EXTRACCIONS D'AIGUA SUBTERRÀNIA

Missatges clau

• Les Illes Balears extreuen 179,73 hm³ d'aigua subterrània l'any, un volum que supera en un 11,7 % el sostre de 160,88 hm³ que el Pla Hidrològic vigent assigna per a l'horitzó 2027. L'excés equival a 18,85 hm³.
• L'incompliment és general però molt desigual: Formentera extreu un 70,8 % per damunt de la seva assignació i Menorca un 39,2 %, mentre que Eivissa se situa en el 15,4 % i Mallorca en el 8,5 %. Les illes amb menys marge són, precisament, les que més el sobrepassen.
• El volum total amb prou feines s'ha mogut en dotze anys, 181,21 hm³ el 2011 i 179,73 el 2023, però la composició ha canviat de manera profunda: l'ús agrari cau un 23,2 % i el consum dispers en sòl rústic creix un 18,3 %, fins a convertir-se en el segon ús de l'arxipèlag amb 41,85 hm³.
• Llegit per usos, l'excés sobre la planificació té un origen nítid. El consum dispers supera l'assignació en un 32,7 % i el proveïment públic en un 13,5 %, mentre que l'ús agrari és l'únic que ja se situa per sota del que el Pla li reserva, amb un 15,5 % menys.
• Eivissa és l'única illa on l'extracció creix al llarg de la sèrie, un 20,7 % des del 2011. I ho fa amb un detall revelador: el seu proveïment públic ha baixat un 3,4 %, mentre que el consum dispers ha pujat un 62,5 %.
• L'extracció està molt concentrada, i de manera desigual: Menorca necessita només tres masses per acumular el 80 % del que extreu, Eivissa nou i Mallorca vint-i-tres.

Introducció

Les extraccions d'aigua subterrània són la captació d'aigua emmagatzemada als aqüífers per cobrir la demanda dels diferents usos: proveïment públic en xarxa, consum residencial en sòl rústic no connectat a la xarxa, reg agrícola, ramaderia i indústria. En una demarcació sense rius permanents i amb només dos embassaments, aquestes extraccions són el pilar del sistema hídric balear i, alhora, la seva principal vulnerabilitat: quan superen la capacitat de recàrrega, provoquen el descens dels nivells piezomètrics, la intrusió marina als aqüífers costaners i la degradació dels ecosistemes associats.

Aquest capítol no es limita a descriure quanta aigua s'extreu. La compara amb el volum que la planificació hidrològica considera extraïble de manera sostenible. Aquesta comparació és possible perquè el Pla Hidrològic vigent, aprovat pel Reial decret 49/2023, estableix, massa per massa i ús per ús, una assignació de recursos per a l'horitzó 2027. La regla que la determina és explícita i té conseqüències: com que els objectius de la Directiva Marc de l'Aigua exigeixen que l'índex d'explotació d'una massa no superi el 80 % del recurs disponible, la planificació només pot assignar aquest 80 %. Tot el que s'extreu per damunt de l'assignació no és, doncs, un simple excés administratiu, sinó volum que el sistema no pot reposar.

Els talls temporals de l'indicador són els volums anuals servits que estimen els successius plans hidrològics de les Illes Balears: 2011, 2015, 2018 i 2023. No són anys naturals de mesura sinó estimacions de balanç associades a cada pla, i s'expliquen amb detall al quadre de metodologia. El tall de 2023 procedeix dels documents inicials del Pla Hidrològic de quart cicle (2028-2033), actualment en tramitació, mentre que les assignacions amb què es compara pertanyen al pla en vigor.

L'anàlisi es presenta illa per illa, amb el repartiment complet de l'extracció entre les masses de cadascuna. La comparació entre illes es reserva per a les conclusions.

Estat i tendències

Mallorca

Mallorca extreu 143,77 hm³, el 80 % del total de l'arxipèlag, repartits entre 64 masses d'aigua subterrània. El volum és pràcticament el mateix que fa dotze anys: 144,07 hm³ el 2011, amb un màxim intermedi de 147,93 el 2018. Aquesta estabilitat aparent és la que explica, per si sola, la immobilitat del total balear.

Sota l'agregat, però, hi ha una substitució. L'ús agrari cau de 37,05 a 27,44 hm³ —un 25,9 % menys—, mentre el consum dispers puja de 28,36 a 32,25 (un 13,7 %) i el proveïment públic de 75,14 a 79,88 (un 6,3 %). L'aigua que el camp ha deixat d'utilitzar no s'ha quedat a l'aqüífer: se l'han repartit el creixement de l'habitatge en sòl rústic i el subministrament urbà. El repartiment del 2023 queda en un 55,6 % de proveïment públic, un 22,4 % de consum dispers i un 19,1 % d'ús agrari.

És l'illa amb la distribució més gradual: calen 23 masses per acumular el 80 % del total i cap no arriba a l'11 %. Encapçala la llista Sa Pobla, amb el 10,0 %, i és l'única de les grans on l'ús dominant és l'agrari, perquè és el rerepaís hortícola de la badia d'Alcúdia. A la part alta de la llista hi ha l'eix metropolità, es Pont d'Inca (8,8 %), Bunyola (6,8 %), Xorrigo (3,8 %) i Sa Vileta (2,8 %), quatre masses que abasteixen Palma i la seva àrea i on el proveïment públic ho és gairebé tot.

La cua de la figura 2 explica la paradoxa de l'illa. Les masses de la Serra de Tramuntana, Escorca-Lluc, s'Olla, Sa Costera, Maçanella, Caimari, ocupen els últims llocs, amb extraccions per sota del 0,5 %, i tanmateix són les que contenen el gruix del recurs disponible. Aquí és on seuen els 44,43 hm³ que el Pla reserva a Mallorca com a cabals de fonts, dins d'un total de 71,54 hm³ de reserves insulars.

Comparada amb la planificació, Mallorca extreu 143,77 hm³ contra els 132,54 que té assignats: un excés del 8,5 % i d'11,23 hm³. És l'illa proporcionalment més ajustada de les quatre, però hi aporta el 60 % del desajust balear en valor absolut. El seu recurs assignable —el 80 % del disponible— és de 216,83 hm³, molt per damunt del que extreu, i podria semblar que hi ha marge de sobres. No n'hi ha, perquè el recurs no és transferible entre masses: bona part de la diferència correspon a les reserves de la Tramuntana —71,54 hm³, dels quals 44,43 són cabals de fonts que sostenen ecosistemes—, i no es poden bombar cap a Palma ni cap al Migjorn. L'aigua sobrant està on no hi ha demanda.

Baixar a l'escala de massa localitza l'excés: es Pont d'Inca extreu 2,29 hm³ per damunt de la seva assignació, Sa Vileta 1,59 i Penyaflor 1,51, les tres masses que abasteixen l'àrea de Palma, seguides de Pla de Campos (1,28), Son Talent (1,23) i Son Real (1,14). L'anàlisi per massa només és possible a Mallorca i Eivissa, on la delimitació no ha variat entre plans; a Menorca, el quart cicle l'ha redibuixat (vegeu Observacions).

Menorca

Menorca extreu 17,99 hm³ de només 7 masses, i és l'illa que més ha reduït l'extracció al llarg de la sèrie: un 18,8 % menys que el 2011, quan n'extreia 22,16. El descens és sostingut a tots els talls i afecta els dos usos principals, amb el proveïment públic caient un 19,8 % —de 14,18 a 11,37 hm³— i l'agrari un 29,8 %. El consum dispers, en canvi, es manté pràcticament igual.

El repartiment del 2023 dona un 63,2 % de proveïment públic, un 16,0 % d'ús agrari i un 13,8 % de consum dispers: és el perfil d'una illa amb població concentrada en nuclis i xarxa municipal ben implantada, i el pes de proveïment més alt de tot l'arxipèlag.

És també la distribució més concentrada: tres masses acumulen el 80,7 % del total. Són Maó (37,9 %), Ciutadella (29,3 %) i Es Migjorn Gran (13,6 %), les tres de la unitat del Migjorn, la plataforma calcària miocena que sosté els principals nuclis. Aquesta concentració és el seu problema de fons: en una illa on dues masses aporten dos terços de tota l'aigua, no hi ha on desplaçar la pressió si una es degrada.

Les masses de la meitat inferior de la figura 5 són les que el quart cicle ha redibuixat. Locatx (11,1 %) és la meitat nord de l'antiga Sa Roca i concentra pràcticament tota l'extracció de la unitat: Alaior, la meitat sud, només n'aporta el 3,4 %. Es Grau i Santa Àgueda, que sumen el 4,8 %, són territori que fins ara no era cap massa d'aigua.

El contrast amb la planificació dona el resultat més incòmode de l'informe. Menorca extreu 17,99 hm³ contra els 12,93 assignats: un excés del 39,2 % i de 5,06 hm³. És l'illa que més ha reduït l'extracció i, tanmateix, la segona que més supera proporcionalment el seu sostre. La raó és que el recurs disponible s'ha retallat més de pressa que el consum: les masses d'Addaia i Tirant del pla vigent tenien un recurs disponible per al 2027 de 0,000 i 0,004 hm³ respectivament. Del recurs assignable de l'illa, 13,48 hm³, el Pla ja n'assigna 12,93: el marge de reserva és de 0,55 hm³.

Eivissa

Eivissa reparteix 17,40 hm³ entre 16 masses i és l'única illa on l'extracció creix: un 20,7 % més que el 2011, quan n'extreia 14,41. El màxim es va assolir el 2015, amb 19,28 hm³, i des d'aleshores hi ha hagut un descens parcial que coincideix amb l'entrada en servei de la dessaladora de Santa Eulària.

El proveïment públic ha baixat un 3,4 % —de 7,60 a 7,34 hm³— mentre la dessalació n'ha assumit una part creixent. El que ha crescut, i molt, és el consum dispers: un 62,5 %, de 4,03 a 6,55 hm³. És a dir, el gruix de l'augment de la pressió sobre els aqüífers eivissencs prové de l'habitatge en sòl rústic, no de les xarxes municipals: dels 2,98 hm³ que l'illa ha guanyat des del 2011, el consum dispers n'aporta 2,52, el 85 %, i la resta correspon a l'ús agrari. El repartiment del 2023 queda en un 42,2 % de proveïment, un 37,7 % de consum dispers —gairebé la mateixa magnitud— i un 18,9 % d'ús agrari.

La distribució entre masses és la més uniforme de les tres illes majors: cap no arriba al 16 % i calen nou per acumular el 80 %. Les quatre primeres —el Riu de Santa Eulària (15,6 %), Es Canar (13,1 %), Serra Grossa (12,4 %) i Cala Llonga (11,1 %)— se situen totes al nord i el nord-est; a l'altre extrem, Cala Tarida (2,5 %) i Porroig (1,9 %), al sud i el sud-oest, amb prou feines s'exploten.

El consum dispers és l'ús dominant a deu de les setze masses, un fet sense equivalent a Mallorca ni Menorca. Comparada amb la planificació, Eivissa extreu 17,40 hm³ contra els 15,07 assignats: un excés del 15,4 % i de 2,32 hm³. Del seu recurs assignable de 15,80 hm³, el Pla ja n'assigna 15,07, de manera que el marge de reserva és de 0,73 hm³.

Formentera

Formentera és un cas singular en tots els sentits. Tota l'illa és una única massa d'aigua subterrània, de manera que la figura anterior és, alhora, el seu repartiment per masses: no n'hi ha cap altra entre la qual distribuir l'extracció. El volum extret —0,574 hm³— és el més petit de l'arxipèlag amb molta diferència. La sèrie és plana: 0,577 hm³ el 2011 i 0,574 el 2023.

El que la fa excepcional no és la magnitud sinó la composició: el 98,4 % de l'extracció és consum dispers. La xarxa urbana s'abasteix íntegrament de la dessaladora de Ca Marí i no toca l'aqüífer, de manera que els pous només serveixen les cases aïllades que no hi estan connectades. És l'única illa on el proveïment públic no extreu ni un hectòmetre cúbic del subsol.

Aquesta configuració, que semblaria protectora, conviu amb el pitjor resultat relatiu de l'arxipèlag: Formentera supera la seva assignació en un 70,8 %. El recurs disponible de la massa per a l'horitzó 2027 és de només 0,420 hm³, dels quals només se'n poden assignar 0,336, i l'illa n'extreu 0,574. El Pla no hi estableix cap reserva perquè no hi ha res a reservar: tot el recurs assignable està assignat. Amb una única massa ja en mal estat i sobreexplotada, no hi ha cap altra part del territori on repartir la pressió.

A Formentera, l'única palanca possible sobre l'aqüífer és el consum dispers, perquè n'és el 98,4 %. És també l'ús pitjor conegut: no es mesura, s'estima a partir del cadastre.

Conclusions

La comparació entre illes

Posades una al costat de l'altra, les quatre illes dibuixen trajectòries que no s'assemblen. Mallorca es manté estable i concentra el 80 % del volum, cosa que explica la immobilitat de l'agregat balear. Menorca és la que més redueix, un 18,8 %. Formentera amb prou feines es mou, en un nivell molt baix. I Eivissa és l'excepció que creix, un 20,7 %.

Agregades, les quatre illes donen un total gairebé congelat: 181,21 hm³ el 2011 i 179,73 el 2023, una variació del 0,8 % a la baixa. La composició, en canvi, sí que s'ha mogut: l'ús agrari cau de 43,78 a 33,62 hm³ —un 23,2 %— mentre el consum dispers creix de 35,39 a 41,85 i passa a ser el segon ús de l'arxipèlag, per davant de l'agricultura. L'estabilitat del total amaga, doncs, una substitució entre usos.

La composició per illa revela models territorials força diferenciats, i marca un gradient net. A Menorca el proveïment públic domina amb el 63,2 % i el consum dispers només representa el 13,8 %. A Mallorca el proveïment baixa al 55,6 % i el dispers puja al 22,4 %. A Eivissa el quadre canvia de naturalesa, amb el proveïment al 42,2 % i el dispers al 37,7 %. I a Formentera el fenomen és absolut, amb el 98,4 % de tota l'extracció en consum dispers.

Convé precisar què es compara. L'extracció és el volum estimat per al 2023 al balanç de masses dels documents inicials del pla de quart cicle (PHIB 2028-2033), encara en tramitació; l'assignació és el repartiment de recurs per usos que fixa el pla vigent (PHIB 2022-2027) per a l'horitzó 2027. No es comparen dos moments del temps, sinó l'extracció estimada amb el sostre que la planificació vigent hi fixa. L'assignació no és el recurs disponible, sinó la part d'aquest que el Pla ha repartit entre els usos.

Les Illes Balears extreuen 179,73 hm³ quan el Pla n'assigna 160,88 per al 2027: un excés de 18,85 hm³, l'11,7 %. Formentera el supera en un 70,8 % i Menorca en un 39,2 %; Eivissa se situa en el 15,4 % i Mallorca, que aporta el 60 % del volum de l'excés, és la proporcionalment més ajustada, amb el 8,5 %.

El marge de reserva que el Pla deixa a cada illa va en la mateixa direcció: 0,55 hm³ a Menorca, 0,73 a Eivissa i cap a Formentera.

El contrast amb la capacitat de dessalació instal·lada separa les illes. El 2025 les vuit plantes de l'arxipèlag van produir 34,14 hm³. A Mallorca, on ABAQUA xifra la producció màxima anual en 31,09 hm³, les tres plantes en van produir 17,92, un 58 %: el marge que en queda, 13,17 hm³, superaria l'excés d'extracció de l'illa, que és d'11,23. A Eivissa, amb un màxim anual de 14,91 hm³, en van produir 13,94, un 93 %, i el marge de 0,97 hm³ cobriria el 42 % del seu excés. Per a Menorca i Formentera ABAQUA no publica el màxim anual, només la capacitat instal·lada —10.000 i 5.000 m³/dia—, però el contrast és igualment clar: la massa de Ciutadella extreu 3,60 hm³ només per a proveïment urbà, més que l'assignació de tota la massa per a tots els usos, mentre la IDAM de Ciutadella en va produir 1,29. El mateix esquema de temes importants del quart cicle recull, entre les decisions a adoptar, la substitució d'extracció per dessalació «tenint en compte la infrautilització de la dessalinització en temporada baixa».

Desglossat per usos, l'origen de l'excés queda clar. El consum dispers extreu 41,85 hm³ quan en té assignats 31,53: un 32,7 % per damunt, 10,32 hm³ de diferència. El proveïment públic n'extreu 98,59 contra 86,88 assignats, un 13,5 % i 11,72 hm³. Entre tots dos sumen 22 hm³ d'excés, més que el desajust total, perquè l'ús agrari el compensa parcialment: amb 33,62 hm³ extrets contra 39,77 assignats, és l'únic ús que ja se situa un 15,5 % per sota del sostre que el Pla li reserva.

El grau de concentració de l'extracció completa la comparació i resumeix tres models: Menorca depèn de tres masses, Eivissa de nou i Mallorca de vint-i-tres per acumular el 80 % del que extreuen.

Metodologia