INVERSIONS AUTONÒMIQUES EN REGADIU AMB AIGÜES REGENERADES

Missatges clau

• El PHIB 2022-2027 assigna a la Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural (DGAGDR) 18 mesures de regadiu amb aigües regenerades per 45,6 M€, cofinançades al 20% per la Comunitat Autònoma i al 80% pel Ministeri d'Agricultura (MAPA) via SEIASA i el Pla de Recuperació.
• De les quatre mesures amb pressupost assignat per al període actual, només una està executada: Formentera (1,06 M€, obres rebudes el juny de 2026). Porreres-Felanitx (7,42 M€) va ser desprogramada oficialment pel Ministeri al maig de 2025 perquè la comunitat de regants no va presentar un projecte viable a temps. Santa Eulària (5,3 M€) i Llucmajor (31,8 M€) —aquesta darrera, la mesura més gran de tot el bloc— no tenen constància d'execució en cap de les fonts consultades.
• La contractació ordinària de la Conselleria d'Agricultura no és la via real d'execució d'aquestes actuacions. Dels 735 expedients de la Conselleria al conjunt de dades de contractes de la CAIB, només un fa referència a regadiu o aigua regenerada, i el seu import d'adjudicació és zero (licitació deserta). Els diners, quan es mouen, ho fan per dues vies que no deixen rastre a la contractació pública ordinària: convenis de finançament directe entre SEIASA i les comunitats de regants, i encàrrecs de gestió (encomanes) del Govern balear a Tragsa com a mitjà propi.
• El pressupost autonòmic confirma la baixa execució amb xifra oficial: el programa 581A ("Infraestructures de regadiu") va tenir, el 2024, un crèdit definitiu de 16,5 M€ i només 6,06 M€ pagats —un 37% d'execució—, i el pressupost 2025 assigna els 8,04 M€ del programa com a "indeterminat" a totes les illes, sense territorialitzar ni Llucmajor ni Santa Eulària tot i que hi apareixen esmentades a la memòria d'objectius.

Introducció

Aquest capítol tanca el bloc d'inversions autonòmiques relacionades amb l'aigua analitzant l'àmbit del regadiu agrícola amb aigües regenerades: l'aprofitament de l'aigua depurada de les EDAR i, en alguns casos, d'aigua dessalada, per a l'agricultura, en substitució de l'extracció d'aigües subterrànies.

A diferència dels capítols anteriors —ABAQUA i la DGRH, que contracten majoritàriament pel seu compte i deixen rastre directe a la contractació pública—, aquest àmbit funciona per una via institucional diferent. Les actuacions més grans no les licita ni les paga directament el Govern balear: el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA), a través de la Sociedad Mercantil Estatal de Infraestructuras Agrarias (SEIASA), finança fins al 80% del cost i subscriu el conveni directament amb la comunitat de regants beneficiària, que és qui in fine assumeix l'execució amb el suport tècnic de Tragsa. La Comunitat Autònoma hi participa amb el 20% restant, sovint com a subvenció a la mateixa comunitat de regants.

Aquesta arquitectura institucional té una conseqüència metodològica important, que es detalla a la metodologia: cap de les fonts que han funcionat per als altres tres capítols —el feed de PLACSP, el conjunt de dades de contractes de la CAIB— capta aquesta despesa de manera fiable. Ha calgut combinar quatre fonts diferents: el programa de mesures del PHIB, el Butlletí Oficial de l'Estat, la transparència pública de Tragsa i el pressupost autonòmic amb el seu estat d'execució.

Estat i tendències

El PHIB 2022-2027 preveu, en total, 18 mesures de regadiu amb aigües regenerades a càrrec de la DGAGDR, per un import global de 45,6 M€. Catorze d'aquestes mesures —a municipis com Artà, Capdepera, Inca, Consell, Alaró, Es Mercadal o Ciutadella Sud— no tenen import assignat per al període 2022-2027 dins la documentació disponible del pla, cosa que suggereix que estan programades per a cicles de planificació posteriors. Només quatre mesures tenen pressupost assignat al període actual, i és en aquestes quatre on se centra l'anàlisi d'execució d'aquest capítol.

Taula 1. Mesures del PHIB 2022-2027 amb pressupost assignat, DGAGDR. Elaboració pròpia a partir del programa de mesures del PHIB.

Formentera: l’única mesura executada

El projecte de consolidació del regadiu a partir de l'optimització d'aigües regenerades a Formentera és, de les quatre mesures amb pressupost, l'única completada. El conveni de finançament entre SEIASA i la Comunitat de Regants de Formentera es va subscriure a la primavera del 2026, amb un pressupost de 1.060.000 € (IVA exclòs) finançat majoritàriament pel MAPA via SEIASA en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Les obres es van recepcionar el 9 de juny de 2026, amb una inversió global final d'1,28 M€ que beneficia 75 regants i consolida 82 hectàrees al terme de Sant Francesc.

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural hi va contribuir amb una subvenció de 738.931 € a la Comunitat de Regants, dels quals només 434.000 € es van destinar a finançar la inversió de l'obra: la resta va cobrir despeses d'administració, aval, notaria i assegurances derivades del conveni amb SEIASA. És un detall rellevant: una part significativa de l'aportació autonòmica no finança obra, sinó els costos de tramitació que genera el mateix esquema de cofinançament.

Porreres-Felanitx: desprogramat

El projecte de modernització i consolidació del regadiu de Porreres-Felanitx, amb un pressupost de 7,42 M€ i que havia d'afectar 211 hectàrees i 32 regants a partir de les EDAR de Porreres i Felanitx, va ser desprogramat oficialment pel Ministeri d'Agricultura mitjançant la quarta adenda al conveni MAPA-SEIASA, publicada al BOE del 31 de maig de 2025. El text de la resolució és explícit sobre el motiu: «la Comunidad de usuarios del agua de Porreres-Felanitx no ha presentado un proyecto viable que permita su tramitación y la ejecución de las obras dentro de los plazos establecidos en el PRTR». Els 8,2 M€ alliberats (l'import total de l'actuació amb IVA) es van reassignar a un altre projecte, a Valladolid.

El motiu de la desprogramació és rellevant perquè desplaça la responsabilitat cap a la comunitat de regants beneficiària, no cap a l'administració. A diferència del patró que dominava els capítols d'ABAQUA i la DGRH —on la lentitud és majoritàriament administrativa—, aquí el coll d'ampolla sembla haver estat la incapacitat de la part local per articular un projecte tècnic a temps. És un matís que cal mantenir clar en qualsevol lectura d'aquest capítol: no tota la lentitud en inversió hídrica a Balears té el mateix origen.

Malgrat la cancel·lació del projecte gran, hi ha constància d'una actuació molt més petita i anterior, per la via de l'encàrrec directe de la Conselleria a Tragsa: «Redes de riego con agua regenerada en Felanitx» (500.000 €, abril de 2024). No es pot determinar amb les fonts disponibles si es tracta d'una fase prèvia del mateix projecte, d'una actuació de manteniment independent, o d'un intent parcial d'executar per una via alternativa el que després no es va poder fer sencer via SEIASA.

Santa Eulària i Llucmajor: sense constància d’execució

Les dues mesures restants amb pressupost assignat —Santa Eulària (5,3 M€) i, sobretot, Llucmajor (31,8 M€, la mesura individual més gran de tot aquest bloc)— no tenen constància d'execució en cap de les quatre fonts consultades: no apareixen als encàrrecs de Tragsa finançats amb fons NextGenerationEU (font sistemàtica que cobreix 2020-2025 sencer), no s'ha trobat cap conveni ni notícia pública que les mencioni, no tenen partida individualitzada al pressupost 2025 de la Conselleria, i el conjunt de dades de contractes de la CAIB tampoc en recull cap rastre. Cal remarcar que aquesta absència no és una prova definitiva d'inexistència: no s'ha pogut revisar de manera exhaustiva la totalitat dels encàrrecs de Tragsa finançats amb fons purament autonòmics, que en altres casos sí que existeixen (per exemple, la reparació d'infraestructures de regadiu d'Artà i Capdepera, encarregada per la Conselleria el 2019 amb pressupost propi).

El cas de Santa Eulària convé no confondre'l amb una altra actuació, més petita i diferent, que sí que s'ha executat: la posada a punt de la bassa de reg de Sa Rota —construïda el 1995 i aturada des del 2000—, per 598.957 €, acabada a finals de 2023 i posada en marxa el 2024 barrejant aigua depurada amb aigua dessalada d'ABAQUA per corregir-ne la salinitat excessiva. Aquesta actuació respon a un conveni anterior i d'abast molt menor que la mesura de 5,3 M€ del PHIB, i no en constitueix, amb la informació disponible, la mateixa cosa.

El cas de Llucmajor és el més cridaner del capítol: és la mesura individual més gran de tot el bloc de regadiu —més gran que Porreres-Felanitx i Santa Eulària juntes—, i és també la que menys rastre deixa enlloc.

El pressupost autonòmic: confirmació independent

El programa pressupostari 581A ("Infraestructures de regadiu"), dins la secció d'Agricultura, ofereix una confirmació independent del patró d'execució baixa. La liquidació del 2024 —l'última disponible, ja que la del 2025 no es publica fins aproximadament un any després de tancar l'exercici— mostra un crèdit inicial de 6,17 M€ que va créixer fins a 16,54 M€ de crèdit definitiu (una reprogramació de +10,4 M€ durant l'any, coherent amb el moviment de fons PRTR documentat al BOE), del qual només es van pagar 6,06 M€: un 37% d'execució sobre el crèdit definitiu. Gairebé tot aquest import és inversió real pròpia (capítol 6), no transferència a tercers.

El pressupost 2025 del mateix programa és de 8.043.250 €, dels quals 6.590.000 € corresponen a la DGAGDR i 1.453.250 € al factor d'insularitat. La memòria d'objectius esmenta explícitament Palma, Llucmajor, el Migjorn de Mallorca i Felanitx com a àmbits d'actuació, però la territorialització de la despesa consigna la totalitat de l'import com a "Indeterminat", amb 0 € assignats formalment a cap illa. És a dir: el pressupost reconeix la intenció política però no l'ha convertida encara en una dotació territorialitzada i verificable.

Conclusions

Del bloc de regadiu amb aigües regenerades previst pel PHIB per a Balears, només el 2,3% de l'import amb pressupost assignat s'ha executat de manera confirmada (1,06 M€ de Formentera sobre 45,6 M€ totals del pla, o sobre 45,58 M€ si es limita a les quatre mesures amb dotació 2022-2027). És, amb diferència, el ritme d'execució més baix de tot aquest bloc de capítols —per davant fins i tot del 5,9% de l'abastament i el 10,1% de la DGRH.

Aquest capítol té, a més, una peculiaritat que no comparteixen els altres tres: una part rellevant de la lentitud no és imputable a l'administració autonòmica ni a l'estatal, sinó a la mateixa comunitat de regants beneficiària, com documenta explícitament la desprogramació de Porreres-Felanitx. És un matís que trenca el relat uniforme de "lentitud administrativa" que sí que es sosté amb força als capítols d'ABAQUA i la DGRH.

El fet que la inversió real —quan n'hi ha— es canalitzi per convenis SEIASA-comunitat de regants i per encàrrecs directes a Tragsa, i que gairebé no deixi rastre a la contractació pública ordinària, és en si mateix una troballa metodològica amb implicacions per al seguiment futur: la contractació pública, que ha estat la font principal i més fiable per als capítols d'ABAQUA i de la DGRH, no serveix per fer seguiment d'aquest àmbit concret. Calen fonts específiques —BOE, transparència de Tragsa, pressupost amb execució— que són més fragmentàries i queden, per força, més incompletes.

Llucmajor, la mesura individual més gran de tot el bloc (31,8 M€), mereix seguiment prioritari en properes edicions d'aquest informe: és, alhora, la de major import i la de menys informació pública disponible.

Metodologia