INVERSIONS AUTONÒMIQUES EN DOMINI PÚBLIC HIDRÀULIC I SEGUIMENT DE MASSES D'AIGUA

Missatges clau

• La Direcció General de Recursos Hídrics (DGRH) va adjudicar 38,0 M€ d'inversió entre 2018 i 2025 (8 anys): una mitjana de 4,8 M€/any, però més de la meitat, 25,7 M€, són obres d'emergència posteriors a tres episodis d'inundació.
• Descomptades les emergències, la inversió planificada només en domini públic hidràulic —sense comptar-hi el seguiment de masses d'aigua ni la planificació hidrològica, que es tracten a part— és de només 5,0 M€ en vuit anys per a tot l'arxipèlag.
• Mallorca concentra 24,1 M€, el 63% del total, però el 70% d'aquesta xifra és un sol episodi: les obres d'emergència del Llevant el 2018. Eivissa no té cap inversió en lleres fins al 2025, quan hi arriba una altra emergència.
• El seguiment de l'estat de les masses d'aigua —xarxes de control, aforaments, laboratori— només s'ha modernitzat quan han arribat fons europeus: la majoria dels 6,5 M€ invertits s'adjudiquen el 2025.
• Contra el PHIB 2022-2027, que assigna a la DGRH 46 mesures actives (excloent-ne, a més de les descartades, les ajornades a cicles posteriors) per 130,4 M€, la inversió adjudicada entre 2022 i 2025 és de 13,2 M€: un 10,1% d'execució en import, entremig dels altres dos capítols d'aquest bloc (19,1% en sanejament, 5,9% en abastament).
• El manteniment ordinari de lleres suma 9,9 M€, amb un terç en pròrrogues de contractes ja esgotats: senyal que els contractes s'acaben abans que el següent estigui licitat.

Introducció

La Direcció General de Recursos Hídrics és l'administració hidràulica del Govern de les Illes Balears. A diferència d'ABAQUA, que gestiona les infraestructures del cicle urbà —dessaladores, conduccions en alta i depuradores—, la DGRH exerceix tres funcions que aquest capítol analitza conjuntament: la gestió del domini públic hidràulic (lleres i torrents), el seguiment de l'estat de les masses d'aigua (xarxes de control, aforaments, Laboratori de l'Aigua) i la planificació hidrològica (documents dels cicles del Pla Hidrològic, avaluació de riscos d'inundació). Els dos capítols anteriors mesuren la contractació de l'empresa pública; aquest mesura la de l'administració que planifica i controla.

Tots els imports són d'adjudicació, sense IVA. El capítol separa dos tipus de despesa: la inversió (obres, incloses les d'emergència, xarxes de control i estudis) i el manteniment (contractes ordinaris de conservació de lleres i les seves pròrrogues).

La DGRH no existeix com a òrgan de contractació propi al conjunt de dades: contracta a través de la conselleria competent, que ha canviat de nom tres vegades en el període. El seu bloc de contractació s'ha aïllat filtrant per contingut i revisant manualment els títols, tal com es detalla a la metodologia.

Estat i tendències

Els 47,9 M€ adjudicats en vuit anys es reparteixen de manera molt desigual en el temps: 22,3 M€ el 2018, 11,3 el 2025, i entre 0,5 i 5,5 M€ la resta d'anys. Aquesta irregularitat no respon a cap cicle d'inversió sinó a un patró reactiu: la contractació es dispara després de cada episodi d'inundació i torna a mínims fins al següent.

Mallorca

Mallorca acumula 24,1 M€ d'inversió, però 21,4 corresponen a un sol episodi: les obres d'emergència per recuperar la funcionalitat de les lleres i els torrents afectats per les inundacions del 9 d'octubre de 2018 al Llevant, tramitades en nou expedients adjudicats en els mesos immediatament posteriors a la riuada de Sant Llorenç des Cardassar. Un any després, el setembre de 2019, una segona emergència —pluges intenses a Selva, Valldemossa, Campanet i Pollença— va requerir 236.500 € més: el patró reactiu no es limita a un sol episodi.

Fora d'aquest episodi, la inversió planificada en lleres a Mallorca és de 2,7 M€ en vuit anys: reconstrucció de murs als torrents de na Bàrbara, Sant Miquel, Major de Sóller, Fornalutx i Son Armadans. Entre 2020 i 2023, quatre anys, la inversió no arriba als 100.000 € en total.

El manteniment de lleres suma 6,7 M€, organitzat en tres zones —Tramuntana, Central i Llevant— licitades conjuntament el 2022 per 4,2 M€. El 37% del manteniment són pròrrogues, senyal que els contractes s'esgoten abans que se'n liciti el següent.

Taula 1. Mallorca: contractes de la DGRH de 2025 (100.000 € o més). Contractes de 100.000 € o més, per import d'adjudicació. Font: elaboració pròpia a partir de la Plataforma de Contractació del Sector Públic.

Els contractes de 2018 a 2024 es recullen a l'annex de taules, al final del capítol.

Menorca

Els 3,2 M€ d'inversió a Menorca segueixen el mateix patró reactiu que a Mallorca: el 88% correspon a un únic expedient, les obres i serveis d'emergència per recuperar les lleres afectades per les inundacions i els desbordaments del 15 d'agost de 2024 als municipis d'Alaior i Es Mercadal. La resta és manteniment ordinari de lleres i l'encaixonament del torrent de s'Arpa aigües avall des Mercadal, del 2018 —el mateix municipi que sis anys després va patir l'emergència.

El manteniment de lleres a Menorca és un únic contracte, de 722.000 € el 2022, precedit i seguit de pròrrogues. En total, 1,3 M€ en vuit anys.

Taula 2. Menorca: contractes de la DGRH de 2025 (100.000 € o més). Contractes de 100.000 € o més, per import d'adjudicació. Font: elaboració pròpia a partir de la Plataforma de Contractació del Sector Públic.

Els contractes de 2018 a 2024 es recullen a l'annex de taules, al final del capítol.

Eivissa

A Eivissa, la inversió en domini públic hidràulic és zero fins al 2025. Aquell any s'adjudiquen 1,45 M€ d'obres i serveis d'emergència per recuperar les lleres afectades per les inundacions d'octubre al municipi d'Eivissa, i 401.000 € per al projecte reformat de l'obra de pas al torrent des Codolar, a Sant Josep de sa Talaia. Set anys sense cap inversió en lleres, seguits d'una obra d'emergència, és la mateixa seqüència que es repeteix a Mallorca i Menorca.

A part de la inversió, el manteniment de lleres —una categoria diferent, que sí que s’ha mantingut de manera continuada— segueix el cicle habitual: un contracte de 400.000 € el 2020, dues pròrrogues i un contracte nou de 491.000 € el 2025. En total, 1,4 M€ de manteniment, independents dels 1,85 M€ d’inversió del 2025 esmentats abans.

Taula 3. Eivissa: contractes de la DGRH de 2025 (100.000 € o més). Contractes de 100.000 € o més, per import d'adjudicació. Font: elaboració pròpia a partir de la Plataforma de Contractació del Sector Públic.

Els contractes de 2018 a 2024 es recullen a l'annex de taules, al final del capítol.

Formentera

Formentera no té cap contracte de la Direcció General de Recursos Hídrics atribuïble a l'illa en tot el període 2018-2025, ni d'inversió ni de manteniment. L'illa no disposa d'una xarxa de torrents comparable a la de les altres tres, cosa que explica l'absència d'actuacions en lleres, però tampoc no hi consta cap contracte específic de xarxa de control o d'estudi. El seguiment de l'única massa d'aigua subterrània de l'illa es fa amb els contractes d'àmbit balear.

Actuacions d’àmbit balear

Els contractes d'àmbit balear sumen 9,4 M€, 8,8 d'inversió. Aquí apareix l'únic bloc d'inversió de la DGRH que no depèn d'una inundació: les xarxes de control i mesura, amb 2,6 M€ el 2025 per a comptadors ultrasònics de la xarxa de control de consums hídrics —segona fase del PERTE de digitalització del cicle de l'aigua— i 2,2 M€ més en instrumental de mesura i control de punts d'aigua amb càrrec al Pla de Recuperació.

El segon bloc és la planificació: la revisió de l'avaluació preliminar de riscos d'inundació (0,56 M€ el 2020, 1,0 M€ el 2025) i els estudis del quart cicle de planificació hidrològica del 2024 per uns 370.000 €.

El manteniment d'àmbit balear és residual: 580.000 € en vuit anys, en serveis de coordinació de seguretat i salut i en consumibles i manteniment d'equips del Laboratori de l'Aigua.

Taula 4. Àmbit balear: contractes de la DGRH de 2025 (100.000 € o més). Contractes de 100.000 € o més, per import d'adjudicació. Font: elaboració pròpia a partir de la Plataforma de Contractació del Sector Públic.

Els contractes de 2018 a 2024 es recullen a l'annex de taules, al final del capítol.

Conclusions

La contractació de la Direcció General de Recursos Hídrics és reactiva, no preventiva. Més de la meitat dels diners del període són obres d'emergència posteriors a tres inundacions, i la inversió planificada en lleres i torrents no arriba als 5 M€ en vuit anys per a tot l'arxipèlag.

El cost d'aquest patró es pot llegir directament a les dades. Les inundacions del Llevant de Mallorca de 2018 van obligar a contractar 21,4 M€ d'urgència; tota la inversió planificada en lleres de Mallorca dels set anys següents és de 2,7 M€. A Menorca, l'única actuació preventiva del període —l'encaixonament del torrent de s'Arpa a Es Mercadal, 2018— va precedir en sis anys les inundacions que van obligar a una obra d'emergència de 2,8 M€ al mateix municipi.

El seguiment de l'estat de les masses d'aigua s'ha modernitzat només quan han arribat fons europeus. Dels 6,5 M€ invertits en xarxes de control, aforaments i laboratori, la majoria s'adjudiquen el 2025 amb càrrec al PERTE i al Pla de Recuperació. Sense aquest finançament extern, la inversió anual en el sistema que ha de mesurar l'estat dels aqüífers no supera els 200.000 €.

El manteniment ordinari de lleres, la funció més regular de totes, es sosté amb pròrrogues en un terç del seu import.

Situant la inversió dins les legislatures que travessa el període: 15,9 M€/any a la part de la 2015-2019 inclosa en aquesta finestra —gairebé íntegrament l'emergència de 2018—, 0,65 M€/any durant la 2019-2023, la més baixa de tot el període, i 5,1 M€/any als dos primers anys de la 2023-2027, que combina una altra emergència, a Menorca el 2024, amb la inversió en xarxes de control de 2025. A diferència d'ABAQUA, on l'obra creix legislatura rere legislatura, a la DGRH el que sembla una millora de ritme respon més a fets puntuals que a un canvi sostingut de política d'inversió.

Contra el pla vigent: el PHIB 2022-2027 assigna a la DGRH 46 mesures actives (excloent-ne, a més de les descartades, les ajornades a cicles posteriors) per 130,4 M€. La inversió adjudicada entre 2022 i 2025 és de 13,2 M€: un 10,1% d'execució en import, entremig dels altres dos capítols d'aquest bloc (19,1% en sanejament, 5,9% en abastament), amb dos terços del període ja consumit. És un percentatge calculat sobre imports agregats, no mesura a mesura. Aquesta anàlisi cobreix només la inversió a càrrec directe de la DGRH; el PHIB assigna també inversions directes a ajuntaments i a les seves empreses municipals d'aigües —com EMAYA a Palma—, que no s'inclouen en aquest capítol.

Metodologia

ANNEX. CONTRACTES DE LA DGRH 2018-2024

Contractes de 100.000 € o més adjudicats entre 2018 i 2024, per illa. Dins de cada taula, primer la inversió i després el manteniment i les seves pròrrogues.

Mallorca

Taula 5. Contractes de 100.000 € o més, per import d'adjudicació. Font: elaboració pròpia a partir de la Plataforma de Contractació del Sector Públic.

Menorca

Taula 6. Contractes de 100.000 € o més, per import d'adjudicació. Font: elaboració pròpia a partir de la Plataforma de Contractació del Sector Públic.

Eivissa

Taula 7. Contractes de 100.000 € o més, per import d'adjudicació. Font: elaboració pròpia a partir de la Plataforma de Contractació del Sector Públic.

Àmbit balear

Taula 8. Contractes de 100.000 € o més, per import d'adjudicació. Font: elaboració pròpia a partir de la Plataforma de Contractació del Sector Públic.