RECURSOS HÍDRICS DISPONIBLES TOTALS

Missatges clau

• Al PHIB 2028-2033 les Illes Balears disposen de 470,7 hm³/any de recursos hídrics, i dos de cada tres surten de l'aqüífer (66,4 %). Als tres plans que calculen la disponibilitat amb el mateix criteri, la proporció es mou entre el 66,4 % i el 67,8 %: no s'ha produït una tendència de reducció de la dependència de l'aigua subterrània.
• Al darrer pla el recurs decreix per primera vegada. La disponibilitat total baixa un -1,5 % i la subterrània, un -2,2 % (de 319,5 a 312,4 hm³), amb els descensos més marcats a Menorca (-7,9 %) i Eivissa (-7,8 %).
• Menorca és la illa on la disponibilitat subterrània cau més de pressa: perd un -9,4 % entre el PHIB 2015-2021 i el pla en tramitació (18,70 → 16,95 hm³). La dessaladora de Ciutadella, en servei des del 2019, hi aporta 3,35 hm³ i compensa la pèrdua en volum, però no atura el deteriorament de l'aqüífer.
• Formentera és l'única illa on el recurs alternatiu supera el natural: la dessalació hi aporta el 53,0 % de la disponibilitat, davant del 15,9 % de l'aqüífer. A Eivissa la relació ja és gairebé d'equilibri (30,6 % enfront de 39,5 %).
• Les aigües regenerades representen el 20,9 % de la disponibilitat balear —98,5 hm³, gairebé el doble de tota la capacitat de dessalació instal·lada—, però es tracta del volum depurat i no del que s'incorpora efectivament al cicle. L'aprofitament real s'analitza al capítol de regeneració.

Introducció

Els recursos hídrics totals fan referència al conjunt de fonts d'aigua disponibles en un territori per satisfer les necessitats ambientals, socials i econòmiques. Inclouen tant les aigües naturals —superficials i subterrànies— com les alternatives, obtingudes mitjançant processos artificials com la dessalinització o la regeneració d'aigües residuals.

L'àmbit d'anàlisi d'aquest informe són les Illes Balears, amb dades desagregades per a cadascuna de les quatre illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera). A diferència d'altres demarcacions, l'arxipèlag pràcticament no disposa de recursos superficials permanents: al PHIB 2028-2033 només Mallorca en comptabilitza (8 hm³, un 2,0 % del seu total), procedents dels embassaments de Cúber i Gorg Blau i de la font de la Vila. A la resta d'illes la xifra és zero, de manera que el balanç hídric depèn íntegrament dels aqüífers i dels recursos alternatius.

A efectes d'aquest indicador, els recursos es classifiquen en quatre categories segons la seva procedència:

• Aigües superficials: aigües embassades o derivades de cursos i fonts superficials. A les Balears tenen un pes marginal i circumscrit a la Serra de Tramuntana.
• Aigües subterrànies: aigües que s'infiltren de manera natural al subsol i s'emmagatzemen en formacions geològiques conegudes com a aqüífers. Constitueixen el recurs natural principal de l'arxipèlag. El seu accés es fa mitjançant pous i captacions, i depenen directament del balanç entre infiltració i extracció; la conjunció d'insularitat i forta pressió estacional les fa molt vulnerables a la sobreexplotació i a la intrusió salina.
• Aigües dessalinitzades: aigües obtingudes del mar mitjançant osmosi inversa. Són una font artificial però fonamental en entorns amb escassetat d'aigua dolça, ja que permeten garantir el subministrament urbà i turístic en els mesos de màxima demanda.
• Aigües regenerades: aigües residuals urbanes que, una vegada depurades, poden rebre un tractament addicional per ser reutilitzades de manera segura en reg agrícola, usos ambientals, neteja viària o reg de jardins. La xifra que recull la planificació hidrològica és el volum depurat, és a dir, el potencial regenerable de cada illa.

Aquest capítol treballa sempre amb aquesta magnitud, la del recurs que la planificació considera disponible. Convé tenir present que en el cas de les aigües regenerades el volum depurat és un potencial i no un recurs en ús: quina part s'incorpora realment al cicle és objecte del capítol de recursos hídrics de regeneració.

Estat i tendències

S'analitza a continuació la composició dels recursos hídrics disponibles a cadascuna de les quatre illes al PHIB 2028-2033 i la seva evolució. Al llarg de tot el capítol els talls s'identifiquen pel nom del pla i no per l'any de referència de les dades, seguint la nomenclatura de la font original: PHIB 2002-2008, 2009-2014, 2015-2021, 2022-2027 i 2028-2033, aquest darrer en tramitació.

Els cinc plans no mesuren la mateixa magnitud. Els dos primers defineixen el recurs disponible com l'aigua realment extreta —el PHIB 2002-2008 diu que «los recursos disponibles son los realmente utilizados» i el PHIB 2009-2014 titula la seva taula «recursos disponibles 2006 (extracciones 2006)»—, mentre que a partir del PHIB 2015-2021 es defineix com la recàrrega mitjana interanual menys les sortides naturals necessàries per al bon estat de les masses. Són dues coses diferents i el salt entre els dos criteris no és una evolució del recurs. Per aquest motiu, l'anàlisi d'evolució d'aquest capítol es limita als tres plans amb criteri homogeni, i els dos primers només s'esmenten com a antecedent documental.

Convé precisar que els dos primers no són cicles de planificació en el sentit de la Directiva Marc de l'Aigua. El PHIB 2002-2008 correspon al pla aprovat pel Reial decret 378/2001, redactat encara sota la Llei 29/1985 d'aigües i anterior a la transposició de la Directiva; els cicles de sis anys que aquesta estableix no comencen a comptar fins al pla que la va incorporar. S'ha mantingut la denominació per pla perquè és la que utilitza la font, cosa que permet resseguir cada xifra fins al document d'origen.

La comparació entre illes mostra un gradient molt clar. Mallorca i Menorca continuen sent territoris essencialment subterranis (70,6 % i 58,5 % respectivament), mentre que a Eivissa el pes de l'aqüífer ja ha baixat al 39,5 % i a Formentera s'ha reduït al 15,9 %. Aquest gradient no respon a la disponibilitat natural de recurs sinó a la seva escassetat: com més limitat és l'aqüífer i més intensa la pressió que suporta, més ha calgut substituir-lo per dessalació.

Mallorca

Mallorca concentra el 83,1 % dels recursos hídrics disponibles de l'arxipèlag (391,0 hm³ de 470,7) i és l'única illa amb aportació superficial significativa.

La disponibilitat total de Mallorca creix un +2,7 % entre el PHIB 2015-2021 i el pla en tramitació, però el darrer tram trenca la tendència: la xifra retrocedeix un -1,3 % respecte del PHIB 2022-2027 (de 396,0 a 391,0 hm³), a causa exclusivament de la component subterrània, que passa de 280,2 a 276,1 hm³ (-1,4 %). La dessalació es manté pràcticament estable (32,3 → 32,25 hm³), atès que no s'hi ha incorporat capacitat nova des de l'ampliació prevista a les IDAM d'Alcúdia i Andratx, encara pendent. El resultat és una illa que segueix descansant sobre l'aqüífer per a set de cada deu metres cúbics disponibles, amb un marge de substitució limitat.

La component regenerada aporta a Mallorca 74,6 hm³, un 19,1 % de la seva disponibilitat i més del doble de tota la capacitat de dessalació de l'illa. És, de llarg, el volum de recurs no convencional més gran de l'arxipèlag, i alhora el que la planificació documenta amb menys detall.

Menorca

Menorca és el cas més desfavorable de l'arxipèlag pel que fa a l'evolució de la disponibilitat.

És l'illa on la disponibilitat subterrània cau més de pressa: perd un -9,4 % entre el PHIB 2015-2021 i el pla en tramitació (18,70 → 16,95 hm³), amb un -7,9 % concentrat en el darrer tram, el descens més gran de les quatre illes. La dessaladora de Ciutadella, en servei des del 2019, hi aporta 3,35 hm³ i fa que el total insular creixi un +8,9 % en el mateix període; el que la planta no pot fer és aturar el deteriorament de l'aqüífer que substitueix.

Aquesta trajectòria és coherent amb el que mostren els indicadors d'estat: Menorca ha reduït substancialment les extraccions els darrers anys i tanmateix les seves masses d'aigua continuen deteriorant-se, perquè el llegat de clorurs acumulat per la sobreexplotació passada triga molt més a revertir que no pas l'extracció a baixar. En un sistema que funciona com una única unitat de demanda, sense marge intern de compensació entre zones, la pèrdua de disponibilitat subterrània es tradueix directament en pèrdua de recurs disponible.

Eivissa

Eivissa és la illa on la substitució del recurs natural pel recurs alternatiu ha estat més intensa i més ràpida.

La disponibilitat total creix un +11,1 % entre el PHIB 2015-2021 i el pla en tramitació (de 42,9 a 47,6 hm³), però tot el creixement prové de la dessalació, que passa de 9,8 a 14,6 hm³ amb l'entrada en servei de les plantes de Sant Antoni i Santa Eulària. La component subterrània, en canvi, és avui pràcticament la mateixa que al pla 2002-2008 (18,4 → 18,8 hm³) i cau un -7,8 % entre els dos darrers plans (20,4 → 18,8 hm³), en línia amb el deteriorament sostingut de les masses d'aigua de l'illa.

El resultat és que Eivissa ha passat de tenir un aqüífer que aportava el 49,9 % de la disponibilitat al PHIB 2002-2008 a un 39,5 % al PHIB 2028-2033, mentre la dessalació hi puja del 9,5 % al 30,6 %. La ràtio entre disponibilitat dessalada i subterrània és ja de 0,77: per cada tres metres cúbics d'aqüífer, l'illa en té més de dos de dessalats.

Formentera

Formentera és el cas extrem del model insular: una única massa d'aigua subterrània, en mal estat i sobreexplotada, i un abastiment que depèn de la dessalació.

La disponibilitat total de Formentera creix un +39,3 % entre el PHIB 2015-2021 i el pla en tramitació (de 2,30 a 3,21 hm³) i encara un +15,7 % entre els dos darrers, el creixement relatiu més alt de les quatre illes en aquest tram. A diferència de la resta, però, aquest increment no prové de la dessalació —estable en 1,70 hm³ des del PHIB 2022-2027— sinó de l'augment del volum depurat, que passa de 0,57 a 0,995 hm³ (+74,6 %), l'única millora significativa de la component regenerada a tot l'arxipèlag.

Formentera és també l'única illa on el recurs alternatiu supera el natural: la dessalació aporta el 53,0 % de la disponibilitat i l'aqüífer només el 15,9 %. Cal llegir aquesta xifra amb la cautela deguda, perquè els 0,51 hm³ atribuïts a la massa d'aigua subterrània corresponen a un recurs que la planificació classifica en mal estat químic i quantitatiu de manera continuada en els quatre cicles avaluats.

Conclusions

La conclusió principal del capítol és una estabilitat que no és bona notícia. Entre el PHIB 2015-2021 i el pla en tramitació la disponibilitat total de les Illes Balears creix un +4,1 % (de 452,3 a 470,7 hm³), però el pes relatiu de les aigües subterrànies amb prou feines es mou, del 67,8 % al 66,4 %. L'esforç inversor en dessalació —que hi passa de 41,6 a 51,9 hm³ de disponibilitat— no ha modificat aquesta proporció. A més, el PHIB 2028-2033 marca el primer retrocés de la disponibilitat subterrània de la sèrie recent: de 319,5 hm³ al PHIB 2022-2027 a 312,4 al vigent (-2,2 %), amb caigudes a totes les illes excepte Formentera, i la disponibilitat total balear recula per primera vegada des del PHIB 2009-2014.

Hi ha, finalment, una divergència que convé deixar registrada. La disponibilitat que assigna la planificació i la reserva que es mesura als aqüífers apunten en sentits oposats. Entre el PHIB 2015-2021 i el pla en tramitació, la disponibilitat subterrània balear creix un +1,9 % (de 306,6 a 312,4 hm³), mentre que la reserva mitjana dels aqüífers cau entre quinze i trenta punts percentuals a les tres illes on es mesura, com detalla el capítol de reserves hídriques subterrànies.

La divergència no implica que cap de les dues xifres sigui incorrecta, perquè no mesuren la mateixa cosa. La disponibilitat és un valor modelat: es calcula sobre la mitjana interanual de la recàrrega, de manera que per construcció no recull una seqüència d'anys secs, i es recalcula a cada cicle de planificació. La reserva és una mesura directa de l'aigua emmagatzemada en un moment donat. Que la primera es revisi és, de fet, un fet documentat: l'annex de disponibilitats del 2015 indica que el càlcul del pla vigent aleshores «es presenta recalculat i millorat amb les mateixes dades», i dos documents oficials del mateix any donen 245,2 i 306,6 hm³ per a la mateixa magnitud.

El que la comparació posa de manifest és que la xifra amb què es planifica no està seguint el que passa als aqüífers. Els tres capítols que segueixen —reserves, dessalació i regeneració— desenvolupen cadascun dels components d'aquest balanç amb el detall.

Metodologia