DEMANDA D'AIGUA DESSALADA

Missatges clau

• El 2025 l'Agència Balear de l'Aigua subministra 44,76 hm³ a les Illes Balears, el màxim de la sèrie 2018-2025 i un +9,2 % respecte del 2024. En vuit anys la demanda atesa s'ha duplicat (+97,2 % des dels 22,70 hm³ del 2018).
• Palma ha canviat d'escala. El punt d'entrega d'EMAYA passa de 5,24 hm³ el 2019 a 11,92 el 2025 (+127,7 %) i desbanca Calvià com a primer consumidor de l'arxipèlag. El que era un recurs de reforç per a anys secs s'ha convertit en subministrament de base.
• El creixement del darrer any està molt concentrat. A Mallorca, Palma aporta el 91 % de l'increment insular (+27,8 %) mentre Calvià retrocedeix; a Eivissa, Santa Eulària n'aporta la meitat (+26,0 %) i la resta de municipis es mantenen plans.
• No creix la punta d'estiu, s'aixeca el terra d'hivern. A totes quatre illes el mes de vall puja i la ràtio entre el mes màxim i el mínim cau: a Mallorca, de 5,8 el 2019 a 2,0 el 2025; a Eivissa, de 2,18 a 1,84; a Formentera, de 6,17 a 3,76.
• Eivissa depèn d'ABAQUA per al 64,6 % del seu subministrament urbà i Formentera pel 88,8 % (2024). A Mallorca la dependència és del 24,1 % i a Menorca, del 9,3 %.
• Menorca continua sent l'anomalia: 1,29 hm³ subministrats, poc més d'un 9 % del subministrament urbà de l'illa, amb la IDAM de Ciutadella treballant al 38,5 % de la seva capacitat mentre els aqüífers de Ciutadella i Maó pateixen intrusió salina.

Introducció

L'Agència Balear de l'Aigua i de la Qualitat Ambiental (ABAQUA) no distribueix aigua als domicilis: subministra aigua en alta als ajuntaments i a les empreses gestores, que després la incorporen a les seves xarxes municipals. Aquest capítol analitza aquest subministrament entre 2018 i 2025, amb desagregació mensual i per punt d'entrega.

Convé advertir des del principi que no tot el que subministra l'Agència és aigua dessalada. A Menorca, Eivissa i Formentera sí que ho és en pràctica totalitat, perquè l'aigua procedeix de les instal·lacions dessaladores d'aigua de mar (IDAM) i, a efectes pràctics, demanda d'aigua dessalada i subministrament d'ABAQUA hi són la mateixa cosa. A Mallorca no: el subministrament en alta es reforça amb aigua subterrània i de font, procedent de sa Font de sa Costera (Sóller), dels pous de s'Estremera (entre Bunyola i Santa Maria) i dels de sa Marineta (Llubí).

El pes d'aquest reforç és considerable. El 2024, darrer any per al qual es disposa de dades municipals, només el 65,7 % del que l'Agència va subministrar a Mallorca era aigua dessalada; el 34,3 % restant —8,94 hm³— eren recursos naturals. Com que Mallorca representa prop de dos terços del subministrament balear, això vol dir que les xifres agregades d'aquest capítol no són totes aigua dessalada, i que sempre que es donin xifres de Mallorca o del conjunt de les Illes Balears cal tenir present aquesta composició mixta. L'apartat de Mallorca en detalla el repartiment.

Un darrer aclariment metodològic, que és rellevant per a la lectura de les xifres: el registre d'ABAQUA inclou, dins del total de Mallorca, els volums que s'injecten a l'aqüífer de s'Estremera. Aquests volums no són subministrament i s'analitzen en un apartat propi al final del capítol.

Estat i tendències

Mallorca

A Mallorca, ABAQUA no subministra només aigua dessalada. El sistema en alta combina la producció de les IDAM de Palma, Andratx i Alcúdia amb tres captacions de recursos naturals: sa Font de sa Costera (Sóller), els pous de s'Estremera (entre Bunyola i Santa Maria) i els de sa Marineta (Llubí). Sa Costera i s'Estremera funcionen com un sistema únic, perquè en temporada baixa l'aigua de la font es recondueix cap a Bunyola i s'infiltra a l'aqüífer, que actua com a dipòsit natural.

El pes de cada origen es pot quantificar amb les dades municipals de consum urbà, que declaren per separat el volum d'aigua dessalada que entra a cada xarxa. El 2024, darrer any disponible, els municipis mallorquins van declarar 17,17 hm³ d'aigua dessalada sobre els 26,12 que ABAQUA els va subministrar: és a dir, el 65,7 % del subministrament en alta de l'illa és aigua dessalada i el 34,3 % restant (8,94 hm³) són recursos naturals. La xifra és coherent amb la producció de les IDAM mallorquines aquell mateix any (17,62 hm³ segons els registres d'explotació); la diferència de 0,45 hm³ correspon a les pèrdues de la xarxa en alta i a les variacions d'emmagatzematge dels dipòsits, i situa aquestes pèrdues en un ordre del 2,6 %.

Dit d'una altra manera: un de cada tres metres cúbics que l'Agència distribueix a Mallorca prové de l'aqüífer o de la font, no del mar. És l'única illa on això passa, i és el motiu pel qual les xifres mallorquines d'aquest capítol no es poden llegir com a demanda d'aigua dessalada sense aquesta correcció.

Mallorca passa de 13,69 hm³ el 2018 a 28,96 el 2025 (+111,5 %), amb el salt concentrat en els dos darrers anys: entre 2023 i 2025 el subministrament creix un +50,0 %. És, de llarg, l'illa amb el creixement més intens del període.

Figura 1. Mallorca: subministrament anual d'ABAQUA als sis municipis grans consumidors, 2018-2025. Elaboració pròpia amb dades d'ABAQUA.

Dos municipis concentren el 79,4 % del subministrament mallorquí. El cas de Palma mereix atenció particular: el subministrament a EMAYA passa de 5,24 hm³ el 2019 a 11,92 el 2025, un +127,7 %. La comparació amb el 2018 (0,54 hm³) donaria un multiplicador de vint-i-dos, però seria enganyosa: el 2018 va ser un any plujós en què Palma va cobrir la demanda amb recursos propis —els embassaments hi van aportar 10,57 hm³ i els pous 19,08— i pràcticament no va comprar aigua a l'Agència. Contra la mitjana del període 2016-2019, l'augment és del +120 %.

Calvià es manté com el segon consumidor amb 11,07 hm³ i un creixement molt més moderat (+33,8 % des del 2018), i Andratx hi és estable entorn dels 2 hm³. Aquesta estabilitat és coherent amb una dependència ja pràcticament total: tots dos municipis reben d'ABAQUA més del 90 % de l'aigua que distribueixen.

Mirat només el darrer any, el creixement de l'illa (+10,9 %, de 26,12 a 28,96 hm³) és pràcticament tot de Palma, que hi suma 2,60 dels 2,84 hm³ addicionals: un +27,8 % en dotze mesos que explica el 91 % de l'increment insular. La resta de grans consumidors es mou poc o retrocedeix —Calvià baixa un 2,9 %, Pollença un 10,4 % i Muro i Andratx queden estables—, de manera que el 2025 mallorquí no és un any de creixement generalitzat sinó un any de Palma.

Figura 2. Mallorca: subministrament anual d'ABAQUA als municipis petits consumidors i als usos no urbans, 2018-2025. Elaboració pròpia amb dades d'ABAQUA.

El conjunt dels municipis petits gairebé es duplica el 2025 (de 0,51 a 1,00 hm³) i és on es concentra l'ampliació territorial de la xarxa: dels tretze punts municipals actius fins al 2023 es passa a disset el 2025, amb la incorporació d'Ariany, Banyalbufar i Bunyola. Santa Maria del Camí, que havia anat reduint la demanda fins als 0,12 hm³ del 2024, la multiplica per 3,5 el 2025 fins als 0,41.

Entre els petits, els increments relatius més forts del darrer any són els de Santa Maria del Camí (+251,5 %, de 0,12 a 0,41 hm³), Deià (+152,1 %), Bunyola (+113,9 %), Fornalutx (+105,9 %) i Sóller (+104,6 %). Són volums petits en termes absoluts —tots junts sumen 0,43 hm³ dels 2,84 que creix l'illa— però assenyalen municipis que fins ara es bastaven amb recursos propis i que han començat a dependre de l'Agència.

Figura 3. Mallorca: subministrament mensual d'ABAQUA, una línia per any (2018-2025). Elaboració pròpia amb dades d'ABAQUA.

Superposant els vuit anys es veu el canvi de règim amb claredat. Fins al 2022 la corba mallorquina arrenca de terra: els mesos de vall es movien entre 0,61 i 0,68 hm³ amb independència de l'any. El 2025 aquest terra ha pujat fins als 1,60 hm³ del març, dues vegades i mitja per damunt. La punta d'agost, en canvi, no arriba a la del 2019 (3,16 hm³ contra 3,56). El resultat és que la ràtio entre el mes màxim i el mínim cau de 5,8 el 2019 a 2,0 el 2025: la corba no ha crescut, s'ha aixecat.

El 2025 mostra a més un segon màxim d'octubre-novembre que no existia abans. La figura següent, que desglossa l'any per municipis, permet identificar-ne l'origen.

Figura 4. Mallorca: subministrament mensual d'ABAQUA per municipi el 2025. Els onze municipis petits s'agrupen sota «Altres municipis». Elaboració pròpia amb dades d'ABAQUA.

El desglossament revela una diferència de fons entre els dos grans consumidors. Calvià segueix el patró turístic clàssic: el màxim d'agost (1,48 hm³) gairebé triplica el mínim de gener (0,52), amb una ràtio entre temporades d'1,89. Palma, en canvi, és pràcticament aestacional, amb una ràtio d'1,20 i els seus màxims a l'octubre (1,57 hm³) i el novembre (1,54), fora de la temporada alta. És Palma, doncs, la responsable del segon màxim de tardor que apareix a la corba insular. La capital no compra aigua a l'Agència per absorbir el pic d'estiu, sinó com a component permanent del seu abastiment.

Una darrera observació sobre Mallorca, que no es veu a les figures perquè és una sèrie de zeros. L'ajuntament d'Alcúdia té punt d'entrega obert al registre d'ABAQUA però no ha comprat ni un metre cúbic en tot el període 2018-2025: s'abasteix íntegrament amb recursos propis. El camp de golf d'Alcanada, l'únic consumidor que hi havia hagut al terme, també és a zero des del 2018, quan va passar a regar-se amb aigua depurada per exigència legal. La categoria «Usos no urbans» de Mallorca es redueix, per tant, al camp de golf d'Andratx.

La paradoxa és que Alcúdia acull una de les tres IDAM de l'illa i no en consumeix res. Creuant la producció mensual d'aquesta planta amb les entregues municipals es pot veure on va la seva aigua: entre 2018 i 2025 la IDAM d'Alcúdia va produir 11,04 hm³ i els municipis de Pollença i Muro en van rebre 10,99, una coincidència del 99,6 % sobre l'acumulat de vuit anys. La planta abasteix, doncs, aquests dos municipis.

Taula 1. IDAM d'Alcúdia: producció anual comparada amb les entregues d'ABAQUA als municipis de Pollença i Muro, i grau d'ús de la capacitat nominal de la planta (4,68 hm³/any segons el PHIB 2022-2027). Elaboració pròpia amb dades d'ABAQUA i del Govern de les Illes Balears.

Any per any, en canvi, el balanç no quadra, i la raó és que la planta opera molt per sota de la seva capacitat. Amb una disponibilitat teòrica de 4,68 hm³/any segons el PHIB 2022-2027, el 2025 en va produir 2,16: un 46,2 %, el màxim de la sèrie. En vuit anys no ha superat mai el 50 % de la seva capacitat, i el 2021 va arribar a treballar al 6,3 %.

Aquest marge permanent li permet modular la producció segons el que li demana la xarxa en alta. Els anys de més demanda produeix per damunt del que consumeixen Pollença i Muro i la diferència es reparteix per la xarxa; els anys de menys demanda redueix la producció al mínim i aquests dos municipis reben aigua d'altres orígens —el 2021 en van rebre tres vegades el que la planta va produir. La IDAM d'Alcúdia funciona, per tant, com un productor de modulació del sistema nord de Mallorca, amb Pollença i Muro com a base estable.

Confirmar aquesta lectura amb precisió requeriria el desglossament per origen de cada punt d'entrega, que ABAQUA no publica. Hi ha, a més, tres mesos que se surten del patró i que caldria aclarir: el gener i el febrer del 2023 i el desembre del 2025, en què la planta va produir entre 0,13 i 0,33 hm³ mentre les entregues a Pollença i Muro no arribaven als 0,06. El cas del desembre del 2025 és el més cridaner, perquè és el segon mes de més producció de l'any en una planta que habitualment atura l'activitat a l'hivern.

La recàrrega gestionada de l'aqüífer de s'Estremera

A part del subministrament, l'Agència opera una recàrrega gestionada: durant els mesos de baixa demanda, l'aigua de sa Font de sa Costera es recondueix cap a Bunyola i s'infiltra a l'aqüífer de s'Estremera, que actua com a dipòsit natural i del qual es torna a extreure aigua durant l'estiu.

Figura 5. Mallorca: volums injectats a l'aqüífer de s'Estremera, 2018-2025. Elaboració pròpia amb dades d'ABAQUA.

El volum és molt variable i depèn directament de la pluviometria i, per tant, de l'aportació de sa Font de sa Costera: el 2021 la injecció es va aturar pràcticament del tot (0,06 hm³), mentre el 2019 va arribar als 5,54. El perfil mensual del 2025 confirma la lògica de gestió: es concentra al març (1,31 hm³) i al desembre (1,29), i és nul·la de juny a agost.

Aquests volums no són subministrament i, per tant, no s'inclouen en cap de les xifres anteriors. La precisió és necessària perquè el registre d'ABAQUA els suma dins de la columna del total de Mallorca, i comptar-los com a subministrament n'inflaria la xifra fins a un 25 %. La coincidència exacta entre el nostre total de 2019 un cop descomptada la injecció (20,330 hm³) i la xifra que ABAQUA publica al seu portal per a aquell any (20,33 hm³) confirma que aquest és el criteri correcte.

Menorca

Menorca s'incorpora a la xarxa de l'Agència el juny de 2019, amb la posada en servei de la IDAM de Ciutadella, que continua sent l'únic punt d'entrega de l'illa.

Figura 6. Menorca: subministrament anual d'ABAQUA, 2019-2025. Elaboració pròpia amb dades d'ABAQUA.

El subministrament creix de 0,67 hm³ el 2019 —mig any d'operació— a 1,29 el 2025, però tot el creixement es concentra als primers anys: des del 2022 la sèrie oscil·la entre 1,14 i 1,29 hm³ sense una tendència clara.

El 2025 el subministrament puja un +6,4 % respecte del 2024 (d'1,21 a 1,29 hm³) i recupera el màxim del 2023, però es tracta d'una oscil·lació dins del mateix rang en què la sèrie es mou des de fa quatre anys, no d'un canvi de nivell.

Figura 7. Menorca: subministrament mensual d'ABAQUA, una línia per any (2019-2025). Elaboració pròpia amb dades d'ABAQUA.

El perfil menorquí és el menys estable de l'arxipèlag, cosa esperable en una sèrie curta i d'un sol punt d'entrega: la ràtio entre el mes màxim i el mínim oscil·la entre 2,2 i 4,1 sense una direcció clara. Sí que s'hi aprecia, però, el mateix moviment que a la resta d'illes: el mes de vall puja de manera sostinguda, dels 0,041 hm³ del 2022 als 0,066 del 2025, mentre la punta d'estiu es manté estancada entorn dels 0,16 hm³ des del 2022.

Amb 1,29 hm³ sobre els 13,04 que subministren les xarxes municipals menorquines, ABAQUA hi cobreix el 9,3 %, la dependència més baixa de l'arxipèlag. La contrapartida és que el 90,7 % restant surt d'uns aqüífers que són els que més disponibilitat han perdut entre cicles de planificació.

Eivissa

Entre 2018 i 2025, Eivissa passa de 8,33 a 13,53 hm³ (+62,4 %). Els cinc municipis de l'illa reben aigua de l'Agència i tots cinc n'augmenten el consum al llarg del període.

Figura 8. Eivissa: subministrament anual d'ABAQUA per municipi, 2018-2025. Elaboració pròpia amb dades d'ABAQUA.

Taula 2. Eivissa: subministrament d'ABAQUA per municipi, en hectòmetres cúbics. Elaboració pròpia amb dades d'ABAQUA.

El darrer any confirma que el creixement eivissenc s'ha concentrat en un sol municipi. Entre 2024 i 2025 l'illa creix un +6,0 % (de 12,77 a 13,53 hm³), i Santa Eulària des Riu n'aporta la meitat: hi puja un +26,0 % (de 1,46 a 1,84 hm³, +0,38). La resta es manté pràcticament plana —Eivissa +2,8 %, Sant Antoni +7,9 %, Sant Joan +5,7 %— i Sant Josep fins i tot retrocedeix un 1,3 %. El segon increment en volum absolut no és cap municipi sinó els usos no urbans, que es dupliquen (+122,6 %, +0,15 hm³) amb l'entrada en règim dels dispensadors públics i de la bassa agrícola.

Figura 9. Eivissa: subministrament mensual d'ABAQUA, una línia per any (2018-2025). Elaboració pròpia amb dades d'ABAQUA.

És a Eivissa on la superposició dels vuit anys resulta més eloqüent, perquè la corba hi manté sempre la mateixa forma i simplement es va desplaçant cap amunt any rere any. El mes de vall és sistemàticament el febrer, i el seu valor puja sense excepcions des dels 0,454 hm³ del 2018 fins als 0,799 del 2025 (+76 %). La punta d'agost, en canvi, només passa de 0,99 a 1,47. La ràtio màxim/mínim baixa de 2,18 a 1,84.

Aquest és el fet més rellevant del capítol pel que fa a Eivissa: no és quant creix, sinó on creix. El subministrament de temporada baixa passa de 3,16 a 5,55 hm³ (+76 %), mentre el de temporada alta creix del 5,18 al 7,98 (+54 %). L'illa no demana més aigua només a l'estiu: en demana més tot l'any. Això connecta directament amb la conclusió del capítol de dessalació, on les plantes eivissenques ja treballen al 95,7 % de la seva capacitat anual.

Figura 10. Eivissa: subministrament mensual d'ABAQUA per municipi el 2025. Elaboració pròpia amb dades d'ABAQUA.

El desglossament del 2025 mostra que el sosteniment de la demanda d'hivern està repartit entre tots els municipis i no depèn d'un de sol. Eivissa i Sant Josep hi aporten el gruix del volum durant tot l'any, mentre Santa Eulària i Sant Antoni concentren una part més gran de la seva demanda als mesos centrals.

Des del 2024 apareixen dos punts d'entrega que no corresponen a abastiment urbà municipal: els dispensadors públics d'Eivissa (0,16 hm³ el 2025) i la bassa de Santa Eulària per a abastiment agrícola, gestionada per la Direcció General d'Agricultura (0,12 hm³). En aquest capítol s'agrupen sota la categoria «Usos no urbans».

Formentera

Entre 2018 i 2025, Formentera passa de 0,675 a 0,985 hm³ (+45,9 %), amb creixement els cinc darrers anys consecutius. És l'illa amb la dependència més alta de l'Agència: el 88,8 % del subministrament urbà.

Figura 11. Formentera: subministrament anual d'ABAQUA, 2018-2025. Elaboració pròpia amb dades d'ABAQUA.

El creixement del darrer any és del +8,7 % (de 0,91 a 0,99 hm³), el segon més alt de l'arxipèlag després de Mallorca i el cinquè increment interanual consecutiu.

Figura 12. Formentera: subministrament mensual d'ABAQUA, una línia per any (2018-2025). Elaboració pròpia amb dades d'ABAQUA.

És l'illa amb l'estacionalitat més marcada de l'arxipèlag —l'agost del 2025 (0,139 hm³) gairebé quadruplica el gener (0,037)— però també la que més l'ha reduïda. La ràtio entre el mes màxim i el mínim baixa de 6,17 el 2018 a 3,76 el 2025, i la ràtio entre temporades, de 3,50 a 2,38. El mes de vall s'ha duplicat en vuit anys mentre la punta d'agost només ha crescut un 21 %: en una illa on tota l'aigua urbana és dessalada, això vol dir que el consum de base fora de temporada va guanyant pes de manera sostinguda.

El registre d'ABAQUA no desglossa els punts d'entrega de l'illa (PE Formentera, Es Caló i La Mola), de manera que només se'n pot fer l'anàlisi en agregat.

Conclusions

Figura 13. Illes Balears: subministrament anual en alta d'ABAQUA per illa, 2018-2025. Elaboració pròpia amb dades d'ABAQUA.

En vuit anys el subministrament en alta d'ABAQUA s'ha duplicat, dels 22,70 hm³ del 2018 als 44,76 del 2025, amb una única interrupció el 2020 per la caiguda de demanda associada a la pandèmia de covid-19. El 2025 marca el màxim de la sèrie a totes quatre illes.

El senyal de fons no és la punta d'estiu, sinó el sòl. Les corbes intranuals de les quatre illes coincideixen en el mateix moviment: el mes de vall puja any rere any mentre la punta d'estiu es manté o creix molt més a poc a poc. La ràtio entre el mes màxim i el mínim cau a totes: Mallorca de 5,8 a 2,0, Eivissa de 2,18 a 1,84, Formentera de 6,17 a 3,76. La lectura correcta no és que el turisme hi pesi menys, sinó que el consum de base d'hivern ha pujat de manera sostinguda —la mateixa conclusió a què arriba l'indicador de pressió humana.

La dependència del recurs artificial ja no és marginal. Eivissa (64,6 %) i Formentera (88,8 %) depenen de l'Agència per a la major part del seu subministrament urbà. Mallorca hi és al 24,1 %, però amb Palma incorporada com a consumidor estructural i aestacional aquesta xifra creixerà els propers anys.

Taula 3. Pes del subministrament d'ABAQUA sobre el total distribuït per les xarxes municipals, 2024. Elaboració pròpia amb dades d'ABAQUA i dades municipals de consum urbà.

El repartiment territorial continua sent descompensat. Menorca, amb els aqüífers en pitjor evolució de l'arxipèlag, només cobreix el 9,3 % del seu subministrament urbà amb aigua de l'Agència, mentre la IDAM de Ciutadella treballa a poc més d'un terç de la seva capacitat. És on hi ha més marge per alleugerir la pressió sobre les masses d'aigua subterrànies sense construir infraestructura nova.

Finalment, l'expansió de la xarxa cap a municipis petits de l'interior de Mallorca —Ariany, Banyalbufar, Bunyola, i les previsions sobre Petra i Manacor— indica que l'Agència comença a assumir un paper de substitució d'aqüífers en mal estat, i no només de garantia estival del litoral turístic. És un canvi de funció que caldrà seguir en properes edicions.

Metodologia