ÍNDEX DE PRESSIÓ HUMANA (IPH)

Missatges clau

El 2025, l'IPH màxim de les Illes Balears (2.083.894 persones, agost) assoleix un nou màxim històric de la sèrie 1997-2025, superant el rècord de 2017.
Mallorca repeteix el mateix patró: el seu IPH mitjà (1.202.556 persones) i màxim (1.496.899) també són rècords històrics el 2025.
Formentera és la illa amb la variació anual més intensa de l'IPH mitjà (+3,69 % respecte al 2024), però és l'única illa on, mirant tota la dècada (2016-2025), tant l'IPH mitjà (-5,55 %) com la població resident (-3,58 %) han disminuït; a més, mostra una estacionalitat més accentuada i creixent.
Eivissa i Menorca creixen de manera més moderada (+0,65 % i +0,77 %) i, a diferència de Formentera, mostren una lleugera desestacionalització (el pes relatiu del pic d'agost es redueix respecte a fa una dècada).
La població resident creix a totes les illes el 2025, sent Eivissa la que registra el creixement relatiu més fort de la dècada (+15,6 % entre 2016 i 2025); Formentera és l'única illa amb pèrdua neta de població resident en el mateix període.

Introducció

L'índex de pressió humana (IPH) és un indicador que mesura el grau d'impacte que té l'activitat humana sobre el territori i, especialment, sobre els recursos hídrics. L'IPH estima el nombre total de persones presents en un període determinat —tant de població resident com de visitants— combinant les xifres oficials de població de l'INE amb els fluxos de passatgers (arribades i sortides) registrats als ports i aeroports. Això permet calcular la càrrega demogràfica real que suporta un territori, amb una desagregació temporal que pot arribar a ser diària.

L'àmbit d'anàlisi d'aquest informe són les Illes Balears, amb dades desagregades per a cadascuna de les quatre illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera). En comunitats fortament turístiques com aquestes, on el nombre de persones presents difereix notablement de la població resident, l'IPH esdevé una eina essencial per a la planificació i gestió dels recursos i serveis, atenent a les necessitats reals de la població al llarg de l'any.

Com a complement a l'IPH, aquest capítol incorpora també la població resident, entesa com el nombre d'habitants empadronats a cada illa a 1 de gener de cada any (font: INE, padró municipal). A diferència de l'IPH —que combina població resident i estacional en un sol valor—, la població resident permet aïllar la component estrictament demogràfica i estructural de la pressió humana, independent de l'estacionalitat turística. Comparar tots dos indicadors permet distingir si el creixement de la pressió humana respon més a l'augment de residents o a l'afluència turística.

Estat i tendències

A continuació s'analitza l'evolució de l'IPH mitjà per a cadascuna de les quatre illes, combinant la tendència interanual dels darrers anys amb la població resident, i el perfil intraanual (estacional) dels darrers deu anys.

Mallorca

Mallorca concentra la major part de la pressió humana de l'arxipèlag (prop del 76 % de l'IPH balear) i és, alhora, la illa que marca la tendència del conjunt.

L'IPH mitjà de Mallorca creix un +8,05 % entre 2016 i 2025 (i un +0,78 % respecte al 2024), amb la interrupció puntual de la pandèmia el 2020, fins a assolir el 2025 un nou màxim històric (1.202.556 persones). La població resident, en el mateix període 2016-2025, creix un +12,7 % (de 861.430 a 971.068 habitants), sense aturar-se ni durant la pandèmia (amb un lleu replà entre 2020 i 2021: 912.171 i 912.544 habitants). Això confirma que el creixement de la pressió humana no s'explica només per l'estacionalitat turística, sinó també, i en major mesura, per l'augment sostingut de la població resident, que ni tan sols la covid-19 va frenar.

El perfil mensual de Mallorca mostra el pic clàssic d'agost i la vall de gener-febrer, però amb l'oscil·lació relativa més moderada de les quatre illes: la ràtio entre l'IPH d'agost i el de gener ha baixat de 1,61 (2016) a 1,51 (2025), un indici de lleugera desestacionalització, probablement associat al pes creixent del turisme de temporada mitjana i a l'augment de la població resident, que eleva el «sòl» hivernal de l'indicador.

Menorca

Menorca presenta la segona illa amb menor pes demogràfic de l'arxipèlag, però amb una de les oscil·lacions estacionals més marcades.

L'IPH mitjà de Menorca creix un +9,39 % entre 2016 i 2025 (i un +0,77 % respecte al 2024, fins a 141.096 persones), continuant la tendència a l'alça posterior a la pandèmia. A diferència de Mallorca, el màxim històric de la sèrie (231.254 persones) es va assolir el 2024, i el 2025 queda lleugerament per sota (230.549). La població resident, en el mateix període 2016-2025, creix un +12,3 % (de 91.601 a 102.821 habitants): molt lentament entre 2016 i 2018, es va accelerar a partir de 2019 i, a diferència de Mallorca, tampoc no es va aturar durant la pandèmia (95.641 habitants el 2020, 95.936 el 2021).

Menorca manté una estacionalitat molt marcada (ràtio agost/gener superior a 2), tot i que amb una tendència a la baixa: de 2,28 el 2016 a 2,15 el 2025, similar a la lleugera desestacionalització observada a Mallorca.

Eivissa

Eivissa és la illa amb la densitat demogràfica més elevada de l'arxipèlag i una de les que concentra major pressió humana relativa a la seva població resident.

L'IPH mitjà d'Eivissa creix un +7,42 % entre 2016 i 2025 (i un +0,65 % respecte al 2024, fins a 226.369 persones), continuant una tendència a l'alça que encara no ha recuperat el màxim històric de l'illa, registrat el 2017 (336.903 persones, enfront de 333.667 el 2025). La població resident, en el mateix període 2016-2025, creix un +15,6 % (de 142.065 a 164.265 habitants; 163.453 si s'utilitza la xifra alternativa —vegeu l'observació a l'apartat de metodologia—), el creixement més marcat de les quatre illes i més del doble que el de l'IPH: no ha deixat de créixer cap any de la dècada, ni tan sols durant la pandèmia (151.827 habitants el 2020, 152.820 el 2021).

Eivissa mostra la mateixa lleugera desestacionalització que Mallorca i Menorca: la ràtio agost/gener baixa de 2,28 (2016) a 1,99 (2025), és a dir, el pic estival perd pes relatiu respecte a una base hivernal de població que no ha deixat de créixer.

Formentera

Formentera és la illa més petita de l'arxipèlag i la que presenta, sistemàticament, la major amplitud estacional de l'IPH.

Formentera és l'única illa on l'IPH mitjà no ha crescut en la dècada: cau un -5,55 % entre 2016 i 2025 (tot i pujar un +3,69 % respecte al 2024, fins a 19.708 persones), i encara queda lluny del màxim de la sèrie, assolit el 2017 (40.994 persones, davant de 35.711 el 2025). La població resident, en el mateix període 2016-2025, també disminueix (-3,58 %, d'11.690 habitants el 2025 enfront de 12.124 el 2016), l'única illa amb aquest signe negatiu als dos indicadors. La trajectòria no és lineal: la població assoleix el seu màxim ja el 2017 (12.280 habitants) i després decreix de manera gairebé ininterrompuda, també durant la pandèmia (11.904 habitants el 2020, 11.708 el 2021), fins a tocar fons el 2023 (11.389 habitants), per tornar a recuperar-se lleugerament els dos últims anys.

A diferència de la resta de l'arxipèlag, Formentera mostra una estacionalitat creixent, no decreixent: la ràtio agost/gener puja de 2,63 (2016) a 3,01 (2025), el valor més alt de totes les illes. Això indica que, tot i el creixement de la població resident, el pes del pic estival guanya encara més protagonisme relatiu, fent de Formentera la illa amb el repte d'estacionalitat més agut de cara a la planificació dels recursos hídrics.

Conclusions

El 2025 confirma dues dinàmiques de fons a les Illes Balears: (1) un creixement sostingut de la pressió humana total, que el 2025 assoleix un nou màxim històric tant al conjunt de l'arxipèlag com a Mallorca, i (2) una divergència creixent entre illes pel que fa a l'estacionalitat: Mallorca, Menorca i Eivissa es desestacionalitzen lleugerament, mentre que Formentera s'hi accentua.

Entre 2016 i 2025, l'IPH mitjà balear creix un +7,88 %, mentre que la població censada de l'arxipèlag ho fa un +12,88 %, gairebé el doble en termes relatius. Aquest desacoblament és, probablement, la conclusió més rellevant del capítol: el gran increment de la pressió humana a les Illes Balears de l'última dècada no és, sobretot, un fenomen turístic o estacional, sinó estructural. La població resident creix de manera sostinguda cada any —inclosos els anys de la pandèmia, en què la component turística de l'IPH es va enfonsar—, mentre que la component turística fluctua i encara no ha recuperat, en algunes illes (Eivissa, Formentera), els seus màxims de fa una dècada. En altres paraules, el repte de fons per als recursos hídrics de les Balears no és només absorbir els pics estivals, sinó sobretot un «sòl» de demanda que any rere any és més alt, amb independència de la temporada turística.

Metodologia

Definició	Índex de pressió humana (IPH)
Metodologia	L'indicador de pressió humana es construeix mitjançant la suma de les estimacions diàries de la població resident i la població estacional: IPH_i,d,a = PRESI_i,d,a + PEST_i,d,a On: IPH_i,d,a representa l'indicador de pressió humana de l'illa i el dia d de l'any a. PRESI_i,d,a és l'estimació de la població resident de l'illa i el dia d de l'any a. PEST_i,d,a recull l'estimació de la població estacional de l'illa i el dia d de l'any a. La població resident es pren de les xifres oficials de l'INE a 1 de gener i es distribueix uniformement al llarg de l'any. La població estacional s'estima a partir dels fluxos de passatgers (arribades i sortides) registrats en aeroports i ports de competència estatal i autonòmica, així com de les dades de població i projeccions de l'INE. Per obtenir la sèrie definitiva, aquestes estimacions incorporen dues correccions anuals: (1) la neutralització del balanç entre entrades i sortides, per garantir que el flux net de passatgers sigui nul a escala anual, i (2) l'ajust de la població estacional a 31 de desembre, per evitar discontinuïtats en el pas d'un any a l'altre. L'IBESTAT publica l'IPH de manera desagregada per a les quatre illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera). Des de 2016, Eivissa i Formentera compten amb sèries separades; per corregir l'efecte dels excursionistes que visiten Formentera des d'Eivissa en un mateix dia, es reparteix un 50 % de la càrrega entre les dues illes. Cal tenir en compte que els resultats poden ser definitius, provisionals o d'avanç, segons la disponibilitat de les dades. Per a més detall metodològic es pot consultar el document metodològic complet de l'IBESTAT.
Unitats	Persones/any
Temporalitat	Anual, amb desagregació mensual i diària disponible
Escala geogràfica	Insular (Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera) i agregat de les Illes Balears
Fonts d'informació	IBESTAT (Indicador de Pressió Humana); INE (Padró municipal / Censo Anual de Población)
Indicador complementari: població resident	Per contextualitzar l'IPH, cada anàlisi per illa incorpora la població resident com a indicador de referència. Es tracta del nombre d'habitants empadronats a cada illa a 1 de gener de cada any, segons les xifres oficials de població de l'INE (padró municipal / Censo Anual de Población). A diferència de l'IPH, la població resident no inclou la component estacional (turistes i visitants) i, per tant, permet distingir quina part del creixement de la pressió humana obeeix a l'augment de residents fixos i quina a l'afluència turística. No forma part del càlcul de l'IPH; s'hi presenta únicament com a magnitud comparativa.
Observacions	L'IPH desagregat per a Eivissa i Formentera només és disponible des de 2016 (abans només existeix un valor conjunt «Eivissa i Formentera»); per aquest motiu, els gràfics de tendència interanual de les quatre illes es presenten tots amb el mateix període (2016-2025, deu anys), per garantir la comparabilitat. Per a Mallorca, Menorca i el conjunt de les Illes Balears la sèrie de l'IPH arrenca el 1997 (vegeu la figura 9, a les conclusions). La població resident (font INE) es presenta com a sèrie anual completa i contínua per al període 2016-2025 a les quatre illes. Per a Eivissa, existeixen dues xifres de població 2025 lleugerament diferents segons la font de l'INE consultada (163.453 o 164.265 habitants); s'ha utilitzat la segona (Censo Anual de Población) per coherència amb la resta d'illes i anys de la sèrie.