COMPLIMENT D'AIGUA DE CONSUM HUMÀ

Missatges clau

• En 2025, el 90.6% dels 992 butlletins analitzats a les quatre illes van a ser qualificats com a “Aigua apta per al consum”, un nivell de compliment alt però no total.
• 42 zones d'abastament de les quatre illes tenen aigua no apta de manera continuada en 2025 (26 a Mallorca; 10 a Menorca; 6 a Eivissa). Cap zona de Formentera en registra.
• En conjunt, 98.452 habitants censats viuen en zones amb incidència tipus AB (aigua no apta) en 2025.
• El problema de fons difereix per illa: contaminació agrícola difusa per nitrats a l'interior de Mallorca i a l'entorn de Maó (Menorca), intrusió salina costanera a Eivissa, al nucli costaner de Santanyí (Mallorca) i a Ciutadella (Menorca), i episodis puntuals de dosificació de desinfecció a la xarxa en diversos municipis de totes les illes (vegeu l'apartat de Conclusions).
• D'acord amb l'anàlisi feta a un altre capítol de l'informe anual, “Risc d'aigua de consum humà”, 22 zones addicionals compleixen la normativa però acumulen incompliments recurrents d'un mateix paràmetre indicador: en diversos casos ja documentats, aquest patró ha precedit la classificació d'una zona com a no apta.

Introducció

Aquest informe avalua la qualitat d'aigua de consum humà a 67 municipis de les quatre illes (Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera) durant l'any 2025, a partir dels butlletins analítics oficials notificats al Sistema d'Informació Nacional d'Aigua de Consum (SINAC), depenent del Ministeri de Sanitat. Identifica les zones d'abastament amb alguna incidència tipus AB (microbiològica o química) que en determina la no aptitud per al consum de manera continuada. Un altre capítol d'aquest informe anual, “Risc d'aigua de consum humà”, elaborat amb les mateixes dades i metodologia, identifica un altre grup de zones actualment aptes però amb incompliments recurrents d'un paràmetre indicador, sense arribar encara al llindar de no aptitud: es tracta d'una alerta primerenca, no d'una llista de zones incomplidores.

Les dades procedeixen de l'exportació pública de SINAC; la seva cobertura de zones d'abastament varia molt entre municipis, des del 5% de Palma —on la població censada a les fitxes de zona de SINAC només en recull una petita part respecte al total del municipi, sense que això impliqui que la resta no tingui subministrament controlat— fins al 98% de Eivissa (detalls a l'apartat de Metodologia, on es recullen també les fonts, el procediment de classificació, el marc normatiu i les limitacions conegudes). L'apartat “Estat i tendències” presenta els resultats per illa, de més gran a més petita (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera), amb el mateix format de taules i gràfics a totes quatre per facilitar-ne la comparació; l'apartat “Conclusions” en fa una síntesi conjunta, incloent-hi el creuament amb les masses d'aigua subterrània del Pla Hidrològic de les Illes Balears. Aquest és un capítol de l'informe anual de l'estat de l'aigua a les Illes Balears que l'Aliança per l'Aigua elabora, amb l'objectiu de sustentar una nota de premsa sobre l'estat d'aigua de consum humà al territori.

Estat i tendències

Aquest apartat presenta, illa per illa, les zones d'abastament amb aigua no apta en 2025 (incidència tipus AB) i la seva evolució des de 2016, per valorar si es tracta d'episodis aïllats o de patrons recurrents. Les illes s'ordenen de més gran a més petita: Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. A banda de l'origen a l'aqüífer o a la xarxa pública (vegeu l'apartat de Conclusions), una altra causa possible en alguns casos puntuals i de poca població censada és una xarxa de distribució privada (per exemple, la d'una urbanització o un edifici concret), amb menys recursos de manteniment i control que una xarxa municipal.

Mallorca

A l'illa de Mallorca es van notificar a SINAC 640 butlletins analítics vàlids en 2025, dels quals 581 van ser qualificats com a “Aigua apta per al consum” i 59 com a “Aigua no apta per al consum”: un 90.8% de compliment.

Taula 1. Resum de compliment d'aigua de consum humà en 2025, municipis de l'illa de Mallorca, ordenats de menor a major % d'aigua apta. Verd: 100% apta; vermell: alguna incidència; blau: total de l'illa.

De les 189 zones d'abastament de l'illa, 26 van registrar almenys un butlletí no apte en 2025, repartides en 13 municipis. A diferència d'Eivissa, aquí es distingeixen clarament dos patrons geogràfics diferents: un grup de municipis de l'interior agrícola (Vilafranca de Bonany, Sineu, Ariany, Costitx, Manacor, Lloret de Vistalegre, Marratxí, Petra, Llubí, Palma) amb incompliments dominats gairebé sempre pel mateix paràmetre, nitrat, i un grup de zones costaneres (a Santanyí, principalment) amb el patró clorur-conductivitat-sodi-sulfat propi de la intrusió salina, el mateix que ja es documenta a Eivissa.

Taula 2. Zones d'abastament amb aigua no apta en 2025, illa de Mallorca, ordenades de més a menys població censada. Vermell: >30.000 hab.; taronja: 1.000-29.999; groc: <1.000. Criteri de la “Data d'incompliment” a l'apartat de Metodologia.

Aquestes 26 zones abasteixen en conjunt 70.357 habitants censats, a les localitats de Ariany, Cala D'Or, Cala Figuera, Cala Llombards Cala Santanyí Santanyí, Cala Ratjada, Calonge, Cap Des Moro, Cas Concos Des Cavaller, Costitx, Felanitx, Lloret De Vistalegre, Llubí, Llucmajor, Manacor, Petra, Pobla (Sa), Pont D'Inca, Port De Pollença, Santa Margalida, Santanyí, Sineu, Son Serra De Marina, Son Vida, Vilafranca De Bonany: 2.833 a Petra; 887 a Ariany; 375 a Marratxí; 3.687 a Vilafranca de Bonany; 30.459 a Manacor; 248 a Palma; 866 a Costitx; 3.553 a Pollença; 1.009 a Lloret de Vistalegre; 1.086 a Llubí; 3.355 a Santanyí; 0 a Llucmajor; 3.812 a Sineu; 3.381 a Capdepera; 4.650 a Santa Margalida; 7.096 a sa Pobla; 3.060 a Felanitx.

En l'últim valor conegut de cada zona de l'illa s'han detectat 7 registres microbiològics per sobre de zero a 4 zona(es) — FELANITX EST (Felanitx), LLOMBARDS (Santanyí), XARXA GALILEA BAIX (Puigpunyent), XARXA LLUBÍ (Llubí) — que requereixen seguiment específic (vegeu l'apartat de Conclusions).

Per valorar si la situació de 2025 és un episodi aïllat o un patró repetit, la resta d'aquest apartat amplia l'anàlisi a la sèrie històrica de 2016 a 2025 (finestra fixa, vegeu l'apartat de Metodologia). El gràfic següent mostra, any per any, la població censada que viu en zones amb aigua no apta (almenys un butlletí no apte aquell any), desglossada per municipi.

El gràfic mostra Santanyí molt per sobre de la resta de municipis durant tota la dècada: concentra set de les zones no aptes de l'illa, però no totes comparteixen el mateix origen. Les zones del nucli costaner (Cala Figuera i voltants — Es Cap d'Es Moro, Cala Figuera-Es Moli, Cala Figuera.Es Torrent, Es Forti-Cala Egos, S'Hort Den Roig, i el mateix nucli de Santanyí) repeteixen sistemàticament clorur, conductivitat, sodi i sulfat per sobre del valor paramètric — el mateix indicador d'intrusió salina que a Eivissa. Red Sa Talaia, en canvi, tot i pertànyer també a Santanyí, es geocodifica a una massa d'aigua diferent i el seu problema és gairebé exclusivament nitrat (14 dels 22 incompliments des de 2017): un origen agrícola, no costaner, malgrat compartir municipi amb les zones de salinització.

Taula 3. Zones amb algun butlletí “Aigua no apta” entre 2016 i 2025, illa de Mallorca, ordenades de més a menys incidències (cronicitat). Vermell: >20 incidències; taronja: 10-19; groc: <10. Inclou zones sense incidència en 2025.

SA TALAIA (Santanyí) és la zona amb més incidències tipus AB històriques de tota l'illa, amb 21 butlletins no aptes entre 2016 i 2025, gairebé tots per nitrat. Aquest mateix patró —incompliments de nitrat any rere any, sense pràcticament interrupció des de 2016 o 2017— es repeteix, amb una intensitat semblant, a Xarxa Vilafranca (Vilafranca de Bonany, 20 incidències), Xarxa Sineu (19), Xarxa Ariany (18), Xarxa Costitx (18) i, en menor grau, Xarxa Manacor i Xarxa Lloret: totes zones de l'interior agrícola de Mallorca, amb el mateix indicador de fons —contaminació difusa per nitrats, probablement d'origen agrícola i ramader— i sense el component de salinitat costanera que explica els casos d'Eivissa i del nucli costaner de Santanyí.

Menorca

A l'illa de Menorca es van notificar a SINAC 155 butlletins analítics vàlids en 2025, dels quals 130 van ser qualificats com a “Aigua apta per al consum” i 25 com a “Aigua no apta per al consum”: un 83.9% de compliment.

Taula 4. Resum de compliment d'aigua de consum humà en 2025, municipis de l'illa de Menorca, ordenats de menor a major % d'aigua apta. Verd: 100% apta; vermell: alguna incidència; blau: total de l'illa.

De les 52 zones d'abastament de l'illa, 10 van registrar almenys un butlletí no apte en 2025, repartides en 3 municipis (Maó, es Castell i Ciutadella de Menorca). Com a Mallorca, el paràmetre nitrat domina clarament les zones de l'entorn de Maó i es Castell, mentre que Ciutadella mostra un patró mixt de clorur i nitrat alhora, coherent amb l'estat “Dolent” per ambdós paràmetres de la seva massa d'aigua subterrània (vegeu l'apartat de Conclusions).

Taula 5. Zones d'abastament amb aigua no apta en 2025, illa de Menorca, ordenades de més a menys població censada. Vermell: >30.000 hab.; taronja: 1.000-29.999; groc: <1.000. Criteri de la “Data d'incompliment” a l'apartat de Metodologia.

Aquestes 10 zones abasteixen en conjunt 22.705 habitants censats, a les localitats de Cala Llonga, Castell (Es), Ciutadella De Menorca, Grau (Es), Maó, Trebalúger: 2.177 a es Castell; 12.045 a Maó; 8.483 a Ciutadella de Menorca.

En l'últim valor conegut de cada zona de l'illa, els paràmetres microbiològics bàsics (Escherichia coli, enterococ, Clostridium perfringens i bacteris coliformes) presenten valor zero, sense cap excepció. No hi ha evidència de contaminació fecal en les dades disponibles.

Per valorar si la situació de 2025 és un episodi aïllat o un patró repetit, la resta d'aquest apartat amplia l'anàlisi a la sèrie històrica de 2016 a 2025 (finestra fixa, vegeu l'apartat de Metodologia). El gràfic següent mostra, any per any, la població censada que viu en zones amb aigua no apta (almenys un butlletí no apte aquell any), desglossada per municipi.

Taula 6. Zones amb algun butlletí “Aigua no apta” entre 2016 i 2025, illa de Menorca, ordenades de més a menys incidències (cronicitat). Vermell: >20 incidències; taronja: 10-19; groc: <10. Inclou zones sense incidència en 2025.

XARXA D'AIGUA DE SA CALETA, SANTANDRIA I CALA BLANCA POL.C (Ciutadella de Menorca) és la zona amb més incidències tipus AB històriques de tota l'illa, amb 18 butlletins no aptes entre 2016 i 2025. A l'entorn de Maó, Xarxa Cala Llonga, Xarxa Favàritx, Xarxa Es Grau i Malbuger repeteixen totes el mateix patró dominat per nitrat, igual que Urbanización Trebaluger i Xarxa Seoane a es Castell: un bloc de zones veïnes amb el mateix problema de fons. A Ciutadella de Menorca, en canvi, Xarxa d'Aigua de Sa Caleta, Santandria i Cala Blanca i Red Abastecimiento Son Xoriguer combinen clorur i nitrat en proporcions similars, un patró més proper al de les zones costaneres que al de nitrat pur de Maó.

Eivissa

A l'illa d'Eivissa es van notificar a SINAC 180 butlletins analítics vàlids en 2025, dels quals 171 van ser qualificats com a “Aigua apta per al consum” i 9 com a “Aigua no apta per al consum”: un 95.0% de compliment.

Taula 7. Resum de compliment d'aigua de consum humà en 2025, municipis de l'illa d'Eivissa, ordenats de menor a major % d'aigua apta. Verd: 100% apta; vermell: alguna incidència; blau: total de l'illa.

De les 62 zones d'abastament de l'illa, 6 van registrar almenys un butlletí no apte en 2025, repartides en 3 municipis (Santa Eulària des Riu, Sant Josep de sa Talaia i Sant Antoni de Portmany). La resta van obtenir el 100% de butlletins aptes en el període.

Taula 8. Zones d'abastament amb aigua no apta en 2025, illa d'Eivissa, ordenades de més a menys població censada. Vermell: >30.000 hab.; taronja: 1.000-29.999; groc: <1.000. Criteri de la “Data d'incompliment” a l'apartat de Metodologia.

Aquestes 6 zones abasteixen en conjunt 5.390 habitants censats, a les localitats de Cala De Bou, Cala Llenya, Sant Antoni De Portmany, Sant Carles De Peralta, Sant Josep De Sa Talaia, Santa Eulària Des Riu: 4.952 a Sant Josep de sa Talaia; 229 a Sant Antoni de Portmany; 209 a Santa Eulària des Riu.

En l'últim valor conegut de cada zona de l'illa s'han detectat 3 registres microbiològics per sobre de zero a 2 zona(es) — CALA NOVA-ES CANAR (Santa Eulària des Riu), CAN AUBARCA (Santa Eulària des Riu) — que requereixen seguiment específic (vegeu l'apartat de Conclusions).

Per valorar si la situació de 2025 és un episodi aïllat o un patró repetit, la resta d'aquest apartat amplia l'anàlisi a la sèrie històrica de 2016 a 2025 (finestra fixa, vegeu l'apartat de Metodologia). El gràfic següent mostra, any per any, la població censada que viu en zones amb aigua no apta (almenys un butlletí no apte aquell any), desglossada per municipi.

El pic de 2025 no reflecteix un empitjorament del problema estructural de salinitat: prové gairebé tot d'un únic butlletí no apte a Red Cala de Bou-Port des Torrent (08/07/2025, Bromat 19 µg/L), la zona amb més població censada de tot Sant Josep de sa Talaia (4.918 habitants). No hi ha cap altre incompliment ni abans ni després en aquesta zona: és un episodi puntual, sense relació aparent amb la intrusió salina. El bromat sol tenir dos orígens habituals a l'aigua de consum: com a subproducte de la desinfecció amb ozó quan l'aigua de captació conté bromur de manera natural, o com a impuresa de fabricació de l'hipoclorit sòdic utilitzat per clorar. Com que el bromur és un component natural de l'aigua de mar, i aquest informe ja documenta intrusió salina als aqüífers costaners de la zona, no es pot descartar una relació indirecta entre totes dues coses — però amb les dades disponibles no es pot confirmar el mecanisme exacte, ni distingir-lo d'un simple episodi puntual de procés (per exemple, una dosi d'ozó momentàniament excessiva). Xarxa Sant Josep Zona I, la zona crònica de sulfat i conductivitat ja coneguda d'aquest municipi, manté en 2025 un patró similar als altres anys (2 butlletins no aptes) i no explica el pic.

Taula 9. Zones amb algun butlletí “Aigua no apta” entre 2016 i 2025, illa d'Eivissa, ordenades de més a menys incidències (cronicitat). Vermell: >20 incidències; taronja: 10-19; groc: <10. Inclou zones sense incidència en 2025.

SANT JOSEP ZONA I (Sant Josep de sa Talaia) és la zona amb més incidències tipus AB històriques de tota l'illa, amb 13 butlletins no aptes entre 2016 i 2025. En conjunt, tres zones —una per cada municipi amb incidències en 2025— concentren patrons recurrents de diversos anys: Xarxa Es Canar Cosmi (Santa Eulària des Riu), Xarxa Sant Josep Zona I (Sant Josep de sa Talaia) i Xarxa Vicent Ribas-Ferreret (Sant Antoni de Portmany). La resta de zones amb alguna incidència històrica no mostren un patró recurrent: són episodis puntuals sense continuïtat.

Formentera

A l'illa de Formentera es van notificar a SINAC 17 butlletins analítics vàlids en 2025, tots qualificats com a “Aigua apta per al consum” (100.0%). Tampoc hi ha cap zona amb alguna incidència tipus AB en tota la sèrie 2016-2025. Tanmateix, l'últim valor conegut de LA MOLA mostra una superació de bacteris coliformes (vegeu l'apartat de Conclusions); la mateixa zona es documenta també, per un paràmetre diferent (clor lliure residual), a un altre capítol de l'informe anual, “Risc d'aigua de consum humà”.

Conclusions

En 2025, el 90.6% dels 992 butlletins analitzats en el conjunt de les quatre illes van ser qualificats com a “Aigua apta per al consum”, un nivell de compliment alt però desigual entre illes (Mallorca 90.8%; Menorca 83.9%; Eivissa 95.0%; Formentera 100.0%); Formentera no registra cap zona no apta. En total, 42 zones d'abastament (26 a Mallorca; 10 a Menorca; 6 a Eivissa) tenen aigua no apta de manera continuada, amb 98.452 habitants censats afectats, concentrats sobretot a Mallorca (Manacor, sa Pobla); Menorca (Maó, Ciutadella de Menorca); Eivissa (Sant Josep de sa Talaia, Sant Antoni de Portmany) (detall complet a l'apartat “Estat i tendències”).

La causa de fons sovint es pot relacionar amb l'estat dels aqüífers subjacents (taules següents): els incompliments per intrusió salina —sodi, conductivitat i sulfat elevats— es deuen a la sobreexplotació dels aqüífers costaners, el patró dominant a Eivissa i present també a l'entorn de Santanyí (Mallorca) i Ciutadella (Menorca); a l'interior de Mallorca i a Menorca hi predomina, en canvi, la contaminació agrícola difusa per nitrats; i alguns casos puntuals de ferro o alumini apunten més aviat a un problema de dosificació al tractament de la xarxa que no pas a l'aqüífer d'origen. La comparació entre illes mostra un patró desigual: Mallorca i Menorca concentren ara la major part de les zones no aptes, mentre que Eivissa manté un nombre més reduït i estable de zones cròniques i Formentera no en registra cap en 2025.

Les zones d'abastament amb incidència es poden creuar amb les masses d'aigua subterrània (MAS) del Pla Hidrològic de les Illes Balears d'on probablement prové el seu subministrament: a Eivissa i Formentera, a partir d'una recerca manual pou a pou; a Mallorca i Menorca, per proximitat geogràfica, un mètode més aproximat (detalls a l'apartat de Metodologia). Les taules següents en mostren el resultat per illa.

Taula 10. Illa de Mallorca: correspondència entre zones amb incidència i masses d'aigua subterrània del Pla Hidrològic (19 de 23 amb estat global “Dolent”; vegeu Metodologia). Vermell: la massa alimenta alguna zona actualment no apta.

Taula 11. Illa de Menorca: correspondència entre zones amb incidència i masses d'aigua subterrània del Pla Hidrològic (2 de 3 amb estat global “Dolent”; vegeu Metodologia). Vermell: la massa alimenta alguna zona actualment no apta.

Taula 12. Illa d'Eivissa i Formentera: correspondència entre zones amb incidència i masses d'aigua subterrània del Pla Hidrològic (10 de 10 amb estat global “Dolent”; vegeu Metodologia). Vermell: la massa alimenta alguna zona actualment no apta.

En conjunt, les quatre illes sumen 36 masses d'aigua subterrània implicades en alguna incidència, de les quals 31 (un 86%) tenen estat global “Dolent” — un patró majoritari però no unànime: algunes masses en “Bo” estat també alimenten alguna zona amb incidència puntual, la qual cosa suggereix que en aquests casos el problema és més aviat de xarxa o de tractament que no de l'aqüífer d'origen. Tres masses d'Eivissa (Es Canar, Pla de Sant Antoni i Sa Roca Llisa) alimenten cadascuna diverses zones SINAC alhora, la qual cosa confirma que en aquests casos el problema rau en l'aqüífer sencer, no en la gestió d'una xarxa concreta.

El problema de fons és majoritàriament de tipus fisicoquímic (conductivitat, sulfat, nitrat, ferro i alumini), però no exclusivament: en l'últim valor conegut hi ha 11 registres microbiològics per sobre de zero a 7 zona(es) — CALA NOVA-ES CANAR (Santa Eulària des Riu), CAN AUBARCA (Santa Eulària des Riu), FELANITX EST (Felanitx), LA MOLA (Formentera), LLOMBARDS (Santanyí), XARXA GALILEA BAIX (Puigpunyent), XARXA LLUBÍ (Llubí) — que requereixen seguiment específic per part de l'operador i l'autoritat sanitària.

Metodologia

Taula 13. Requadre metodològic d'aquest informe, a l'estil de l'Índex de Pressió Humana (IPH) de l'IBESTAT.

Taula 14. Síntesi de l'àmbit d'estudi per municipi: zones d'abastament, població coberta segons SINAC enfront de la població oficial de l'INE, i nombre de gestors diferents. Font de població municipal: INE, Cens Anual de Població 2025.