RECURSOS HÍDRICS DE REGENERACIÓ

Missatges clau

• Al PHIB 2028-2033, les Illes Balears depuren 98,49 hm³ d'aigües residuals urbanes i només en reutilitzen 1,90 hm³: una taxa d'aprofitament de l'1,9 % i 96,59 hm³ de potencial que no s'incorpora al sistema.
• Aquest potencial no aprofitat equival a 2,8 vegades tota l'aigua dessalada que l'arxipèlag ha produït el 2025 (34,14 hm³). A Eivissa, el volum que es depura i no es reutilitza (14,04 hm³) és pràcticament idèntic a tota la producció de les seves tres dessaladores (13,94 hm³).
• El volum depurat és una constant històrica: les Balears en depuraven 101,50 hm³ al PHIB 2002-2008 i 98,49 al PHIB 2028-2033. En cinc plans hidrològics successius el recurs potencial no ha crescut, i tampoc no ho ha fet la capacitat d'aprofitar-lo.
• Entre els PHIB 2022-2027 i 2028-2033 el volum reutilitzat cau a totes les illes, de 9,51 a 1,90 hm³ al conjunt balear (-80,0 %), i la taxa d'aprofitament passa del 9,7 % a l'1,9 %. Aquesta variació ha de ser interpretada amb cautela, ja que les dues xifres procedeixen de plans hidrològics diferents i podria haver-hi un canvi de criteri comptable (vegeu observacions).
• Formentera és l'única illa que millora la base del recurs: el volum depurat creix un +74,6 % entre els dos darrers plans (de 0,57 a 0,995 hm³), tot i que el volum reutilitzat es manté clavat en 0,03 hm³.

Introducció

Les aigües regenerades són aigües residuals urbanes que, una vegada depurades, reben un tractament addicional de regeneració per ser reutilitzades de manera segura. Després de passar pels processos de depuració i, si cal, per tractaments complementaris, poden destinar-se a reg agrícola, a usos ambientals —recàrrega d'aqüífers o restauració de zones humides—, a neteja viària o a reg de jardins i zones esportives.

En un arxipèlag on els aqüífers suporten dos terços de la disponibilitat total i on la dessalació comença a topar amb el sostre de la capacitat instal·lada, la regeneració és el recurs alternatiu amb més recorregut potencial: es tracta d'aigua que ja es capta, ja es transporta, ja es depura i ja es paga, i que actualment s'aboca en comptes d'incorporar-se al cicle. L'aprofitament efectiu d'aquest volum és, però, una de les mancances més persistents de la gestió hídrica balear.

Els talls temporals d'aquest indicador són els successius plans hidrològics de les Illes Balears i, al llarg del capítol, s'identifiquen pel nom del pla i no per l'any de referència de les dades, seguint la nomenclatura de la font original: PHIB 2002-2008, 2009-2014, 2015-2021, 2022-2027 i 2028-2033, aquest darrer en tramitació. Cal precisar que els dos primers no són cicles de planificació en el sentit de la Directiva Marc de l'Aigua: el PHIB 2002-2008 correspon al pla aprovat pel Reial decret 378/2001, anterior a la transposició de la Directiva. El capítol analitza tres magnituds i la relació entre elles: el volum depurat, que és el potencial regenerable màxim; el volum efectivament reutilitzat; i la diferència entre tots dos, que constitueix el potencial no aprofitat. La limitació principal per a l'aprofitament d'aquest recurs no és tecnològica sinó de qualitat: la planificació hidrològica només considera reutilitzable el volum amb continguts de clorurs inferiors a 1.000 mg/l, i una part molt important dels efluents balears no compleix aquest llindar a causa de la salinització de les xarxes de clavegueram.

Estat i tendències

Un recurs que no creix

La sèrie de volums depurats al llarg dels cinc plans hidrològics documentats mostra una estabilitat gairebé completa. Mallorca depurava 76,92 hm³ al PHIB 2002-2008 i 74,59 al PHIB 2028-2033; Menorca, 8,79 i 8,65; Eivissa, 14,96 i 14,25. L'única inflexió notable és la del PHIB 2009-2014, quan el conjunt balear baixa a 76,60 hm³ —una caiguda que afecta sobretot Mallorca (55,60 hm³) i que queda recuperada al PHIB 2015-2021.

L'excepció és Formentera, l'única illa amb una millora substantiva: el volum depurat passa de 0,57 hm³ al PHIB 2022-2027 a 0,995 al vigent, un +74,6 %, i supera per primera vegada el valor del PHIB 2002-2008. És l'únic senyal de la sèrie que apunta a una ampliació efectiva de la base del recurs, tot i que l'aigua resultant continua sense reutilitzar-se en una proporció apreciable.

La conclusió d'aquesta figura és que el problema de la regeneració a les Balears no és de volum sinó de qualitat i d'infraestructura de distribució. El recurs hi és, i hi és des de fa vint-i-cinc anys, amb una magnitud —prop de 100 hm³ anuals— que representa gairebé el doble de tota la capacitat de dessalació instal·lada a l'arxipèlag.

Una caiguda que cal contrastar

La comparació entre els dos darrers plans hidrològics mostra un retrocés generalitzat: la taxa d'aprofitament balear cau del 9,7 % al 1,9 %, amb descensos a totes les illes. Menorca passa del 17,6 % al 5,2 %, Mallorca del 9,9 % a l'1,6 %, Eivissa del 4,1 % a l'1,5 % i Formentera del 5,3 % al 3,0 % —en aquest darrer cas per l'augment del denominador, ja que el volum reutilitzat s'hi manté idèntic. En termes absoluts, el volum reutilitzat al conjunt de l'arxipèlag baixa de 9,51 a 1,90 hm³.

Aquesta variació és prou brusca per exigir prudència en la seva interpretació. Les dues xifres procedeixen de fonts distintes —els annexos del PHIB 2022-2027 i la memòria de documents inicials del PHIB 2028-2033— i un canvi en el criteri de comptabilització entre plans explicaria el salt tan bé com una caiguda real de la reutilització. El cas que caldria contrastar amb l'administració hidràulica és el de Mallorca, que aporta gairebé tota la caiguda (de 7,49 a 1,21 hm³).

Amb independència de quina sigui l'explicació, el nivell resultant és l'element rellevant per a la planificació: amb les xifres vigents, la regeneració no és avui un recurs operatiu a les Illes Balears, sinó una possibilitat documentada que no s'ha materialitzat en cap de les quatre illes.

Conclusions

El quadre del PHIB 2028-2033 és homogeni en el sentit menys desitjable: cap illa arriba al 6 % d'aprofitament. Menorca encapçala el rànquing amb un 5,2 % (0,45 de 8,65 hm³), seguida de Formentera amb un 3,0 % (0,03 de 0,995), Mallorca amb un 1,6 % (1,21 de 74,59) i Eivissa amb un 1,5 % (0,21 de 14,25). En termes absoluts, el volum que es perd cada any és de 73,38 hm³ a Mallorca, 14,04 a Eivissa, 8,20 a Menorca i 0,97 a Formentera.

La figura resumeix el missatge central del capítol. Les Illes Balears dediquen inversió, energia i planificació a produir 34,14 hm³ d'aigua dessalada, mentre en deixen anar 96,59 d'aigua que ja han depurat. El potencial de regeneració no aprofitat és 2,8 vegades tota la producció de dessalació de l'arxipèlag i més de cinquanta vegades el volum que efectivament es reutilitza.

La relació amb la dessalació i amb l'estat dels aqüífers

Aquesta comparació adquireix tot el seu sentit llegida al costat dels altres tres capítols de recursos. Eivissa opera ja al 95,7 % de la seva capacitat de dessalació i per damunt del 100 % durant quatre mesos de l'any: no pot substituir més extracció d'aqüífer per dessalació sense infraestructura nova, i alhora el capítol de sequera documenta que la proporció de masses d'aigua en mal estat hi ha passat del 44 % al 81 % al llarg dels quatre cicles avaluats. És la illa on el marge de la regeneració deixa de ser una oportunitat per convertir-se en l'única via disponible. On la dessalació ha tocat sostre, la regeneració ni tan sols ha començat.

A Mallorca i Menorca la situació és la inversa i, per això mateix, més difícil d'explicar: totes dues conserven capacitat de dessalació sense utilitzar —14,33 i 2,06 hm³— i, a sobre, deixen perdre 73,38 i 8,20 hm³ de potencial regenerable, mentre mantenen la dependència més alta de l'aqüífer de tot l'arxipèlag (70,6 % i 58,5 % dels seus recursos disponibles). El cas menorquí és el més paradoxal del conjunt de l'informe: és la illa amb la millor taxa d'aprofitament de la regeneració —encara que només sigui del 5,2 %— i, tanmateix, la que més disponibilitat subterrània perd.

Un recurs disponible que no s'utilitza

La barrera principal és coneguda i és de qualitat: la salinització dels efluents derivada de l'estat del clavegueram deixa la major part del volum depurat per damunt del llindar de 1.000 mg/l de clorurs que la planificació estableix com a límit per a la reutilització. És, per tant, un problema d'infraestructura urbana —renovació de xarxes, control d'infiltracions d'aigua marina i de connexions il·legals— abans que un problema de tractament terciari, i connecta directament amb els indicadors de pèrdues en la xarxa de proveïment i de qualitat de les aigües residuals a l'entrada de les depuradores. Qualsevol estratègia de regeneració que no ataqui primer aquesta causa produirà instal·lacions sense cabal aprofitable que tractar.

Si es llegeixen junts els quatre capítols de recursos, la conclusió per al conjunt de les Illes Balears és que el sistema ha esgotat el marge de créixer per l'oferta i encara no ha obert el de créixer per l'aprofitament. La disponibilitat subterrània retrocedeix per primera vegada, la dessalació ha tocat sostre allà on més falta feia i s'infrautilitza allà on més marge hi ha, i la regeneració —el recurs amb més recorregut potencial, equivalent a un terç de tota l'aigua subterrània disponible— continua sense incorporar-se al cicle en cap de les quatre illes.

Finalment, cal assenyalar la desproporció entre l'atenció que rep cada recurs. La dessalació disposa de sèries mensuals detallades per instal·lació; la regeneració es documenta amb una única xifra per illa i pla hidrològic, sense desagregació temporal ni per depuradora. Millorar el seguiment d'aquest indicador és una condició prèvia per poder gestionar-lo, i seria recomanable incorporar a les properes edicions les dades d'explotació per EDAR que ja existeixen a escala insular.

Metodologia