ÍNDEX DE PRECIPITACIONS ESTANDARDITZAT (SPI)

Missatges clau

• A escala anual (SPI-12), 2025 ha estat un any meteorològicament humit o pròxim a la normalitat a la major part de les Illes Balears, contrastant amb la seqüència d'anys més secs registrada entre 2019 i 2023.
• A escales curtes (1-3 mesos), però, el 2025 mostra una variabilitat intra-anual notable que l'índex anual amaga: totes les illes van registrar un episodi sec destacat al febrer de 2025 (SPI-3 entre -1,15 i -1,33) i una altra onada de sequera curta al juny (SPI-1 fins a -2,5 a Formentera), compensats per pluges intenses a l'estiu i la tardor.
• A llarg termini (6-24 mesos), la comparació entre 1961-1993 i 1994-2025 mostra una tendència lleugerament positiva a totes les illes (la mitjana de SPI-12 passa d'entre -0,21 i -0,04 a entre +0,12 i +0,27): no hi ha, per tant, evidència d'una reducció de fons de la pluja acumulada a llarg termini a les Illes Balears.
• A Mallorca, la comparació entre les 7 unitats de demanda mostra una alta correlació (r = 0,83-0,96) però amb un rang mitjà anual d'uns 0,8 punts de SPI entre la unitat més humida i la més seca; en 22 dels darrers 65 anys (34 %), unes UD tanquen l'any en positiu i d'altres en negatiu simultàniament, tot i que la divergència de categoria de sequera severa és rara (9 % dels anys).

Introducció

La sequera meteorològica és un fenomen climàtic que es produeix quan es registra una manca persistent de precipitacions respecte als valors normals d'una regió durant un període prolongat de temps. Aquesta absència de pluges pot tenir conseqüències significatives tant per al medi ambient com per a les activitats humanes, ja que sovint és el punt d'inici d'altres tipus de sequera, com l'agrícola o la hidrològica.

Aquest apartat analitza l'Índex de Precipitació Estandarditzat (SPI), basat exclusivament en dades de precipitació, a diverses escales temporals: les escales curtes (1 i 3 mesos) permeten detectar episodis puntuals de sequera dins d'un mateix any, mentre que les escales mitjana i llarga (6 i 12 mesos) reflecteixen l'estat acumulat de la pluviometria. L'efecte de la demanda evapotranspirativa (temperatura), no recollit pel SPI, s'analitza de manera específica a l'apartat de SPEI.

Estat i tendències

A continuació s'analitza l'evolució del SPI a cadascuna de les quatre illes a partir de la sèrie anual de llarg termini (SPI-12, 1961-2025); l'anàlisi de les escales curtes (1-3 mesos), amb un patró comú a totes les illes, es presenta de manera conjunta a l'apartat de Conclusions.

Mallorca

Una possible explicació de la variabilitat del SPI-12 entre unitats de demanda a Mallorca és la seva exposició geogràfica: Artà i Manacor-Felanitx, a la costa de Llevant, registren alhora els pics més alts (fins a +2,42) i les valls més baixes (fins a -1,28) del conjunt, en línia amb una zona més exposada als episodis de pluges torrencials tardorenques (gotes fredes/DANA) però també més dependent d'aquesta pluja puntual, amb menys capacitat d'esmorteïment. Tramuntana Nord i Sud, en canvi, combinen pics igualment alts amb valls més suaus, probablement gràcies a una pluviometria de base més elevada per efecte orogràfic. Palma-Alcúdia i Es Pla mostren el comportament més estable de les 7 unitats, amb l'amplitud més reduïda en ambdós sentits. Amb tot, la correlació estadística entre màxims i mínims de les 7 unitats és pràcticament nul·la (r ≈ -0,06), de manera que aquest patró s'observa clarament a Llevant però no es pot generalitzar com a norma per a tota l'illa; caldria contrastar-ho amb dades de sòl i capacitat dels aqüífers de cada unitat per confirmar-ho.

Considerant la mitjana de les 7 unitats de demanda, la sèrie 1961-2025 mostra 3 anys de sequera extrema (1983, 1999 i 2000) i 3 de sequera severa (1961, 1965 i 2005), amb 30 dels 65 anys (46 %) per sota de la mitjana. El 2025 tanca amb un SPI-12 mitjà de +0,21, amb Migjorn (+0,55) i Artà (+0,54) com les unitats més humides i Tramuntana Nord (-0,31) i Es Pla (-0,17) en sequera lleu.

A escales curtes, el 2025 va registrar un mínim de SPI-1 de -1,93 el 16 de juny i un mínim de SPI-3 de -1,17 el 9 de febrer, compensats per un màxim de SPI-1 de +2,56 el 23 de juliol. Aquest tipus d'episodi (una davallada curta i intensa dins d'un any que acaba tancant en normalitat) no és excepcional: es repeteix, a escala de tot l'arxipèlag, en el 38 % dels anys de la sèrie 1961-2025, i amb més freqüència encara en la darrera dècada (7 dels darrers 11 anys, com el 2015, 2016, 2017, 2018, 2022 i 2024).

Menorca

A Menorca, la sèrie identifica 2 anys de sequera extrema (1983 i 1999) i 4 de sequera severa (1981, 1992, 1993 i 2000), amb 29 dels 65 anys (45 %) per sota de la mitjana. El 2025 ha estat un any clarament humit a escala anual (SPI-12 +0,73), tot i un episodi curt de sequera al febrer (SPI-3 -1,17) i al juny (SPI-1 -2,17) — un patró habitual, com s'explica a l'apartat de Conclusions.

Eivissa

A Eivissa, la sèrie identifica 3 anys de sequera extrema (1983, 1999 i 2000) i 5 de sequera severa (1965, 1988, 1994, 1995 i 2014), amb 29 dels 65 anys (45 %) per sota de la mitjana. El 2025 ha estat un dels anys més humits de tota la sèrie (SPI-12 +1,75), tot i el mateix episodi sec de febrer-juny observat a la resta de l'arxipèlag (vegeu Conclusions), compensat per pluges molt intenses a la tardor (SPI-1 +2,78 a l'octubre).

Formentera

A Formentera, la sèrie identifica 4 anys de sequera extrema (1983, 1988, 1999 i 2000) i 3 de sequera severa (1965, 1994 i 2014), amb 31 dels 65 anys (48 %) per sota de la mitjana — la proporció més alta de les quatre illes. El 2025 tanca amb un SPI-12 de +1,49, tot i el mateix episodi sec puntual de febrer-juny (SPI-1 fins a -2,51 el juny, el més marcat de les quatre illes) seguit d'una tardor molt humida.

Conclusions

El SPI, calculat a partir del Monitor de Sequera Meteorològica d'AEMET/IPE-CSIC (sèrie setmanal des de 1961), no mostra un declivi de fons de la pluviometria: la mitjana 1994-2025 és, a totes les escales de 6 mesos o més, lleugerament superior a la del període 1961-1993. Cal matisar, però, aquesta lectura: en comparar-la amb la sèrie oficial anual llarga d'Eivissa-Aeroport (1969-2025, la mateixa font que emprava l'informe 2024), sí que apareix una lleugera tendència negativa (-0,17 punts de SPI per dècada). Aquesta diferència entre fonts es pot atribuir a qüestions metodològiques (com el període de referència climàtica emprat per a l'estandardització) i no s'ha pogut resoldre completament amb les dades disponibles; en tot cas, la seva magnitud és clarament inferior a la diferència sistemàtica entre SPI i SPEI (vegeu apartat de SPEI), la qual cosa continua situant l'augment de temperatura, més que la reducció de la pluja, com el factor amb més pes en l'agreujament del dèficit hídric. La sequera meteorològica que sí s'observa clarament és, per tant, majoritàriament episòdica i de curt termini (setmanes o pocs mesos).

El gràfic anterior il·lustra bé aquest fenomen a escala de tot l'arxipèlag: el 2025 va registrar dos episodis secs curts i intensos —febrer (SPI-3 al voltant de -1,2/-1,3) i juny (SPI-1 entre -1,9 i -2,5 segons illa)— compensats per pluges intenses a l'estiu i la tardor que van portar l'any a tancar en normalitat o humit a totes les illes (SPI-12 positiu). Aquest patró (una davallada curta dins d'un any que acaba en positiu) no és excepcional: es repeteix en el 38 % dels anys de la sèrie 1961-2025, i encara més sovint en la darrera dècada (7 dels darrers 11 anys, 2015-2025), com per exemple el 2015, 2016, 2017, 2018, 2022 i 2024. Això suggereix que, encara que el total anual de pluja es mantingui estable, la seva distribució dins de l'any s'ha tornat més irregular en els darrers anys.

Aquesta conclusió té una implicació directa per als apartats següents: el deteriorament de la sequera hidrològica registrat el 2025 no es pot explicar per una reducció de la pluja, sinó que cal buscar-ne la causa en la banda de la demanda (evapotranspiració, població, reg i turisme).

Metodologia