QUALITAT DE LES AIGÜES DE BANY

Missatges clau

• El 2025, dels 191 punts de mostratge de les Illes Balears, 133 (70 %) tenen qualitat excel·lent, 43 (22 %) bona, 12 (6 %) suficient i 3 (2 %) insuficient.
• Mallorca i Eivissa registren una pèrdua progressiva i sostinguda de la proporció de punts excel·lents en l'última dècada (del 84,3 % al 68,1 % a Mallorca i del 92,7 % al 61,0 % a Eivissa, entre 2015 i 2025); Menorca oscil·la sense una tendència clara (80,6 % el 2015, 80,0 % el 2025) i Formentera es manté al 100 % excel·lent des de 2011, sense cap excepció.
• Les incidències de contaminació microbiològica s'han duplicat respecte a l'any anterior: de 46 el 2024 a 92 el 2025.
• Mallorca concentra el 70 % de les incidències de la temporada; Eivissa, malgrat el descens sostingut de qualitat, és la illa amb la incidència més baixa en relació amb el seu nombre de punts de mostratge.
• Els tres punts insuficients de 2025 són a Mallorca: Albercutx (Pollença, 2 punts) i el Caló de ses Egües (Santanyí).

Introducció

Aquest indicador ofereix una visió general de la qualitat de les aigües de bany a les quatre illes de l'arxipèlag balear (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera), així com de la seva evolució temporal entre 2011 i 2025. Es basa en les dades oficials publicades pel Govern de les Illes Balears, que aplica un protocol de control durant la temporada de bany, compresa entre els mesos de maig i octubre. Per a cada punt de mostratge es recullen almenys vuit mostres al llarg del període (a més d'una mostra inicial prèvia), i s'hi analitzen paràmetres microbiològics (enterococs intestinals i Escherichia coli) i observables físics (transparència, residus flotants, entre altres). Quan es detecten valors superiors als límits legals es duen a terme mostrejos addicionals. Per als episodis de contaminació puntual es recorre a les dades del sistema NÁYADE del Ministeri de Sanitat, d'acord amb el Reial decret 1341/2007 i la Directiva 2006/7/CE.

La qualificació anual de cada punt de mostratge (excel·lent, bona, suficient o insuficient) no es basa únicament en les mostres de l'any en curs, sinó en la sèrie de quatre temporades anteriors, tal com estableix el Reial decret 1341/2007. La xarxa de vigilància balear cobria, l'any 2025, 191 punts de mostratge en 160 zones de bany de 32 municipis: 113 a Mallorca, 41 a Eivissa, 30 a Menorca i 7 a Formentera.

Aquest capítol inclou dues aportacions pròpies addicionals a les dades oficials. D'una banda, una sèrie històrica 2011-2025 de la qualificació per illa, reconstruïda a partir dels quinze informes anuals “Control sanitari de les aigües de bany de les Illes Balears” publicats pel Govern de les Illes Balears. De l'altra, el detall de les incidències de contaminació microbiològica per platja i per municipi, que permet situar geogràficament els episodis que fins ara només es coneixien en xifra agregada balear.

Estat i tendències

Les quatre illes segueixen trajectòries diferents. Mallorca i, sobretot, Eivissa mostren un descens sostingut de la proporció de punts excel·lents des de mitjans de la dècada de 2010, compensat en bona part per un augment de la categoria bona; Menorca oscil·la sense una tendència clara, i Formentera es manté invariablement al 100 % excel·lent des de l'inici de la sèrie. S'analitza cada illa a continuació.

Mallorca

Dels 113 punts de mostratge de Mallorca, 77 (68 %) tenen qualitat excel·lent, 27 (24 %) bona, 6 (5 %) suficient i 3 (3 %) insuficient l'any 2025. Els tres punts insuficients corresponen a Albercutx, al municipi de Pollença (2 punts), i al Caló de ses Egües, al municipi de Santanyí.

La proporció de punts excel·lents baixa del 84,7 % el 2011 al 68,1 % el 2025, amb el descens més marcat a partir de 2015-2016. Bona part d'aquest descens es trasllada a la categoria bona, que puja de 12 a 27 punts en el mateix període; però des de 2022 apareixen de manera sostinguda entre 1 i 3 punts insuficients cada temporada, cosa que no succeïa a la primera meitat de la sèrie.

Mallorca concentra 64 de les 92 incidències de contaminació microbiològica registrades a les Balears el 2025 (el 70 %), amb els municipis de Sóller (10), Santanyí (9) i Calvià (8) al capdavant. En relació amb el seu nombre de punts de mostratge, Mallorca registra 0,57 incidències per punt (càlcul propi a partir de la Taula 18 de l'informe oficial), una taxa idèntica a la de Menorca.

Taula 1. Platges de Mallorca amb alguna incidència verificada entre 2023 i 2025, ordenades de més a menys incidències. Es fa servir aquesta finestra de tres anys, en lloc de només 2025, perquè la qualificació anual de cada punt es calcula sobre els quatre últims anys (2022-2025): així es poden veure els episodis que expliquen una qualificació de suficient o insuficient encara que no s'hagi repetit cap incidència el 2025 mateix. Elaboració pròpia a partir de les mostres disponibles; no inclou 2022 (sense dades a la nostra font) i és una mostra parcial, no la llista completa de platges amb incidències.

Menorca

Dels 30 punts de mostratge de Menorca, 24 (80 %) tenen qualitat excel·lent, 4 (13 %) bona i 2 (7 %) suficient l'any 2025; no s'hi registra cap punt insuficient.

A diferència de Mallorca i Eivissa, Menorca no mostra una tendència de descens sostingut: la proporció de punts excel·lents oscil·la entre el 73 % (2021) i el 91 % (2012 i 2016) al llarg de tota la sèrie, sense un patró direccional clar.

Menorca registra 17 de les 92 incidències balears del 2025 (el 18 %), concentrades a Ciutadella de Menorca (7) i Maó (3). Amb 0,57 incidències per punt de mostratge (càlcul propi), Menorca presenta la mateixa taxa que Mallorca, tot i tenir menys de la tercera part dels seus punts de control.

Taula 2. Platges de Menorca amb alguna incidència verificada entre 2023 i 2025, ordenades de més a menys incidències. Es fa servir aquesta finestra de tres anys, en lloc de només 2025, perquè la qualificació anual de cada punt es calcula sobre els quatre últims anys (2022-2025): així es poden veure els episodis que expliquen una qualificació de suficient o insuficient encara que no s'hagi repetit cap incidència el 2025 mateix. Elaboració pròpia a partir de les mostres disponibles; no inclou 2022 (sense dades a la nostra font) i és una mostra parcial, no la llista completa de platges amb incidències.

Eivissa

El resum oficial de la temporada 2025 (Taula 13 de l'informe del Govern de les Illes Balears) classifica els 41 punts de mostratge d'Eivissa en 25 excel·lents (61 %), 12 bons (29 %) i 4 suficients (10 %), sense cap punt insuficient. La revisió punt per punt que hem fet a partir del mateix informe dona un resultat lleugerament diferent (23 excel·lents i 14 bons, amb els mateixos 4 suficients), una discrepància de 2 punts respecte al resum oficial que no hem pogut conciliar tornant a revisar les taules font; es manté aquí la xifra del resum oficial per coherència amb la resta de la sèrie 2011-2025, que només es disposa en forma agregada.

Eivissa és la illa amb el descens més pronunciat de les quatre: la proporció de punts excel·lents cau del 95 % el 2011 al 61 % el 2025, amb la caiguda més forta entre 2016 i 2021. Respecte a la temporada 2024 (26 excel·lents, 13 bons i 2 suficients, segons el mateix resum oficial), el 2025 es registra un lleuger retrocés (un punt menys en excel·lent i dos més en suficient), en contrast amb la millora puntual que l'edició anterior d'aquest informe havia observat entre 2023 i 2024.

Malgrat aquesta tendència de fons, Eivissa registra només 9 de les 92 incidències balears del 2025 (el 10 %): 4 a Sant Antoni de Portmany, 2 a Sant Joan de Labritja, 2 a Sant Josep de sa Talaia i 1 al municipi d'Eivissa. Amb 0,22 incidències per punt de mostratge (càlcul propi), és la illa amb la taxa més baixa de les quatre; el descens de qualitat d'Eivissa sembla, doncs, respondre més a una acumulació de classificacions al límit (entre bona i suficient) que no pas a episodis aguts de contaminació.

Taula 3. Platges d'Eivissa amb alguna incidència verificada entre 2023 i 2025, ordenades de més a menys incidències. Es fa servir aquesta finestra de tres anys, en lloc de només 2025, perquè la qualificació anual de cada punt es calcula sobre els quatre últims anys (2022-2025): així es poden veure els episodis que expliquen una qualificació de suficient o insuficient encara que no s'hagi repetit cap incidència el 2025 mateix. Elaboració pròpia a partir de les mostres disponibles; no inclou 2022 (sense dades a la nostra font) i és una mostra parcial, no la llista completa de platges amb incidències.

Formentera

Els 7 punts de mostratge de Formentera mantenen la qualificació excel·lent de manera ininterrompuda des de 2011: cap punt hi ha tingut mai una qualificació bona, suficient o insuficient en tota la sèrie.

Formentera registra 2 de les 92 incidències balears del 2025 (el 2 %), la xifra absoluta més baixa de les quatre illes, tot i ser la que té la xarxa de vigilància més petita (7 punts, el 4 % del total balear).

No disposem de cap incidència verificada per platja concreta de Formentera entre 2023 i 2025 amb les mostres de què disposem.

Conclusions

El conjunt de les Illes Balears tanca la temporada 2025 amb un balanç encara majoritàriament positiu: el 92,1 % dels 191 punts de mostratge obté una qualificació excel·lent o bona (69,6 % i 22,5 % respectivament), i només el 7,9 % es queda en suficient (6,3 %) o insuficient (1,6 %). La lectura a llarg termini és, tanmateix, menys favorable que la fotografia d'un sol any: el 2011 el 88,3 % dels punts ja era excel·lent i el conjunt excel·lent més bona arribava al 96,4 %, de manera que en catorze anys l'arxipèlag ha perdut prop de 4 punts percentuals de qualitat "bona o millor", sobretot per un trasllat de punts des de la categoria excel·lent cap a la bona, i, més recentment (des de 2021-2022), per l'aparició sostinguda d'un grup reduït però estable de punts suficients i insuficients. El 2025 registra, a més, 92 incidències de contaminació microbiològica, la xifra més alta de tota la sèrie 2011-2025, per sobre fins i tot l'anterior màxim de 87 incidències el 2022.

Diferències entre illes: convergència a la baixa, no col·lapse generalitzat

Les quatre illes no es deterioren de la mateixa manera. Mallorca i Eivissa registren una pèrdua progressiva i sostinguda de la proporció de punts excel·lents en l'última dècada: Mallorca passa del 84,3 % (2015) al 68,1 % (2025), i Eivissa, amb la caiguda més pronunciada de les quatre illes, del 92,7 % al 61,0 % en el mateix període. Menorca no segueix aquest patró: oscil·la sense una tendència clara (80,6 % el 2015, 80,0 % el 2025, amb màxims i mínims pel mig, com el 90 % de 2016 o el 73,3 % de 2021), de manera que, a deu anys vista, no perd excel·lència de manera sostinguda. Formentera és l'única illa sense cap excepció: es manté invariablement al 100 % excel·lent des de l'inici de la sèrie el 2011. Mallorca, amb més de la meitat dels punts de mostratge balears, concentra també el 70 % de les incidències de 2025 i els tres únics punts insuficients de tot l'arxipèlag; Eivissa, tot i el seu descens sostingut de qualitat, presenta la taxa d'incidències per punt més baixa de les quatre illes (càlcul propi), cosa que suggereix que el seu retrocés respon més a una acumulació de classificacions al límit (entre bona i suficient) que no pas a episodis aguts de contaminació. En cap de les quatre illes la categoria insuficient arriba a ser significativa en termes relatius: es tracta, en tots els casos, de tres punts aïllats a Mallorca, no d'un problema generalitzat de qualitat.

Platges urbanes i platges naturals: un patró geogràfic

Les dades oficials no inclouen cap classificació de les platges com a urbanes o naturals, ni cap informació sobre l'origen dels abocaments (xarxa de clavegueram municipal, fosses sèptiques d'habitatges pròxims a la costa, escolament pluvial o altres fonts difuses). No podem, per tant, establir amb les dades disponibles una relació causal directa entre la qualitat d'un punt i el tipus d'entorn on es troba. És possible, però, descriure un patró geogràfic amb una classificació pròpia i orientativa de l'entorn de cada punt (nucli urbà, port, marina o urbanització turística o residencial pròxims, enfront de costa poc urbanitzada o dins d'espais naturals protegits).

Amb aquesta classificació pròpia, els 15 punts qualificats com a suficients o insuficients el 2025 es troben, tots quinze, en entorns urbanitzats: nuclis turístics (S'Arenal, Magaluf), ports i marines (Port de Sóller, Brismar), o urbanitzacions residencials pròximes a la costa (Cala Vinyes, Caló de ses Egües). Cap dels punts amb qualificació suficient o insuficient de 2025 correspon a una cala o platja allunyada de nuclis de població. En sentit contrari, Formentera, la illa amb la costa proporcionalment menys urbanitzada i amb una part important dels seus punts de mostratge dins l'espai natural protegit de Ses Salines, és l'única que manté el 100 % de qualitat excel·lent de manera ininterrompuda des de 2011.

Taula 4. Els 15 punts de mostratge classificats com a suficients o insuficients l'any 2025, amb una descripció de l'entorn de cada un. La columna "Entorn" és una classificació pròpia i orientativa (nucli urbà, port, marina o urbanització turística o residencial pròxims al punt), no una dada oficial de tipologia de platja ni d'origen dels abocaments; es basa en el coneixement general de la ubicació de cada punt, no en un estudi tècnic.

Aquest patró és coherent amb la hipòtesi que la pressió urbana i turística (més densitat de població i de places turístiques, més infraestructura de sanejament que pot saturar-se en punta de temporada, més ports i marines) es relaciona amb un risc més alt de contaminació microbiològica puntual, davant d'una costa poc urbanitzada o protegida on aquest risc és pràcticament inexistent. Amb les dades públiques de què disposem no podem anar més enllà d'aquesta descripció del patró: confirmar-ne l'origen exacte (xarxa de clavegueram, fosses sèptiques o una altra font) exigiria dades de sanejament i d'inspecció que no formen part d'aquest indicador ni de les fonts consultades.

Metodologia