ESTAT QUALITATIU DELS AQÜÍFERS

Missatges clau

• El diagnòstic del Pla Hidrològic 2028-2033 situa 41 de les 88 masses d'aigua subterrània de les Illes Balears en mal estat qualitatiu (químic), el 46,6 % del total.
• Al Pla Hidrològic 2022-2027, el diagnòstic anterior de criteri comparable, n'eren 39 de 87, el 44,8 %.
• L'augment es concentra a Mallorca (del 42,2 % al 45,3 %, +3,1 punts) i és nul a Eivissa i Formentera. A Menorca la proporció baixa (del 33,3 % al 28,6 %), però és un efecte de l'ampliació de sis a set masses, no una millora de les masses ja existents: en nombre absolut, les masses en mal estat es mantenen en dues.
• Els clorurs, indicador d'intrusió marina, són, amb diferència, el paràmetre que més masses arrossega a mal estat: n'expliquen la totalitat dels casos d'Eivissa i Formentera i la majoria dels de Mallorca i Menorca.
• A Mallorca, els nitrats hi tenen un pes que no es dona a les altres illes: 7 de les 29 masses en mal estat ho són únicament per nitrats. Ni a Eivissa ni a Formentera cap massa incompleix el llindar de nitrats.

Introducció

L'estat qualitatiu (o químic) d'una massa d'aigua subterrània expressa en quin grau determinades substàncies en comprometen la qualitat. Es determina a partir de la concentració de clorurs, de nitrats i d'altres substàncies químiques prioritàries recollides a l'annex I del RD 140/2003, segons els límits establerts a la normativa de qualitat de l'aigua de consum humà (RD 3/2023) i a les Normes de Qualitat Ambiental (RD 817/2015).

Per considerar una massa en bon estat químic, cap dels paràmetres analitzats no ha de superar el seu llindar: 250 mg Cl⁻/L per als clorurs, 50 mg NO₃/L per als nitrats, i els valors de potabilitat corresponents per a la resta de substàncies. Si se supera algun d'aquests llindars, la massa es classifica en mal estat, amb independència de l'estat dels altres paràmetres: n'hi ha prou que un d'ells incompleixi.

Aquests llindars no s'han aplicat de manera uniforme als quatre plans hidrològics de la demarcació. El Pla Hidrològic 2015-2021 avaluava l'estat químic amb llindars preventius de 37,5 mg NO₃/L i 187,5 mg Cl⁻/L, més estrictes que els actuals, i el Pla Hidrològic 2013-2015 no publicava llindars numèrics. Per aquest motiu, i seguint el mateix criteri que als apartats d'estat global i d'estat quantitatiu d'aquest informe, aquest apartat compara únicament els dos diagnòstics que sí que comparteixen criteri —el del Pla Hidrològic 2022-2027 i el del Pla Hidrològic 2028-2033, aquest darrer en tramitació— i recull els altres dos només a títol informatiu.

Estat i tendències

Al diagnòstic del Pla Hidrològic 2028-2033, 41 de les 88 masses d'aigua subterrània de la demarcació es classifiquen en mal estat qualitatiu, el 46,6 % del total, i 47 en bon estat. Al Pla Hidrològic 2022-2027 eren 39 de 87, el 44,8 %.

Mallorca

Mallorca té 64 de les 88 masses de la demarcació. Al Pla Hidrològic 2028-2033, 29 es classifiquen en mal estat qualitatiu (45,3 %), dues més que al Pla Hidrològic 2022-2027 (27). És, en nombre absolut, l'illa amb més masses en mal estat qualitatiu de la demarcació, encara que en percentatge queda per sota d'Eivissa i Formentera.

El paràmetre que causa el mal estat es reparteix de manera desigual: 15 de les 29 masses ho són únicament per clorurs, 7 únicament per nitrats, 4 per tots dos alhora, i les 3 restants per substàncies químiques del RD 140/2003 —soles o combinades amb clorurs i nitrats—. Sant Jordi i Porto Cristo són les úniques masses de la demarcació en què coincideixen els tres factors (clorurs, nitrats i substàncies químiques) alhora.

Taula 1. Evolució de l'estat qualitatiu de les masses d'aigua subterrània de Mallorca pels quatre cicles de planificació hidrològica. Elaboració pròpia (Font: Govern de les Illes Balears). El 1r i el 2n cicle apliquen llindars diferents dels del 3r i el 4t (vegeu la introducció) i no s'hi han de comparar directament.

Menorca

La delimitació de Menorca canvia al Pla Hidrològic 2028-2033, tal com s'explica a l'apartat d'estat global: passa de sis masses a set. Al darrer diagnòstic, 2 de les 7 masses de Menorca es classifiquen en mal estat qualitatiu: Ciutadella i Santa Àgueda, totes dues per clorurs i nitrats alhora. Al Pla Hidrològic 2022-2027 també eren dues —Ciutadella i Tirant—, però Tirant queda integrada a la nova massa de Santa Àgueda, de manera que els dos diagnòstics no es refereixen exactament a les mateixes unitats territorials.

Figura 2. Estat qualitatiu de les masses d'aigua subterrània de Menorca (PHIB 2028-2033) — aproximació. La cartografia oficial de la delimitació de les set masses vigents encara no s'ha publicat; els polígons d'aquesta figura són una construcció pròpia i no reprodueixen els límits reals de les masses. Vegeu la nota metodològica. Elaboració pròpia.

Taula 2. Evolució de l'estat qualitatiu de les masses d'aigua subterrània de Menorca pels quatre cicles de planificació hidrològica. Elaboració pròpia (Font: Govern de les Illes Balears).

Eivissa i Formentera

A Eivissa, 9 de les 16 masses es classifiquen en mal estat qualitatiu al Pla Hidrològic 2028-2033 (56,2 %), la mateixa xifra que al Pla Hidrològic 2022-2027. És l'illa amb la proporció més alta de mal estat qualitatiu de les tres que en tenen més d'una massa, i l'única on el nombre de masses afectades no varia entre els dos diagnòstics. En tots els casos el paràmetre que en determina el mal estat és el clorur.

Formentera es delimita com una massa única des del Pla Hidrològic 2022-2027, i hi consta en mal estat qualitatiu tant en aquell pla com al Pla Hidrològic 2028-2033, sempre per clorurs.

Taula 3. Evolució de l'estat qualitatiu de les masses d'aigua subterrània d'Eivissa pels quatre cicles de planificació hidrològica. Elaboració pròpia (Font: Govern de les Illes Balears).

Taula 4. Evolució de l'estat qualitatiu de la massa d'aigua subterrània de Formentera pels quatre cicles de planificació hidrològica. Elaboració pròpia (Font: Govern de les Illes Balears).

Conclusions

El paràmetre que determina el mal estat qualitatiu no és el mateix a totes les illes. A Eivissa i a Formentera, la totalitat dels casos es deu als clorurs, associats a la intrusió marina en masses costaneres o properes a la costa. A Mallorca el quadre és més divers: els clorurs continuen sent majoritaris, però els nitrats, lligats a la pressió agrícola de les zones de plana, hi tenen un pes que no es dona a les altres illes. A Menorca les dues masses en mal estat ho són per la combinació de tots dos factors.

Encreuant aquesta classificació amb dues altres variables de l'informe, la proximitat a la costa i l'estat quantitatiu, el patró es fa més nítid. De les 33 masses en mal estat qualitatiu per clorurs, el 78,8 % (26) toquen la costa, davant del 52,3 % de mitjana del conjunt de les 88 masses de la demarcació; cap de les 8 masses en mal estat només per nitrats o per substàncies del RD 140/2003 és costanera. Aquesta distinció geogràfica és coherent amb els dos mecanismes que s'atribueixen a cada paràmetre: intrusió marina per als clorurs, pressió agrícola per als nitrats.

El mateix encreuament amb l'estat quantitatiu apunta en la mateixa direcció: el 69,7 % (23 de 33) de les masses en mal estat per clorurs també estan en mal estat quantitatiu, davant del 37,5 % (3 de 8) de les que ho estan només per nitrats o substàncies, i del 40,9 % de mitjana del conjunt de la demarcació. A Mallorca el patró es repeteix a escala més fina: de les 22 masses en mal estat qualitatiu per clorurs (sols o combinats amb altres paràmetres), un 68,2 % també estan en mal estat quantitatiu, davant del 42,9 % de les 7 que ho són únicament per nitrats.

Aquesta coincidència no demostra per si sola una relació causal, calen sèries piezomètriques massa a massa per establir-ho, i aquest informe no les té, però és coherent amb el mecanisme que el mateix PHIB incorpora a la definició d'estat quantitatiu: una massa amb explotació entre el 80 % i el 100 % del recurs disponible es classifica en mal estat si, a més, presenta risc per clorurs (contingut mitjà superior al 75 % del llindar de potabilitat). L'extracció i la salinització no són, doncs, fenòmens que el pla tracti de manera independent: el mateix indicador de clorurs forma part de la definició de mal estat quantitatiu en una part de les masses en risc identificades a l'apartat anterior.

El Pla Hidrològic 2022-2027 assenyala que, de les masses en mal estat qualitatiu, quatre —Ses Basses, Sa Penya Blanca i Montuïri, a Mallorca, i Es Figueral, a Eivissa— hi arriben per la presència natural de roques evaporítiques (guixos i sals), no per pressió antròpica. Aquesta distinció ja es recull a l'apartat d'estat global d'aquest informe i s'hi remet per no duplicar-la; les quatre masses continuen classificades en mal estat qualitatiu al Pla Hidrològic 2028-2033.

Finalment, cal recordar que el diagnòstic del Pla Hidrològic 2028-2033 correspon als documents inicials d'un pla en tramitació i pot ser modificat durant el procés d'aprovació.

Metodologia