ÍNDEX DE PRECIPITACIÓ I EVAPOTRANSPIRACIÓ ESTANDARDITZAT (SPEI)

Missatges clau

2025 tanca l'any en SPEI-12 positiu (humit/normal) a totes les illes: Mallorca +0,25, Menorca +0,81, Eivissa +1,41 i Formentera +1,16.
La primavera de 2024 va registrar l'episodi de sequera evapotranspirativa més sever del període recent: el SPEI-6 va arribar a -3,57 a Eivissa (abril) i -3,52 a Formentera (març), valors excepcionalment baixos, molt per sota del llindar de sequera extrema (-1,65).
Aquest episodi de 2024 es reflecteix també al SPEI-12 (mínim de la finestra 2018-2026): -1,98 a Eivissa i -2,02 a Formentera (agost, sequera extrema) i -1,82 a Menorca (abril).
A Mallorca, el punt més baix del període recent va ser més suau i anterior (SPEI-12 -1,53 el novembre de 2019); l'illa manté un lleuger senyal negatiu a l'estiu de 2026 (SPEI-6 -0,51 al juliol).
A escala de 24 mesos, Eivissa i Formentera toquen mínim durant la tardor de 2025 (-1,52 i -1,67 respectivament), mostrant com l'episodi de 2024 encara es fa notar en balanços llargs.
L'episodi de 2024 no és casualitat: març de 2024 va ser el segon mes de març més càlid a Balears des de 1961 (anomalia de +1,5 a +1,9 °C segons illa) i abril de 2024 també va ser molt càlid (+0,7 a +0,8 °C); en conjunt, 2024 va ser el tercer any més càlid registrat a Espanya des de 1961, i extremadament càlid a Balears (font: AEMET).
El SPEI és, de mitjana, entre 0,20 i 0,36 punts més baix que el SPI en el període 2011-2025 (una diferència pràcticament nul·la abans de 1990), i aquesta divergència creix amb l'escala temporal, essent màxima a 24 mesos — vegeu la comparativa completa a l'apartat de Conclusions.
Per dècades, el percentatge de temps en sequera de curt termini (SPEI-1) puja del 15,0 % (1996-2005) al 19,6 % (2016-2026) a tot l'arxipèlag, mentre que el de sequera estructural (SPEI-12) no mostra el mateix empitjorament — un patró consistent amb un increment d'episodis puntuals de calor intensa més que amb un deteriorament de fons.
La mitjana del SPEI es mou poc perquè l'augment de pluja del període compensa numèricament l'evapotranspiració creixent, però els episodis puntuals de calor són cada cop més intensos i freqüents: aquest patró coincideix amb el que documenta la bibliografia científica sobre onades de calor a les Illes Balears (Díaz-Poso et al., 2023).

Introducció

El SPEI (Índex de Precipitació-Evapotranspiració Estandarditzat) complementa el SPI incorporant la demanda evapotranspirativa atmosfèrica, derivada de la temperatura, a més de la precipitació. A diferència del SPI, el SPEI reflecteix l'efecte net d'un clima més càlid sobre el balanç hídric: encara que la pluja es mantingui estable, un augment de la temperatura incrementa l'evapotranspiració i, per tant, la sequera efectiva que pateixen el sòl, la vegetació i els aqüífers.

La temperatura no s'afegeix com una dada a part, sinó que ja forma part del càlcul mateix de l'índex: el SPEI substitueix la precipitació bruta del SPI per la diferència climàtica entre precipitació i evapotranspiració potencial (ETP), i aquesta ETP es deriva directament de la temperatura (mètode de Hargreaves). Per això, quan el SPEI cau molt per sota del SPI en un mateix període, això ja és, en si mateix, el senyal que la temperatura ha pujat prou com per disparar la demanda evapotranspirativa — no cal cap variable addicional per confirmar-ho. Com a referència física d'aquesta relació: l'episodi de sequera evapotranspirativa més sever del període recent (març-abril de 2024, vegeu més avall) va coincidir amb un episodi real i documentat d'anomalia tèrmica a Balears, que es detalla a l'apartat de Missatges clau.

Aquest apartat se centra en les escales mitjana i llarga (6, 12 i 24 mesos), els horitzons temporals on l'efecte acumulat de l'evapotranspiració es fa més evident.

Estat i tendències

A continuació s'analitza l'evolució del SPEI a cadascuna de les quatre illes a partir de la sèrie anual de llarg termini (SPEI-12, 1961-2025); l'evolució recent a escales mitjana-llarga (6, 12 i 24 mesos), amb un patró comú a totes les illes, es presenta de manera conjunta a l'apartat de Conclusions.

Un matís important a l'hora d'interpretar aquestes xifres: els desplaçaments de la mitjana del SPEI entre períodes són petits (de l'ordre de 0,1 a 0,4 punts), i queden per sota de la variabilitat pròpia any a any de l'índex. El que sí és rellevant és que es tracta d'un desplaçament sistemàtic, no de soroll aleatori, i que s'accelera clarament en la darrera dècada. Aquest patró —una mitjana relativament estable però amb episodis puntuals de calor cada cop més intensos i freqüents— coincideix amb el que descriu la bibliografia científica sobre onades de calor a les Illes Balears (Díaz-Poso et al., 2023; vegeu Metodologia), que documenta un augment significatiu de la intensitat i la durada de les onades de calor a l'arxipèlag entre 1950 i 2020.

Mallorca

Igual que amb el SPI, les unitats de Llevant (Artà, amplitud 3,84; Manacor-Felanitx, 3,40) i Tramuntana Nord (3,28) mostren la variabilitat més gran del SPEI-12 entre les 7 UD, mentre que Palma-Alcúdia és la més estable (amplitud 2,37). En aquest cas, però, la correlació entre màxims i mínims per UD sí que és clarament negativa (r ≈ -0,56): a diferència del SPI, en el SPEI les unitats amb els pics més alts tendeixen a ser també les que registren les valls més profundes, un indici que l'efecte de l'evapotranspiració amplifica els extrems en lloc d'esmorteir-los.

A Mallorca, el període 2018-2026 mostra el seu punt més baix a la tardor de 2019 (SPEI-6 -1,79 el juny, SPEI-12 -1,53 el novembre), després d'un 2018 excepcionalment humit (SPEI-12 +1,75 el desembre). Des de llavors l'índex s'ha mantingut majoritàriament proper a la normalitat, amb un lleuger senyal negatiu més recent a l'estiu de 2026 (SPEI-6 -0,51 el juliol).

Considerant la mitjana de les 7 unitats de demanda, la sèrie de SPEI-12 identifica 3 anys de sequera extrema (1961, 1983 i 1999) i 3 de sequera severa (1965, 1970 i 2000), amb 32 dels 65 anys (49 %) per sota de la mitjana. El 2025 tanca en SPEI-12 +0,25 (humit/normal).

Menorca

A Menorca, el període 2018-2026 destaca per un episodi de sequera evapotranspirativa marcat a la primavera de 2024 (SPEI-6 -1,98 el març, SPEI-12 -1,82 l'abril), el mínim de la finestra recent. L'illa va tancar el 2025 en positiu, tot i que a l'estiu de 2026 torna a mostrar un senyal negatiu notable (SPEI-6 -1,23 el juliol).

El SPEI-12 identifica 2 anys de sequera extrema (1983 i 1999) i 3 de sequera severa (1961, 1967 i 2016), amb 29 dels 65 anys (45 %) per sota de la mitjana. El 2025 tanca en SPEI-12 +0,81, clarament humit.

Eivissa

A Eivissa, el període 2018-2026 registra l'episodi més extrem de totes les illes: el SPEI-6 va arribar a -3,57 a l'abril de 2024, un valor excepcionalment baix, molt per sota del llindar de sequera extrema (-1,65). Aquest episodi es reflecteix també al SPEI-12 (-1,98 a l'agost de 2024) i encara es fa notar al SPEI-24, que toca mínim el setembre de 2025 (-1,52), mostrant la persistència de l'efecte a llarg termini. L'illa ha tancat, però, amb una recuperació clara: SPEI-12 +1,56 al juliol de 2026.

La sèrie de SPEI-12 identifica 2 anys de sequera extrema (1999 i 2014) i 5 de sequera severa (1961, 1965, 1970, 1983 i 2000), amb 33 dels 65 anys (51 %) per sota de la mitjana — la proporció més alta de les quatre illes. El 2025 tanca en SPEI-12 +1,41.

Formentera

A Formentera, el patró és molt similar al d'Eivissa: el SPEI-6 va caure fins a -3,52 al març de 2024, i el SPEI-12 fins a -2,02 a l'agost del mateix any (sequera extrema). El SPEI-24 toca mínim el setembre de 2025 (-1,67). L'illa tanca amb una recuperació semblant a la d'Eivissa: SPEI-12 +1,29 al juliol de 2026.

La sèrie identifica 2 anys de sequera extrema (1999 i 2014) i 3 de sequera severa (1965, 1983 i 2000), amb 33 dels 65 anys (51 %) per sota de la mitjana. El 2025 tanca en SPEI-12 +1,16.

Conclusions

El gràfic següent mostra l'evolució conjunta del SPEI a escales mitjana-llarga (6, 12 i 24 mesos) per al conjunt de les Illes Balears, un patró comú a totes quatre illes que ja s'ha anat detallant amb xifres pròpies a cada subapartat.

El tret més destacat és l'episodi de la primavera de 2024, clarament visible a totes les escales: el SPEI-6 assoleix el mínim de tot el període el 9 d'abril de 2024 (-2,22), el SPEI-12 el toca el juny de 2024 (-1,35) i el seu efecte encara es percep al SPEI-24, amb un mínim més tardà (novembre de 2020, -1,07, en un episodi previ, i de nou proper als valors mínims durant la tardor de 2025). Aquesta seqüència —el senyal apareix abans i amb més intensitat a les escales curtes i es va traslladant, esmorteït, a les llargues— és exactament el comportament esperat d'un episodi de calor intensa concentrat en unes poques setmanes que després es va diluint en els balanços acumulats.

El SPEI evidencia, a més, que malgrat una pluviometria globalment estable (vegeu apartat de SPI), la demanda evapotranspirativa creixent està erosionant el balanç hídric net de les Illes Balears. La comparació directa entre les dues sèries (mitjana de les 12 estacions de Balears) ho il·lustra bé: mentre el SPI es manté estable o lleugerament a l'alça des dels anys 1990, el SPEI mostra una divergència creixent, sobretot a partir de l'escala de 6 mesos i amb el màxim a 24 mesos (fins a +0,32 de diferència mitjana en el període 2011-2025, davant de pràcticament 0 abans de 1990).

Aquest efecte és especialment rellevant a Eivissa i Formentera, on la proporció d'anys amb SPEI-12 per sota de la mitjana (51 % a totes dues) supera clarament la del SPI (45 % i 48 %), i explica en bona part per què la sequera hidrològica es pot agreujar —com ha passat el 2025— encara que la pluja acumulada no mostri una tendència negativa: l'aigua que cau s'evapora i es consumeix més ràpidament que fa dècades.

Aquesta dinàmica s'emmarca en un context climàtic més ampli d'increment global de les temperatures. Segons l'AEMET, el 2024 va ser el tercer any més càlid registrat a Espanya des de 1961 (per darrere només de 2022 i 2023), amb una anomalia anual a Balears de +0,9 °C respecte al període de referència 1991-2020 (caràcter "extremadament càlid"); els deu anys més càlids de tota la sèrie pertanyen al segle XXI. Aquesta tendència de fons —independent de la variabilitat any a any de la pluja— és la que fa que el SPEI, i no només el SPI, sigui un indicador cada cop més rellevant per entendre la sequera a les Illes Balears.

Convé, però, matisar la magnitud d'aquest senyal: els desplaçaments de la mitjana del SPEI entre períodes són petits (0,1 a 0,4 punts) i, per si sols, queden per sota de la variabilitat interanual pròpia de l'índex. El missatge correcte no és que el SPEI mostri un declivi clar, sinó que la mitjana es mou poc mentre els episodis puntuals de calor —com el de la primavera de 2024— són cada cop més intensos i freqüents, un patró que coincideix amb la bibliografia científica sobre onades de calor a les Illes Balears: Díaz-Poso et al. (2023) documenten, per al període 1950-2020, un augment significatiu de la intensitat (+5 °C² per dècada) i de la durada de les onades de calor a la península Ibèrica i l'arxipèlag balear, amb les Illes Balears entre les zones de major increment de tot l'estudi.

Metodologia

Definició	Evolució de l'índex de sequera meteorològica basat en el balanç entre precipitació i evapotranspiració (SPEI), a diverses escales temporals. El SPEI es calcula de manera anàloga al SPI, però a partir de la diferència climàtica (D) entre la precipitació (P) i l'evapotranspiració potencial (ETP) de cada període, en lloc de la precipitació en brut: Di = Pi − ETPi. Aquesta sèrie de diferències climàtiques s'estandarditza (habitualment ajustant-la a una distribució log-logística) per obtenir l'índex SPEI, comparable en interpretació al SPI. L'evapotranspiració potencial es calcula, en aquest producte, mitjançant el mètode de Hargreaves a partir de dades de temperatura.
Unitats	SPEI (Índex de Precipitació-Evapotranspiració Estandarditzat), adimensional
Escales analitzades	SPEI-6, SPEI-12 i SPEI-24, per posar l'accent en l'efecte acumulat de l'evapotranspiració a mitjà i llarg termini.
Temporalitat	Sèrie setmanal (1961-2025 per a l'anàlisi anual; 2018-2026 per a l'anàlisi d'escales mitjana-llarga).
Escala geogràfica	Illes Balears: els mateixos 12 punts de mostreig emprats a l'apartat de SPI.
Fonts d'informació	AEMET i Institut Pirinenc d'Ecologia (IPE-CSIC). Monitor de Sequera Meteorològica (monitordesequia.aemet.es), resolució espacial 1,1 km i temporal setmanal, sèrie des de 1961.
Referències bibliogràfiques	Díaz-Poso, A. et al. (2023). Anàlisi climatològica de les onades de calor a la península Ibèrica i l'arxipèlag balear (1950-2020) mitjançant l'índex EHF (Excess Heat Factor). Citat a: "Sequera i adaptació al canvi climàtic a Eivissa i Formentera" (Aliança per l'Aigua).
Observacions	S'apliquen els mateixos llindars de classificació que al SPI: sequera lleu (entre 0 i -0,84), moderada (-0,84 i -1,28), severa (-1,28 i -1,65) i extrema (< -1,65). Aquest indicador és nou respecte a l'informe de 2024, que només incloïa el SPI.