CABAL DE LES AIGÜES RESIDUALS DEPURADES

Missatges clau

• El 2025 es van depurar 49,3 hm³ d'aigua residual a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, un volum similar al del 2024. El cabal segueix el patró estacional típic de les Illes, amb el pic al mes d'agost.
• El volum anual total creix a totes les illes excepte Formentera entre el 2021 i el 2025: Mallorca +15,1 %, Menorca +10,1 % i Eivissa +6,8 %, mentre que Formentera en baixa un 19,0 %, una xifra que cal llegir amb cautela per buits de dades als dos darrers anys (vegeu apartat de Formentera).
• 5 de les 78 EDAR amb dada de disseny (6,4 %) van superar el seu cabal de disseny més de 7 mesos del 2025, el llindar que ABAQUA fa servir per considerar una EDAR infradimensionada.
• Campanet, Campos, Consell i Inca (Mallorca) i Ferreries (Menorca) són les úniques EDAR infradimensionades el 2025. Campanet ho és els 12 mesos de l'any.
• Eivissa i Formentera pràcticament no tenen cap problema de dimensionament: només Can Bossa (Eivissa) supera el seu cabal de disseny un únic mes.
• 13 EDAR més (9 a Mallorca, 3 a Menorca, 1 a Eivissa) superen el seu cabal de disseny puntualment (entre 1 i 7 mesos), sense arribar al llindar d'infradimensionament.
• El volum depurat a les 21 EDAR costaneres amb dada fiable creix un 30,3 % en conjunt entre el 2021 i el 2025, davant del 0,8 % dels 17 nuclis de l'interior, amb situacions límit com Cales Mallorca (gairebé triplicat) i Cales Manacor (+114 %), i alguna davallada com Banyalbufar (-22 %) o Estellencs (-21 %).

Introducció

Les aigües residuals urbanes arriben a les estacions depuradores (EDAR) a través de la xarxa de clavegueram municipal. Aquest capítol avalua si el cabal real tractat per cada EDAR és coherent amb el cabal per al qual va ser dissenyada, comparant el cabal mensual real amb el cabal de disseny mensual (cabal de disseny anual ÷ 12).

Una EDAR es considera infradimensionada quan el cabal real supera el cabal de disseny durant més de 7 mesos a l'any —el mateix criteri que fa servir ABAQUA als seus informes anuals de sanejament i depuració. Aquest informe hi afegeix un nivell intermedi: les EDAR que superen el seu cabal de disseny entre 1 i 7 mesos es marquen en taronja, per distingir-les de les que no el superen mai (verd) i de les infradimensionades (vermell, més de 7 mesos).

Un infradimensionament sostingut pot comprometre el bon funcionament de l'EDAR: si arriba més aigua de la que la instal·lació va ser pensada per tractar, el procés de depuració es pot veure compromès, cosa que pot explicar part dels incompliments de qualitat de sortida analitzats a un altre capítol d'aquest informe.

Estat i tendències

Abans d'entrar en el detall per illa, val la pena destacar el patró de fons que travessa tot aquest bloc: el volum depurat a les EDAR costaneres creix un 30,3 % en conjunt entre el 2021 i el 2025, davant d'un 0,8 % —pràcticament estancat— als nuclis de l'interior, segons les 38 EDAR (de 80) amb dada completa tots dos anys. Aquest creixement es pot relacionar amb el bloc de pressió humana d'aquest mateix informe: la població resident de Mallorca, Menorca i Eivissa ha crescut entre un 12 % i un 16 % entre el 2016 i el 2025, per davant del 7-9 % de l'Índex de Pressió Humana (IPH), la qual cosa apunta al creixement demogràfic estructural —i no només a l'estacionalitat turística— com a principal motor de la pressió sobre les infraestructures.

Mallorca

Figura 1. Mallorca: cabal mensual depurat, per any (2021-2025). Elaboració pròpia amb dades d'ABAQUA.

El cabal depurat a Mallorca manté l'estacionalitat típica de les Illes, amb el pic al mes d'agost tots els anys de la sèrie. El volum anual total creix un 15,1 % entre el 2021 i el 2025, i el 2025 el pic mensual es va situar per sobre dels 3,0 hm³.

Figura 2. Mallorca: cabal anual (hm³) segons els mesos que l'EDAR supera el cabal de disseny, per any (2021-2025). Elaboració pròpia amb dades d'ABAQUA i el fitxer de paràmetres de disseny.

El nombre d'EDAR infradimensionades a Mallorca s'ha mantingut estable entre 4 i 6 cada any de la sèrie. El 2025 n'hi ha 4: Campanet (12 mesos), Consell (10), Inca (11) i Campos (8). Santa Eugènia, que hi apareixia el 2024, passa a la categoria intermèdia (6 mesos) el 2025.

Totes quatre són EDAR antigues i amb la remodelació endarrerida: Campanet (1997) i Campos (1998) no han rebut mai cap remodelació; Consell (1998) en va rebre una el 2018, però ja torna a superar la capacitat. Totes tres tenen una nova actuació pressupostada al PHIB 2022-2027 (1,82 M€ per a Campanet i Consell, 4,45 M€ per a Campos), però cap de les tres té encara cap obra licitada. Inca (1997), la segona pitjor de l'illa, té 13,42 M€ pressupostats al PHIB per a una nova EDAR que, segons el mateix Govern, es troba "en fase de darreres autoritzacions" per licitar-ne les obres a mitjan 2026 —mentre l'actual continua superant la seva capacitat.

Figura 3. Mallorca: EDAR amb més canvi de volum depurat, 2021 vs. 2025 (només EDAR amb dada completa tots dos anys, 28 de 56). Elaboració pròpia amb dades d'ABAQUA.

El creixement es concentra clarament en zones costaneres i turístiques: Cales Mallorca (+179 %), Cales Manacor (+114 %), Camp de Mar i Son Servera (+65 % cadascuna) i Font de Sa Cala (+43 %). La disminució, en canvi, es concentra en nuclis rurals o de muntanya de l'interior: Banyalbufar (-22 %), Estellencs (-21 %), Lloseta (-20 %) i Campanet (-19 %). Aquest informe no disposa de dades de població per confirmar-ho, però el patró suggereix un creixement demogràfic i turístic sostingut a la costa, davant d'un estancament o lleuger despoblament a l'interior.

Menorca

Figura 4. Menorca: cabal mensual depurat, per any (2021-2025). Elaboració pròpia amb dades d'ABAQUA.

Menorca també manté una estacionalitat marcada, amb el pic a l'agost, proper al cabal de disseny mensual conjunt de l'illa alguns anys de la sèrie. El volum anual total creix un 10,1 % entre el 2021 i el 2025.

Figura 5. Menorca: cabal anual (hm³) segons els mesos que l'EDAR supera el cabal de disseny, per any (2021-2025). Elaboració pròpia amb dades d'ABAQUA i el fitxer de paràmetres de disseny.

Ferreries és l'única EDAR infradimensionada de Menorca el 2025, amb 8 mesos per sobre del seu cabal de disseny —un cas nou respecte a anys anteriors, en què l'illa no en tenia cap. Cala Galdana (4 mesos) i Es Mercadal (2) es mantenen a la categoria intermèdia.

Ferreries (1987) ja va ser remodelada el 2017, però la pressió l'ha tornat a superar vuit anys després. Té una nova actuació pressupostada al PHIB 2022-2027 (2,69 M€), però sense cap obra licitada encara.

Figura 6. Menorca: EDAR amb més canvi de volum depurat, 2021 vs. 2025 (només EDAR amb dada completa tots dos anys, 6 de 12). Elaboració pròpia amb dades d'ABAQUA.

A Menorca, totes les EDAR amb dada fiable creixen excepte Alaior (-3 %): Sant Climent (+64 %) i Sant Lluís (+41 %) en són els casos més marcats, tots dos a zones properes a la costa sud-est de l'illa.

Eivissa

Figura 7. Eivissa: cabal mensual depurat, per any (2021-2025). Elaboració pròpia amb dades d'ABAQUA.

Eivissa mostra la variabilitat interanual més gran de les quatre illes, amb un increment notable el 2022 seguit d'una davallada progressiva fins al 2024, i una recuperació parcial el 2025. El volum anual total creix un 6,8 % entre el 2021 i el 2025, el ritme més moderat de les quatre illes.

Figura 8. Eivissa: cabal anual (hm³) segons els mesos que l'EDAR supera el cabal de disseny, per any (2021-2025). Elaboració pròpia amb dades d'ABAQUA i el fitxer de paràmetres de disseny.

Eivissa no té cap EDAR infradimensionada en tota la sèrie. El 2025, només Can Bossa supera el seu cabal de disseny (1 mes), un resultat pràcticament net.

Figura 9. Eivissa: EDAR amb més canvi de volum depurat, 2021 vs. 2025 (només EDAR amb dada completa tots dos anys, 4 de 11). Elaboració pròpia amb dades d'ABAQUA.

Cala Llonga destaca amb un +80 %, i Cala Sant Vicent i Sant Josep també creixen (+36 % i +31 %). Port de Sant Miquel és l'única amb disminució (-20 %). Amb només 4 de les 11 EDAR d'Eivissa amb dada fiable tots dos anys, aquesta comparació s'ha de llegir amb cautela.

Formentera

Figura 10. Formentera: cabal mensual depurat, per any (2021-2025, 1 EDAR). Elaboració pròpia amb dades d'ABAQUA.

Formentera mostra la sèrie més estacional de tot l'informe, amb un cabal d'agost que pot arribar a multiplicar per 4 o 5 el de l'hivern —reflex directe de la seva població estacional. Tot i aquesta variabilitat extrema, la seva única EDAR no ha estat mai infradimensionada segons el criteri d'aquest capítol.

El cabal anual total de Formentera baixa un 19,0 % entre el 2021 i el 2025, però cal llegir aquesta xifra amb cautela: 2024 i 2025 només tenen dada de 10 dels 12 mesos (falten novembre-desembre del 2024 i gener-febrer del 2025), mentre que 2021-2023 tenen la sèrie completa. Comparar els totals bruts directament sobreestima la baixada real —una estimació aproximada, ajustant per als mesos que falten, apunta a una davallada de l'ordre del 20-25 % des del 2023, no del 37 % que semblaria mostrar el total brut. Per aquest mateix motiu, no hi ha una comparació EDAR per EDAR per a Formentera: amb dades incompletes tots dos anys de referència, cap comparació seria fiable.

Conclusions

El volum d'aigua residual que reben les depuradores creix als últims cinc anys a totes les illes menys Formentera: Mallorca +15,1%, Menorca +10,1%, Eivissa +6,8%, i Formentera -19,0%.

El problema d'infradimensionament de cabal és, en aquesta edició, minoritari i concentrat: només 5 de les 78 EDAR amb dada de disseny (6,4 %) el superen més de 7 mesos el 2025, totes a Mallorca i Menorca. Eivissa i Formentera en són pràcticament alienes.

Les EDAR infradimensionades es troben majoritàriament a l'interior de les illes, coincidint amb el patró que ja assenyalava l'informe d'ABAQUA del 2024: no sembla un efecte directe de la pressió turística estival, sinó més aviat del creixement dels nuclis de població o de xarxes de clavegueram no separatives, que barregen aigües residuals i pluvials.

Ferreries (Menorca) és un cas a vigilar: passa de no tenir cap problema en anys anteriors a infradimensionar-se 8 mesos el 2025. Convindria seguir-ne l'evolució els propers anys per determinar si es tracta d'una tendència sostinguda.

Aquest informe no ha pogut determinar amb precisió la relació entre l'infradimensionament de cabal i els incompliments de qualitat de sortida analitzats en un altre capítol, tot i que és una hipòtesi raonable que caldria explorar creuant totes dues dades EDAR per EDAR.

Metodologia