat, per la presència de tributilestany. Al Pla Hidrològic 2022-2027 l'estat químic no es va determinar i el pla assimilava l'estat de cada massa al seu estat ecològic.

De les nou masses que no assolien el bon estat al Pla Hidrològic 2022-2027, cinc tenien una exempció —quatre per l'article 4.4 de la Directiva marc de l'aigua i una per l'article 4.3— i quatre tenien el 2027 com a termini. D'aquestes quatre, al diagnòstic del Pla Hidrològic 2028-2033 només la Badia de Pollença hi consta en estat bo o millor.

Finalment, cal recordar que el diagnòstic del Pla Hidrològic 2028-2033 correspon als documents inicials d'un pla en tramitació i pot ser modificat durant el procés d'aprovació.

Metodologia