QUALITAT DE LES AIGÜES RESIDUALS A L'ENTRADA DE LES DEPURADORES

Missatges clau

• El 2025, el 28,8 % del volum d'aigua residual que va arribar a les EDAR de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera va superar algun dels límits d'abocament al clavegueram (PHIB), davant del 16,2 % del 2021. L'increment es concentra el 2023 i es manté des de llavors.
• Eivissa és la illa amb pitjor registre: el 40,1 % del seu volum d'entrada incompleix el 2025, el valor més alt de la sèrie i de les quatre illes.
• Cas Concos (Mallorca) és el cas més extrem: el 100 % del seu cabal d'entrada del 2025 incompleix algun mes de l'any.
• Cala Tarida i Can Bossa (Eivissa) superen el 95 % de volum amb incompliment el 2025, els percentatges més alts de totes les EDAR analitzades.
• Formentera mostra el patró més irregular: del 22,6 % el 2022 al 85,5 % el 2024, i de nou al 33,3 % el 2025.

Introducció

Les aigües residuals urbanes arriben a les estacions depuradores (EDAR) a través de la xarxa de clavegueram municipal. Abans de ser tractades, aquesta aigua d'entrada, l'afluent, ha de complir uns límits màxims de càrrega contaminant fixats pel Pla Hidrològic de les Illes Balears (PHIB) per evitar que una entrada excessiva de matèria orgànica o sòlids en suspensió comprometi el procés de depuració.

Aquest capítol avalua tres paràmetres: la DBO5 (demanda biològica d'oxigen), la DQO (demanda química d'oxigen) i els SS (sòlids en suspensió). A diferència del capítol de qualitat de sortida, aquí els tres paràmetres compten per igual, el PHIB no eximeix el SS.

Per a cada EDAR i cada mes, es pren la pitjor mostra disponible (Empresa gestora o Agència, la que doni el valor més desfavorable) i es compara amb el llindar. Si algun paràmetre el supera, aquell mes es considera no conforme, i el seu cabal es compta com a volum amb incompliment. El resultat es presenta com el percentatge del cabal anual total que prové de mesos no conformes —el mateix format que fa servir ABAQUA als seus informes anuals.

Es presenta en volum, i no en nombre d'EDAR, deliberadament: una sola EDAR gran pot tractar una part molt més gran del cabal d'una illa que moltes EDAR petites juntes, i el seu compliment o incompliment condiciona el resultat real de tota la illa d'una manera que un simple recompte d'EDAR no reflecteix.

Els llindars aplicats són els del PHIB: 750 mg O2/l de DBO5, 1.500 mg O2/l de DQO i 750 mg/l de SS, amb l'excepció de les EDAR d'Eivissa i Formentera, per a les quals s'han pogut obtenir llindars específics (alguns fixats per ordenança municipal, més restrictius). Es detallen a la taula de Metodologia.

L'empitjorament de la qualitat d'entrada des del 2023 es pot relacionar amb el bloc de pressió humana d'aquest mateix informe: la població resident de Mallorca, Menorca i Eivissa ha crescut entre un 12 % i un 16 % entre el 2016 i el 2025, per davant del 7-9 % de l'Índex de Pressió Humana (IPH), la qual cosa apunta al creixement demogràfic estructural com a principal motor de la pressió sobre les xarxes de clavegueram i, per tant, sobre l'aigua que hi arriba a les EDAR.

Estat i tendències

Mallorca

Figura 1. Mallorca: cabal total tractat i volum amb incompliment a l'entrada, 2021-2025. Elaboració pròpia amb dades d'ABAQUA.

El volum amb incompliment a Mallorca ha pujat des del 2023: el 27,6 % del cabal d'entrada del 2025 prové de mesos no conformes, davant del 15,1 % del 2021. El salt es concentra entre 2022 (14,7 %) i 2023 (26,7 %), i es manté des de llavors. Cas Concos concentra el pitjor registre de l'illa: el 100 % del seu cabal del 2025 prové de mesos no conformes —cap mes de l'any compleix els tres paràmetres alhora. Sa Calobra (85,3 %), Cala Dor (63,5 %), Pollença (60,3 %) i Inca (54,8 %) també destaquen amb més de la meitat del seu volum incomplidor. Ni Cas Concos (2005) ni Sa Calobra (2010) són EDAR especialment antigues ni han estat mai remodelades: el seu problema, com el de Cala Tarida a Eivissa, sembla més relacionat amb el volum d'aigua que ja no poden absorbir que amb l'antiguitat de la instal·lació.

Menorca

Figura 2. Menorca: cabal total tractat i volum amb incompliment a l'entrada, 2021-2025. Elaboració pròpia amb dades d'ABAQUA.

Menorca no mostra una tendència clara: el percentatge oscil·la entre el 8,5 % (2022) i el 24,8 % (2024), sense un patró sostingut a l'alça ni a la baixa. El 2025 se situa en un 15,8 %.

Cala Galdana (47,7 %) i Sant Climent (37,1 %) concentren el pitjor registre de l'illa el 2025, seguides de Maó-Es Castell (33,5 %). Ciutadella Sud, la EDAR més gran de l'illa, hi té un percentatge molt més baix (11,1 %).

Eivissa

Figura 3. Eivissa: cabal total tractat i volum amb incompliment a l'entrada, 2021-2025. Elaboració pròpia amb dades d'ABAQUA.

Eivissa presenta el pitjor registre de les quatre illes i una tendència clarament a l'alça: el 40,1 % del cabal d'entrada del 2025 incompleix, davant del 16,4 % del 2021. És l'única illa on el percentatge de la sèrie no ha deixat de créixer de manera sostinguda des del 2021 (amb l'excepció puntual del 2024).

Cala Tarida (97,2 %) i Can Bossa (95,9 %) són, de llarg, els casos més greus de tot l'informe: pràcticament tot el seu cabal del 2025 prové de mesos no conformes. Sant Antoni (60,6 %) i Vila (51,6 %) també superen la meitat del seu volum.

Formentera

Figura 4. Formentera: cabal total tractat i volum amb incompliment a l'entrada, 2021-2025 (1 EDAR). Elaboració pròpia amb dades d'ABAQUA.

Formentera mostra el patró més irregular de la sèrie: del 41,5 % (2021) al 22,6 % (2022), fins a un màxim del 85,5 % el 2024, per tornar a baixar al 33,3 % el 2025. Amb una sola EDAR, aquestes oscil·lacions reflecteixen directament la variabilitat mensual de la seva única instal·lació, no una mitjana entre diverses EDAR.

Conclusions

El conjunt de les quatre illes mostra un empitjorament clar des del 2023: el volum d'entrada amb incompliment passa del 16,2 % del 2021-2022 al voltant del 27-28 % des del 2023. Aquest informe no ha pogut determinar-ne la causa amb les dades disponibles.

Eivissa concentra els casos més extrems de tot l'informe: Cala Tarida i Can Bossa superen el 95 % de volum amb incompliment el 2025, i és l'única illa amb una tendència a l'alça sostinguda al llarg de tota la sèrie.

Cas Concos (Mallorca) és l'únic cas del 100 %: cap mes del 2025 compleix els tres paràmetres alhora. És un candidat prioritari per a una revisió tècnica específica, que aquest informe no substitueix.

La comparació entre illes s'ha de llegir amb la mateixa cautela que en altres capítols d'aquest informe: Formentera, amb una sola EDAR, no és directament comparable amb la resta.

Metodologia