RISC D'AIGUA DE CONSUM HUMÀ

Missatges clau

• 22 zones d'abastament de les quatre illes, que abasteixen 46.575 habitants censats, compleixen actualment la normativa però estan en risc perquè acumulen almenys dues no conformitats d'un mateix paràmetre indicador dins la finestra mòbil dels darrers 3 anys (2023-2025).
• Aquestes zones es reparteixen de manera desigual entre illes: 12 a Mallorca; 3 a Menorca; 6 a Eivissa; 1 a Formentera.
• El paràmetre dominant també varia: sodi i conductivitat (indicador de salinització costanera) a Eivissa, a diversos municipis costaners de Mallorca i a Ciutadella (Menorca); sulfat gairebé exclusiu a Estellencs (Mallorca), probablement d'origen geològic i no marí; i clor lliure residual —un indicador de dosificació de desinfecció a la xarxa, no de l'aqüífer— a Formentera i a diversos municipis de Mallorca i Menorca.
• Aquestes zones no incompleixen la normativa i no reben cap avís sanitari, però el seu caràcter recurrent és exactament el patró que, en els casos ja documentats d'Es Canar Cosmi i Sant Josep Zona I (Eivissa), va precedir la seva classificació com a zones no aptes: per això aquest informe els fa seguiment de manera independent, com a alerta primerenca.

Introducció

Aquest informe identifica les zones d'abastament de 67 municipis de les quatre illes (Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera) que, tot i complir actualment la normativa, acumulen incompliments recurrents d'un mateix paràmetre indicador de qualitat (tipus C) dins una finestra mòbil dels darrers 3 anys (2023-2025), a partir dels butlletins analítics oficials notificats a SINAC (Ministeri de Sanitat). En aquest informe les anomenem “zones en risc”. Un altre capítol d'aquest informe anual, “Compliment d'aigua apta per al consum humà”, elaborat amb les mateixes dades i metodologia, recull les zones que ja no tenen aigua apta de manera continuada (incidències tipus AB).

Les dades procedeixen de l'exportació pública de SINAC; la seva cobertura de zones d'abastament varia molt entre municipis, des del 5% de Palma, on la població censada a les fitxes de zona de SINAC només en recull una petita part respecte al total del municipi, sense que això impliqui que la resta no tingui subministrament controlat, fins al 98% de Eivissa (detalls a l'apartat de Metodologia, on es recullen també les fonts, el procediment de classificació, el marc normatiu i les limitacions conegudes). L'apartat “Estat i tendències” presenta els resultats per illa, de més gran a més petita (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera), amb el mateix format de taules i gràfics a totes quatre per facilitar-ne la comparació; l'apartat “Conclusions” en fa una síntesi conjunta, incloent-hi el creuament amb les masses d'aigua subterrània del Pla Hidrològic de les Illes Balears.

Estat i tendències

Aquest apartat presenta, illa per illa, les zones d'abastament que compleixen actualment la normativa però acumulen incidències tipus C recurrents dins la finestra mòbil dels darrers 3 anys (2023-2025): actualment aptes, però amb un patró que val la pena vigilar, ja que en els casos ja documentats d'Es Canar Cosmi i Sant Josep Zona I (Eivissa) aquest mateix patró va precedir la seva classificació com a no aptes. Les illes s'ordenen de més gran a més petita: Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. A banda de l'origen a l'aqüífer o a la xarxa pública (vegeu l'apartat de Conclusions), una altra causa possible en alguns casos puntuals i de poca població censada és una xarxa de distribució privada (per exemple, la d'una urbanització o un edifici concret), amb menys recursos de manteniment i control que una xarxa municipal.

Mallorca

Taula 1. Zones d'abastament actualment aptes però amb incidències tipus C recurrents des de 2023 (“zones en risc”), illa de Mallorca, ordenades de més a menys població censada. Vermell: >30.000 hab.; taronja: 1.000-29.999; groc: <1.000. Criteri de “Dates de superació” a l'apartat de Metodologia.

A Mallorca conviuen tres patrons diferents dins la mateixa llista de zones en risc. El més freqüent és sodi i conductivitat plegats, Ses Salines i Colònia de Sant Jordi (Ses Salines), Distribució Can Picafort (Santa Margalida), Na Taconera (Capdepera), Distribució Cala Murada (Manacor) i, en menor mesura, Llombards (Santanyí) i Llucmajor, el mateix indicador de salinització costanera que a Eivissa i que coincideix amb l'estat “Dolent” de les seves masses d'aigua (vegeu l'apartat de Conclusions). Un segon grup, De Distribució De La Plaza i De Distribució De Son Fortuny, totes dues a Estellencs, repeteix sulfat de manera gairebé exclusiva. Un tercer grup (Felanitx Est, Montuïri i Distribució Pollença) es repeteix per clor lliure residual i, en menor mesura, recompte de colònies i bacteris coliformes: com a Formentera, això apunta més aviat a la dosificació de desinfecció a la xarxa que no pas a un problema de l'aqüífer d'origen.

Aquest gràfic recalcula el criteri de “zona en risc” cada any, aplicant sempre la mateixa finestra mòbil de 3 anys (els 3 anys immediatament anteriors, inclòs l'any indicat) que es desplaça any a any: mostra quina població s'hauria considerat “en risc” si haguéssim fet aquest mateix informe cada any amb aquest mateix criteri, no només la llista fixa de zones que ho són avui.

Menorca

Taula 2. Zones d'abastament actualment aptes però amb incidències tipus C recurrents des de 2023 (“zones en risc”), illa de Menorca, ordenades de més a menys població censada. Vermell: >30.000 hab.; taronja: 1.000-29.999; groc: <1.000. Criteri de “Dates de superació” a l'apartat de Metodologia.

A Menorca, Xarxa Casc Urbà Ciutadella repeteix conductivitat i sodi, el mateix patró de salinització costanera que a Mallorca i Eivissa i coherent amb l'estat “Dolent” de la massa d'aigua de Ciutadella (vegeu l'apartat de Conclusions). Urbanizaciòn Son Parc (es Mercadal) i Santo Tomas (es Migjorn Gran), en canvi, repeteixen només clor lliure residual: com a Formentera i com el tercer grup de zones de Mallorca, sembla més un problema de dosificació de desinfecció a la xarxa que de l'aqüífer, ja que totes dues masses d'aigua associades hi tenen estat global “Bo”.

Aquest gràfic recalcula el criteri de “zona en risc” cada any, aplicant sempre la mateixa finestra mòbil de 3 anys (els 3 anys immediatament anteriors, inclòs l'any indicat) que es desplaça any a any: mostra quina població s'hauria considerat “en risc” si haguéssim fet aquest mateix informe cada any amb aquest mateix criteri, no només la llista fixa de zones que ho són avui.

Eivissa

Taula 3. Zones d'abastament actualment aptes però amb incidències tipus C recurrents des de 2023 (“zones en risc”), illa d'Eivissa, ordenades de més a menys població censada. Vermell: >30.000 hab.; taronja: 1.000-29.999; groc: <1.000. Criteri de “Dates de superació” a l'apartat de Metodologia.

Aquestes 6 zones abasteixen en conjunt 4.296 habitants censats, a les localitats de Cala Llonga, Puig D'En Fita (Es), Sant Miquel De Balansat, Sant Rafel. Red San Rafael (Sant Antoni de Portmany) figura amb població censada 0 a SINAC, el mateix buit de dades ja assenyalat a l'Annex 1; per això no suma cap habitant a la xifra total tot i aparèixer a la taula. El paràmetre que apareix amb més freqüència és el sulfat, gairebé sempre en xarxes de Santa Eulària des Riu; en cap dels casos d'aquesta taula el valor màxim registrat ha superat encara el valor de no aptitud (750 mg/L per al sulfat), la qual cosa explica per què aquestes zones continuen qualificant-se com a aptes malgrat l'incompliment reiterat del valor paramètric. Totes tenen el sulfat o la conductivitat com a paràmetre que en motiva la inclusió: com ja s'explica a les conclusions, aquesta combinació de paràmetres és l'indicador clàssic de salinització de l'aqüífer per intrusió d'aigua marina, no un problema de tractament.

Aquest gràfic recalcula el criteri de “zona en risc” cada any, aplicant sempre la mateixa finestra mòbil de 3 anys (els 3 anys immediatament anteriors, inclòs l'any indicat) que es desplaça any a any: mostra quina població s'hauria considerat “en risc” si haguéssim fet aquest mateix informe cada any amb aquest mateix criteri, no només la llista fixa de zones que ho són avui.

La població de Santa Eulària des Riu en zones en risc es manté constant en 3.983 habitants durant tota la sèrie 2023-2025: les quatre zones que ho expliquen (Siesta, Cala Llonga, Urbanización Buenavista i Montañas Verdes) ja acumulaven dues no conformitats de sulfat des de com a mínim 2023, dins la finestra mòbil vigent cada any, i cap zona nova d'aquest municipi s'hi ha afegit. La resta de la sèrie ve marcada per entrades i sortides puntuals d'altres municipis, pròpies d'una finestra mòbil que es desplaça any a any: zones amb només dues no conformitats molt properes en el temps hi entren un any i en poden sortir el següent si la finestra deixa enrere una d'aquestes dues incidències, sense que això impliqui cap millora ni empitjorament real de la zona entre ambdós anys. La darrera novetat és Sant Joan de Labritja, amb Urbanización Isla Blanca (313 habitants censats), que hi entra el 2025 en arribar a la seva segona superació de conductivitat dins la finestra vigent. A diferència de les incidències tipus AB, aquestes no arriben a tallar el subministrament ni a provocar cap avís sanitari, però el seu caràcter recurrent és precisament el que, segons l'article 6.2 del RD 3/2023, hauria de motivar mesures correctores abans que arribin al llindar de no aptitud.

Formentera

Taula 4. Zones d'abastament actualment aptes però amb incidències tipus C recurrents des de 2023 (“zones en risc”), illa de Formentera. Vermell: >30.000 hab.; taronja: 1.000-29.999; groc: <1.000.

DISTRIBUCION RIU LA MOLA (Sant Ferran De Ses Roques) acumula incompliments recurrents de clor lliure residual des de 2023, un indicador de dosificació de desinfecció a la xarxa, sense relació amb la salinitat de l'aqüífer (a diferència de la majoria de zones en risc de l'illa d'Eivissa, on el paràmetre és sulfat o conductivitat). La zona figura amb població censada 0 a SINAC, el mateix buit de dades ja assenyalat a l'Annex 1, així que no computa en cap xifra agregada de població ni apareix a la Figura corresponent.

Conclusions

22 zones d'abastament de les quatre illes (12 a Mallorca; 3 a Menorca; 6 a Eivissa; 1 a Formentera) compleixen actualment la normativa però acumulen incidències tipus C recurrents dins la finestra mòbil dels darrers 3 anys (2023-2025). En conjunt, 46.575 habitants censats hi viuen, concentrats sobretot a Mallorca (Llucmajor, Santa Margalida); Menorca (Ciutadella de Menorca, es Mercadal); Eivissa (Santa Eulària des Riu, Sant Joan de Labritja); Formentera (Formentera) (detall complet a l'apartat “Estat i tendències”). La comparació entre illes mostra un paràmetre dominant diferent i amb implicacions diferents segons el cas: sodi i conductivitat, salinització costanera per sobreexplotació de l'aqüífer, a Eivissa, a diversos municipis costaners de Mallorca i a Ciutadella (Menorca); sulfat gairebé exclusiu a Estellencs (Mallorca), probablement d'origen geològic o per intrusió salina; i clor lliure residual, dosificació de desinfecció a la xarxa, no problema de l'aqüífer, a Formentera i a diversos municipis de Mallorca i Menorca.

D'acord amb l'anàlisi feta a un altre capítol de l'informe anual, “Compliment d'aigua de consum humà”, 42 zones ja no tenen aigua apta de manera continuada; en diversos casos, aquestes zones ja no aptes van mostrar prèviament el mateix patró recurrent que ara identifiquem aquí en altres zones encara aptes, la qual cosa reforça la lectura d'aquest apartat com una alerta primerenca i no com una simple llista de zones sota vigilància.

Les zones d'abastament amb incidència s’han creuat amb les masses d'aigua subterrània (MAS) del Pla Hidrològic de les Illes Balears d'on probablement prové el seu subministrament: a Eivissa i Formentera, a partir d'una recerca manual pou a pou; a Mallorca i Menorca, per proximitat geogràfica, un mètode més aproximat (detalls a l'apartat de Metodologia). Les taules següents en mostren el resultat per illa.

Taula 5. Illa de Mallorca: correspondència entre zones amb incidència i masses d'aigua subterrània del Pla Hidrològic (19 de 23 amb estat global “Dolent”; vegeu Metodologia). Vermell: la massa alimenta alguna zona actualment no apta.

Taula 6. Illa de Menorca: correspondència entre zones amb incidència i masses d'aigua subterrània del Pla Hidrològic (2 de 3 amb estat global “Dolent”; vegeu Metodologia). Vermell: la massa alimenta alguna zona actualment no apta.

Taula 7. Illa d'Eivissa i Formentera: correspondència entre zones amb incidència i masses d'aigua subterrània del Pla Hidrològic (10 de 10 amb estat global “Dolent”; vegeu Metodologia). Vermell: la massa alimenta alguna zona actualment no apta.

En conjunt, les quatre illes sumen 36 masses d'aigua subterrània implicades en alguna incidència, de les quals 31 (un 86%) tenen estat global “Dolent” — un patró majoritari però no unànime: algunes masses en “Bo” estat també alimenten alguna zona amb incidència puntual, la qual cosa suggereix que en aquests casos el problema és més aviat de xarxa o de tractament que no de l'aqüífer d'origen. Tres masses d'Eivissa (Es Canar, Pla de Sant Antoni i Sa Roca Llisa) alimenten cadascuna diverses zones SINAC alhora, la qual cosa confirma que en aquests casos el problema rau en l'aqüífer sencer, no en la gestió d'una xarxa concreta.

Les zones “en risc” d'aquest capítol —actualment aptes però amb incompliments recurrents— són precisament les que caldria seguir amb més atenció: en els casos ja documentats d'Es Canar Cosmi i Sant Josep Zona I (Eivissa), aquest mateix patró va precedir la seva classificació com a no aptes (capítol de Compliment).

Metodologia

Taula 8. Requadre metodològic d'aquest informe, a l'estil de l'Índex de Pressió Humana (IPH) de l'IBESTAT.