ESTAT GLOBAL DELS AQÜÍFERS
Missatges clau
- El diagnòstic més recent, corresponent als documents inicials del Pla Hidrològic 2028-2033, situa 51 de les 88 masses d'aigua subterrània de les Illes Balears en mal estat global, el 58,0 % del total.
- El diagnòstic immediatament anterior, el del Pla Hidrològic 2022-2027, en donava 44 de 87, el 50,6 %. Són els dos únics diagnòstics de la demarcació que apliquen els mateixos criteris d'avaluació i, per tant, els dos únics directament comparables entre si.
- Entre aquests dos diagnòstics, la proporció de masses en mal estat augmenta a totes les illes excepte Formentera, que ja hi era al 100 %: Eivissa passa del 68,8 % al 87,5 %, Menorca del 50,0 % al 71,4 % i Mallorca del 45,3 % al 48,4 %.
- De les 51 masses en mal estat del darrer diagnòstic, 26 ho són alhora pel component químic i pel quantitatiu, 15 només pel químic i 10 només pel quantitatiu.
Introducció
L'estat de les masses d'aigua subterrània es determina mitjançant dos components independents: l'estat quantitatiu i l'estat químic. L'estat global de la massa resulta de considerar el pitjor dels dos, de manera que una massa només es classifica en bon estat global si ho és alhora en tots dos components.
L'estat quantitatiu és, segons la definició del Pla Hidrològic 2028-2033, una expressió del grau en què les extraccions directes i indirectes afecten la massa. L'estat químic es defineix a partir de la concentració de nitrats, de clorurs i de substàncies químiques. Els apartats següents d'aquest capítol tracten cadascun d'aquests dos components per separat; aquest primer apartat es limita al resultat conjunt.
La demarcació de les Illes Balears ha tingut quatre plans hidrològics successius, i cadascun ha publicat el seu propi diagnòstic de l'estat de les masses. Els criteris d'avaluació, però, no han estat els mateixos en tots quatre. Aquest apartat compara els dos diagnòstics que sí que comparteixen criteri —el del Pla Hidrològic 2022-2027 i el del Pla Hidrològic 2028-2033, aquest darrer en tramitació— i recull els altres dos per separat, sense integrar-los en la comparació.
Estat i tendències
Al diagnòstic del Pla Hidrològic 2028-2033, 51 de les 88 masses d'aigua subterrània de la demarcació es classifiquen en mal estat global, el 58,0 % del total, i 37 en bon estat. Al Pla Hidrològic 2022-2027 eren 44 de 87, el 50,6 %.
La proporció de masses en mal estat augmenta a totes les illes llevat de Formentera, que té una massa única, ja classificada en mal estat al diagnòstic anterior. L'augment és de 18,7 punts percentuals a Eivissa, de 21,4 a Menorca i de 3,1 a Mallorca. En el cas de Menorca, però, la delimitació de les masses canvia entre els dos plans, tal com s'explica més avall, de manera que els dos percentatges no es refereixen a les mateixes unitats territorials.
Els altres dos plans hidrològics de la demarcació també van publicar un diagnòstic de l'estat de les masses, però amb criteris d'avaluació diferents. La taula següent els recull tots quatre, amb indicació del criteri aplicat en cada cas. Les xifres de les dues primeres files no són comparables ni entre si ni amb les de les dues darreres.
Mallorca
Mallorca té 64 de les 88 masses de la demarcació. Al Pla Hidrològic 2028-2033, 31 es classifiquen en mal estat global (48,4 %) i 33 en bon estat. Al Pla Hidrològic 2022-2027 n'eren 29 (45,3 %). És l'illa on la variació entre els dos diagnòstics és més petita.
Menorca
La delimitació de Menorca canvia al Pla Hidrològic 2028-2033: passa de sis masses a set. Desapareixen els codis de Sa Roca, Addaia i Tirant, i apareixen Alaior, Locatx, Es Grau i Santa Àgueda. Les xifres de l'illa, per tant, no es refereixen exactament a les mateixes unitats territorials en els dos diagnòstics, i la comparació directa entre els dos percentatges s'ha de fer amb aquesta reserva.
Al darrer diagnòstic, 5 de les 7 masses de Menorca es classifiquen en mal estat global: Maó, Ciutadella, Locatx, Es Grau i Santa Àgueda. Alaior i Es Migjorn Gran hi consten en bon estat. Al Pla Hidrològic 2022-2027 eren 3 de 6: Maó, Ciutadella i Tirant.
Figura 3. Estat global de les masses d'aigua subterrània de Menorca (PHIB 2028-2033) — aproximació. La cartografia oficial de la delimitació de les set masses vigents encara no s'ha publicat; els polígons d'aquesta figura són una construcció pròpia i no reprodueixen els límits reals de les masses. Vegeu la nota metodològica. Elaboració pròpia.
Eivissa i Formentera
A Eivissa, 14 de les 16 masses es classifiquen en mal estat global al Pla Hidrològic 2028-2033 (87,5 %). Només Portinatx i Sant Llorenç de Balafia hi consten en bon estat. Al Pla Hidrològic 2022-2027 n'eren 11 (68,8 %). És l'illa amb la proporció més alta de masses en mal estat de les tres que en tenen més d'una.
Formentera es delimita com una massa única des del Pla Hidrològic 2022-2027, i consta en mal estat global tant en aquell pla com al Pla Hidrològic 2028-2033. Al Pla Hidrològic 2013-2015 l'illa es delimitava en tres masses —La Mola, Cap de Barberia i La Savina—, totes tres classificades en mal estat químic per salinització.
Conclusions
El component que determina el mal estat no és el mateix a totes les masses. De les 51 masses en mal estat global al Pla Hidrològic 2028-2033, 26 ho són alhora pel component químic i pel quantitatiu, 15 només pel químic i 10 només pel quantitatiu. Al Pla Hidrològic 2022-2027, on el pla publica 44 masses en mal estat global, 39 en mal estat químic i 29 en mal estat quantitatiu, la coincidència dels dos components es dona en 24 masses.
El repartiment d'aquests components difereix entre illes. A Mallorca, 11 de les 31 masses en mal estat ho són només pel component químic i 2 només pel quantitatiu. A Menorca la relació s'inverteix: 3 de les 5 masses en mal estat ho són només pel component quantitatiu. A Eivissa, 5 de les 14 ho són només pel quantitatiu, 3 només pel químic i 6 pels dos alhora.
La proporció de masses en mal estat és més alta a les illes amb menys masses delimitades. Al Pla Hidrològic 2028-2033 el percentatge és del 100 % a Formentera, el 87,5 % a Eivissa, el 71,4 % a Menorca i el 48,4 % a Mallorca. Convé tenir present que a Formentera i Menorca cada massa individual representa, respectivament, el 100 % i el 14,3 % del total insular, de manera que un sol canvi de classificació mou la xifra insular molt més que a Mallorca.
El Pla Hidrològic 2022-2027 introdueix una distinció que matisa el recompte: assenyala que en quatre de les 87 masses —Ses Basses, Sa Penya Blanca i Montuïri, a Mallorca, i Es Figueral, a Eivissa— el mal estat químic no es deu a la pressió antròpica sinó a la presència de roques evaporítiques. Com que totes quatre presenten bon estat quantitatiu, el pla conclou que, si es té en compte aquest fet, el nombre de masses en mal estat s'hauria d'establir en 40, el 46 % del total. Les quatre masses continuen classificades en mal estat global al Pla Hidrològic 2028-2033.
Finalment, cal recordar que el diagnòstic del Pla Hidrològic 2028-2033 correspon als documents inicials d'un pla en tramitació i pot ser modificat durant el procés d'aprovació.
Metodologia
| Definició | L'estat global d'una massa d'aigua subterrània resulta de combinar l'estat quantitatiu i l'estat químic, considerant-ne el pitjor resultat. Una massa es classifica en bon estat global només si ho és alhora en tots dos components. Al PHIB 2022-2027 i al PHIB 2028-2033 es considera en bon estat quantitatiu la massa on l'explotació actual no supera el 80 % del recurs disponible, o bé se situa entre el 80 % i el 100 % sempre que no estigui en mal estat químic per clorurs ni presenti descensos sostinguts dels nivells piezomètrics. Als mateixos dos plans, per assolir el bon estat químic els nitrats i els clorurs no han de superar els 50 mg NO₃/L i els 250 mg Cl⁻/L respectivament, d'acord amb el RD 3/2023; per a les substàncies químiques s'utilitzen com a referència els valors de la mateixa norma i les normes de qualitat ambiental del RD 817/2015. |
|---|---|
| Unitats | Nombre de masses d'aigua i percentatge sobre el total de masses delimitades a cada pla (%). |
| Temporalitat | Diagnòstics del PHIB 2022-2027 i del PHIB 2028-2033 (en tramitació). Els diagnòstics del PHIB 2013-2015 i del PHIB 2015-2021 es recullen a la Taula 1 a títol informatiu, però no s'integren en la comparació. |
| Escala geogràfica | Illes Balears, amb desagregació per illa (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera). |
| Fonts d'informació | Govern de les Illes Balears. Conselleria del Mar i del Cicle de l'Aigua. Direcció General de Recursos Hídrics. PHIB 2028-2033: Annex 5 dels documents inicials consolidats, «Estat de les masses d'aigua», taules 13, 15, 19 i 23 a 25. Annex 2 dels documents inicials consolidats, «Inventari de masses d'aigua», taula 10 (coordenades i superfície de les masses). PHIB 2022-2027 (RD 49/2023): memòria, apartat 8.2 i taules 93, 97 i 98; annex 2 de la normativa, «Estat de les masses d'aigua i objectius mediambientals», taules 14 a 17. PHIB 2015-2021: memòria de la revisió anticipada, apartats 7.2.1.3 i 9.1. PHIB 2013-2015: memòria, apartat 5.4, taules 5-30 i 5-35 a 5-38. Delimitació cartogràfica de les masses: Infraestructura de Dades Espacials de les Illes Balears (IDEIB), conjunt de dades «CDE Masses d'aigua subterrània de les Illes Balears 2022», llicència Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual (by-sa). |
| Observacions | Els criteris d'avaluació no són idèntics entre plans, i per això aquest apartat només compara els dos diagnòstics que sí que els comparteixen. El PHIB 2013-2015 classifica l'estat quantitatiu pel descens sostingut de nivells piezomètrics, sense utilitzar cap índex d'explotació, i l'estat químic per salinització i excés de nitrats, sense publicar llindars numèrics. El PHIB 2015-2021 avalua l'estat químic amb els llindars preventius de 37,5 mg NO₃/L i 187,5 mg Cl⁻/L; l'annex 2 de la normativa de la revisió anticipada d'aquest mateix pla, que aplica els llindars de 50 i 250 mg/L, dona 50 masses en mal estat global en lloc de les 55 de la memòria. Les xifres de masses en mal estat global del PHIB 2015-2021, del PHIB 2022-2027 i del PHIB 2028-2033 es publiquen com a tals als documents citats. Les del PHIB 2013-2015 són un recompte propi a partir de les taules d'estat quantitatiu i d'estat químic d'aquell pla, que no en publica el total agregat. El desglossament per illa es publica al PHIB 2022-2027 (taula 98). Al PHIB 2028-2033 s'ha obtingut comptant les masses de les taules 23 a 25 de l'annex 5. El nombre de masses delimitades varia entre plans: 90 al PHIB 2013-2015, 87 al PHIB 2015-2021 i al PHIB 2022-2027, i 88 al PHIB 2028-2033. Formentera passa de tres masses a una, i Menorca passa de sis masses a set al PHIB 2028-2033, amb canvis de codi i de delimitació. Els mapes s'han elaborat creuant la delimitació cartogràfica de les masses publicada per l'IDEIB, que correspon al PHIB 2022-2027 i conté 87 masses, amb l'estat publicat a l'annex 5 dels documents inicials del PHIB 2028-2033. Coincideix amb la del PHIB 2028-2033 a Mallorca, Eivissa i Formentera, i per això les figures 2 i 4 representen els polígons de les masses. A Menorca no hi coincideix, perquè el PHIB 2028-2033 en modifica la delimitació, i per aquest motiu la figura 3 representa els centroides de les set masses vigents i no els seus límits. El codi de la massa de Formentera figura com a 2101M1 a l'annex 5 i com a 2101M4 a l'annex 2 dels documents inicials del PHIB 2028-2033, i també com a 2101M4 a la cartografia de l'IDEIB; s'ha tractat com una sola massa. Comprovacions fetes sobre la cartografia: conté 87 polígons, un per massa; els codis coincideixen amb els dels annexos llevat dels de Menorca i del de Formentera ja esmentats; els centroides i les superfícies coincideixen amb els de la taula 10 de l'annex 2 del PHIB 2028-2033 amb desviacions inferiors a 0,01 graus i a 0,001 km² respectivament; i els estats que la pròpia capa incorpora (44 masses en mal estat global, 29 en mal estat quantitatiu i 39 en mal estat químic) coincideixen amb els publicats a la taula 98 de la memòria del PHIB 2022-2027. La figura 3 (Menorca) és una aproximació pròpia, no la cartografia oficial de les masses. La delimitació de les set masses vigents al PHIB 2028-2033 encara no ha estat publicada. La figura s'ha construït dividint el contorn real de l'illa (font: Natural Earth) mitjançant un diagrama de Voronoi centrat en els set centroides oficials que publica la taula 10 de l'annex 2 dels documents inicials del PHIB 2028-2033: cada punt del mapa s'assigna a la massa el centroide de la qual té més a prop. Els colors de cada polígon corresponen a l'estat oficial de la massa (annex 5); les línies que separen els polígons no tenen cap base cartogràfica i no s'han de llegir com els límits reals de les masses. La comparació de superfícies ho confirma: les noves Es Grau (88,3 km²) i Santa Àgueda (149,7 km²) són molt més grans que les antigues Addaia (18,9 km²) i Tirant (3,1 km²) de les quals procedeixen, la qual cosa indica que la delimitació real incorpora superfície de l'illa que abans no pertanyia a cap massa i que aquesta aproximació no pot situar. El text de l'apartat 8.2.2.4 de la memòria del PHIB 2022-2027 indica que el mal estat químic afecta el 46 % de les masses i que a Eivissa n'afecta el 63 %, mentre que les taules 97 i 98 del mateix document donen el 44,8 % i el 56,3 %. En aquest apartat s'han utilitzat les xifres de les taules. El diagnòstic del PHIB 2028-2033 correspon a un document en tramitació i pot ser modificat durant el procés d'aprovació. |
La taula següent compara els criteris d'avaluació de l'estat global aplicats pels quatre plans hidrològics successius de la demarcació.
| Pla hidrològic | Masses | En mal estat global | Criteri d'avaluació |
|---|---|---|---|
| PHIB 2013-2015 | 90 | 44 (48,9 %) | Estat quantitatiu per descens sostingut de nivells piezomètrics, sense índex d'explotació; estat químic per salinització i excés de nitrats, sense llindars numèrics publicats. |
| PHIB 2015-2021 | 87 | 55 (63,2 %) | Llindars químics preventius de 37,5 mg NO₃/L i 187,5 mg Cl⁻/L. |
| PHIB 2022-2027 | 87 | 44 (50,6 %) | Índex d'explotació del 80 % amb condicions de clorurs i piezometria; llindars químics de 50 mg NO₃/L i 250 mg Cl⁻/L. |
| PHIB 2028-2033 | 88 | 51 (58,0 %) | Mateix criteri que el PHIB 2022-2027. |
Taula 1. Diagnòstics de l'estat global de les masses d'aigua subterrània publicats pels quatre plans hidrològics de la demarcació. Elaboració pròpia (Font: Govern de les Illes Balears).
A continuació, les taules següents indiquen l’evolució de l’estat global de cada massa d’aigua subterrània pels quatre cicles de planificació hidrològica, per illa.
Mallorca
| Codi massa | Nom massa | 1r cicle (2009-2015) | 2n cicle (2015-2021) | 3r cicle (2022-2027) — Pla vigent | 4t cicle (2028-2033) — En tramitació |
|---|---|---|---|---|---|
| 1805M2 | Aixartell | Dolent | Dolent | Dolent | Dolent |
| 1804M3 | Alcúdia | Dolent | Bo | Dolent | Dolent |
| 1815M3 | Algaida | Bo | Dolent | Bo | Bo |
| 1816M1 | Ariany | Dolent | Dolent | Dolent | Dolent |
| 1802M2 | Banyalbufar | Bo | Bo | Bo | Bo |
| 1808M1 | Bunyola | Dolent | Bo | Bo | Bo |
| 1810M1 | Caimari | Bo | Bo | Bo | Bo |
| 1820M2 | Cala D'Or | Dolent | Dolent | Dolent | Dolent |
| 1812M2 | Capdellà | Dolent | Dolent | Bo | Bo |
| 1817M1 | Capdepera | Bo | Dolent | Bo | Bo |
| 1819M2 | Cas Concos | Bo | Dolent | Dolent | Dolent |
| 1801M1 | Coll Andritxol | Bo | Dolent | Dolent | Dolent |
| 1811M5 | Crestatx | Dolent | Dolent | Bo | Bo |
| 1817M6 | Es Racó | Bo | Bo | Bo | Bo |
| 1803M3 | Escorca – Lluc | Bo | Bo | Bo | Bo |
| 1807M1 | Esporles | Bo | Bo | Bo | Bo |
| 1817M5 | Ferrutx | Bo | Bo | Bo | Bo |
| 1812M1 | Galatzó | Dolent | Bo | Bo | Bo |
| 1811M3 | Inca | Dolent | Dolent | Dolent | Dolent |
| 1818M4 | Justaní | Bo | Dolent | Dolent | Dolent |
| 1805M3 | L'Arboçar | Bo | Bo | Bo | Bo |
| 1809M1 | Lloseta | Dolent | Bo | Bo | Bo |
| 1811M2 | Llubí | Dolent | Dolent | Dolent | Dolent |
| 1821M1 | Marina de Llucmajor | Bo | Dolent | Dolent | Dolent |
| 1808M2 | Maçanella | Bo | Bo | Bo | Bo |
| 1815M2 | Montuïri | Bo | Dolent | Dolent | Dolent |
| 1811M4 | Navarra | Bo | Bo | Bo | Bo |
| 1813M2 | Palmanova | Dolent | Dolent | Dolent | Dolent |
| 1809M2 | Penya Flor | Dolent | Dolent | Dolent | Dolent |
| 1815M4 | Petra | Bo | Dolent | Dolent | Dolent |
| 1821M2 | Pla de Campos | Dolent | Dolent | Dolent | Dolent |
| 1805M1 | Pollença | Bo | Bo | Bo | Bo |
| 1815M1 | Porreres | Dolent | Dolent | Bo | Bo |
| 1801M2 | Port d'Andratx | Dolent | Dolent | Dolent | Dolent |
| 1804M2 | Port de Pollença | Dolent | Dolent | Bo | Bo |
| 1806M3 | Port de Sóller | Dolent | Bo | Bo | Bo |
| 1820M3 | Portocristo | Dolent | Dolent | Dolent | Dolent |
| 1806M1 | S'Olla | Bo | Bo | Bo | Bo |
| 1806M2 | Sa Costera | Bo | Bo | Bo | Bo |
| 1807M2 | Sa Fita del Ram | Bo | Bo | Bo | Bo |
| 1802M1 | Sa Penya Blanca | Bo | Bo | Dolent | Dolent |
| 1811M1 | Sa Pobla | Dolent | Dolent | Dolent | Dolent |
| 1818M3 | Sa Torre | Bo | Dolent | Bo | Dolent |
| 1813M1 | Sa Vileta | Dolent | Dolent | Dolent | Dolent |
| 1814M2 | Sant Jordi | Dolent | Dolent | Dolent | Dolent |
| 1817M3 | Sant Llorenç | Dolent | Dolent | Dolent | Dolent |
| 1819M1 | Sant Salvador | Bo | Dolent | Dolent | Dolent |
| 1801M3 | Sant Telm | Bo | Dolent | Bo | Bo |
| 1818M2 | Santa Cirga | Dolent | Dolent | Bo | Dolent |
| 1812M3 | Santa Ponça | Dolent | Dolent | Bo | Bo |
| 1820M1 | Santanyí | Dolent | Dolent | Dolent | Dolent |
| 1801M4 | Ses Basses | Bo | Dolent | Dolent | Dolent |
| 1817M4 | Ses Planes | Bo | Bo | Bo | Bo |
| 1818M5 | Son Macià | Bo | Bo | Dolent | Dolent |
| 1821M3 | Son Mesquida | Bo | Bo | Bo | Bo |
| 1816M2 | Son Real | Dolent | Dolent | Dolent | Dolent |
| 1814M4 | Son Reus | Dolent | Dolent | Bo | Bo |
| 1817M2 | Son Servera | Dolent | Dolent | Bo | Bo |
| 1818M1 | Son Talent | Dolent | Dolent | Dolent | Dolent |
| 1806M4 | Sóller | Dolent | Bo | Bo | Bo |
| 1804M1 | Ternelles | Bo | Bo | Bo | Bo |
| 1802M3 | Valldemossa | Bo | Bo | Bo | Bo |
| 1814M1 | Xorrigo | Bo | Dolent | Bo | Bo |
| 1814M3 | es Pont d'Inca | Dolent | Dolent | Dolent | Dolent |
Taula 2. Evolució de l'estat global de cada massa d'aigua subterrània pels quatre cicles de planificació hidrològica per Mallorca. Elaboració pròpia (Font: Govern de les Illes Balears). El 1r i el 2n cicle apliquen criteris d'avaluació diferents dels del 3r i el 4t (vegeu la nota metodològica de l'apartat «Estat i tendències») i no s'hi han de comparar directament.
Menorca
| Codi massa | Nom massa | 1r cicle (2009-2015) | 2n cicle (2015-2021) | 3r cicle (2022-2027) — Pla vigent | 4t cicle (2028-2033) — En tramitació |
|---|---|---|---|---|---|
| 1903M1 | Addaia | Bo | Dolent | Bo | No existia |
| 1902M2 | Alaior | No existia | No existia | No existia | Bo |
| 1901M3 | Ciutadella | Dolent | Dolent | Dolent | Dolent |
| 1903M3 | Es Grau | No existia | No existia | No existia | Dolent |
| 1902M3 | Locatx | No existia | No existia | No existia | Dolent |
| 1901M1 | Maó | Dolent | Dolent | Dolent | Dolent |
| 1901M2 | Migjorn Gran | Bo | Bo | Bo | Bo |
| 1902M1 | Sa Roca | Bo | Bo | Bo | No existia |
| 1903M4 | Santa Àgueda | No existia | No existia | No existia | Dolent |
| 1903M2 | Tirant | Bo | Dolent | Dolent | No existia |
Taula 3. Evolució de l'estat global de cada massa d'aigua subterrània pels quatre cicles de planificació hidrològica per Menorca. Elaboració pròpia (Font: Govern de les Illes Balears). El 1r i el 2n cicle apliquen criteris d'avaluació diferents dels del 3r i el 4t (vegeu la nota metodològica de l'apartat «Estat i tendències») i no s'hi han de comparar directament.
Eivissa
| Codi massa | Nom massa | 1r cicle (2009-2015) | 2n cicle (2015-2021) | 3r cicle (2022-2027) — Pla vigent | 4t cicle (2028-2033) — En tramitació |
|---|---|---|---|---|---|
| 2003M1 | Cala Llonga | Dolent | Dolent | Dolent | Dolent |
| 2005M1 | Cala Tarida | Dolent | Dolent | Dolent | Dolent |
| 2004M2 | Es Canar | Bo | Dolent | Bo | Dolent |
| 2004M1 | Es Figueral | Bo | Bo | Dolent | Dolent |
| 2006M2 | Jesús | Dolent | Dolent | Dolent | Dolent |
| 2002M2 | Pla de Sant Antoni | Dolent | Dolent | Dolent | Dolent |
| 2005M2 | Porroig | Bo | Dolent | Dolent | Dolent |
| 2001M2 | Port de Sant Miquel | Bo | Bo | Dolent | Dolent |
| 2001M1 | Portinatx | Bo | Dolent | Bo | Bo |
| 2003M3 | Riu de Santa Eulària | Bo | Bo | Bo | Dolent |
| 2003M2 | Sa Roca Llisa | Dolent | Dolent | Dolent | Dolent |
| 2002M3 | Sant Agustí | Bo | Bo | Bo | Dolent |
| 2003M4 | Sant Llorenç de Balafia | Bo | Bo | Bo | Bo |
| 2002M1 | Santa Agnès | Dolent | Dolent | Dolent | Dolent |
| 2006M1 | Santa Gertrudis | Bo | Dolent | Dolent | Dolent |
| 2006M3 | Serra Grossa | Dolent | Dolent | Dolent | Dolent |
Taula 4. Evolució de l'estat global de cada massa d'aigua subterrània pels quatre cicles de planificació hidrològica per Menorca. Elaboració pròpia (Font: Govern de les Illes Balears). El 1r i el 2n cicle apliquen criteris d'avaluació diferents dels del 3r i el 4t (vegeu la nota metodològica de l'apartat «Estat i tendències») i no s'hi han de comparar directament.
Formentera
| Codi massa | Nom massa | 1r cicle (2009-2015) | 2n cicle (2015-2021) | 3r cicle (2022-2027) — Pla vigent | 4t cicle (2028-2033) — En tramitació |
|---|---|---|---|---|---|
| 2101M4 | Formentera | Dolent | Dolent | Dolent | Dolent |
Taula 5. Evolució de l'estat global de cada massa d'aigua subterrània pels quatre cicles de planificació hidrològica per Formentera. Elaboració pròpia (Font: Govern de les Illes Balears). El 1r i el 2n cicle apliquen criteris d'avaluació diferents dels del 3r i el 4t (vegeu la nota metodològica de l'apartat «Estat i tendències») i no s'hi han de comparar directament.
