SEQUERA HIDROLÒGICA

Missatges clau

• L'índex general de la Demarcació Hidrogràfica (Balears) va assolir el mínim de tota la sèrie 2015-2026 a l'agost de 2025 (0,330), en plena temporada turística alta i malgrat un any meteorològicament humit, abans de recuperar-se fins a la normalitat (0,521) al febrer de 2026.
• Mallorca i Menorca van registrar el seu valor més baix de tota la sèrie el mateix mes, agost de 2025 (0,332 i 0,367 respectivament).
• Menorca es troba en situació de prealerta de manera ininterrompuda des del març de 2024 (23 mesos consecutius a data de febrer de 2026), l'episodi més llarg registrat a la seva sèrie històrica.
• Eivissa ha entrat en situació d'alerta durant dos estius consecutius (2024 i 2025), un patró que no s'havia repetit des del període 2015-2016.
• Formentera manté la seva dinàmica característica d'alta variabilitat, amb un episodi d'emergència puntual al desembre de 2023 (0,113) i una ràpida recuperació que la porta a tancar el 2025 en normalitat i a assolir el màxim de tota la sèrie al gener de 2026 (0,878).

Introducció

La sequera hidrològica és un fenomen caracteritzat per la disminució persistent i prolongada dels recursos hídrics disponibles, especialment en rius, llacs, embassaments i aqüífers. A les Illes Balears, els cursos d'aigua són majoritàriament intermitents i no permanents, per la qual cosa els recursos hídrics principals són les masses d'aigua subterrànies. En un context de forta pressió turística, combinat amb episodis de sequera meteorològica, s'estan produint sequeres hidrològiques intenses a causa de la sobreexplotació dels recursos subterranis en diverses unitats de demanda de l'arxipèlag.

Les sequeres prolongades provoquen una disminució dels nivells freàtics i l'empitjorament de la qualitat de l'aigua, posant en risc el subministrament i l'equilibri dels ecosistemes locals.

Estat i tendències

A continuació s'analitza l'evolució de l'índex de sequera hidrològica (IeUD) a cadascuna de les quatre illes, entre gener de 2015 i febrer de 2026.

Mallorca

A diferència del que passa amb la sequera meteorològica, les 7 unitats de demanda de Mallorca mostren una correlació hidrològica molt més baixa entre elles (0,40-0,86, enfront de 0,83-0,96 en el SPI): la sequera hidrològica és, per tant, un fenomen molt més local, ja que cada UD respon a la seva pròpia extracció i geologia, i no només a la pluja regional. Per això, la mitjana agregada de Mallorca (Figura 15) pot amagar situacions locals molt pitjors del que suggereix el valor global.

Es Pla i Artà concentren pràcticament tota la vulnerabilitat hidrològica de l'illa: són les úniques unitats que han arribat a Alerta en algun moment de la sèrie 2015-2025 (14 i 15 mesos respectivament, un 11 % del temps cadascuna), mentre que Manacor-Felanitx, Migjorn, Palma-Alcúdia i Tramuntana Sud no hi han arribat mai, i Tramuntana Nord només puntualment (3 mesos, 2 %). Al desembre de 2025, Es Pla (0,259) i Artà (0,288) estaven en Alerta, mentre la resta d'unitats es mantenien en prealerta o normalitat (Tramuntana Nord 0,481; Manacor-Felanitx 0,414; Palma-Alcúdia 0,357; Tramuntana Sud 0,447; Migjorn 0,521, l'única en normalitat).

L'índex agregat mostra un patró estacional recurrent des de 2015, amb episodis de prealerta cada estiu que solen recuperar-se a l'hivern següent: els episodis de 2015-2016, 2017, 2018, 2019, 2021, 2022 i 2023 van seguir aquesta pauta, amb una durada d'entre 2 i 8 mesos. No obstant això, l'episodi iniciat al desembre de 2024 ha trencat aquest patró: Mallorca es va mantenir en prealerta de manera ininterrompuda durant 14 mesos, fins al febrer de 2026, el període més llarg de tota la sèrie. Dins d'aquest episodi, l'índex va assolir el seu mínim històric el mes d'agost de 2025 (0,332), coincidint amb el pic de la temporada turística i malgrat que 2025 va ser, meteorològicament, un any pròxim a la normalitat. Aquesta desconnexió entre la pluviometria i l'estat dels aqüífers apunta a una pressió creixent de la demanda estival sobre els recursos subterranis.

Menorca

Menorca havia mantingut fins a 2024 un patró estacional similar al de Mallorca, amb episodis de prealerta breus (2 a 5 mesos) cada estiu, recuperant sempre la normalitat a la tardor o l'hivern. Aquest patró es va trencar al març de 2024: des d'aleshores, i fins com a mínim febrer de 2026, Menorca s'ha mantingut ininterrompudament en prealerta durant 23 mesos consecutius, sense cap recuperació hivernal — l'episodi més llarg i persistent de tota la sèrie 2015-2026. Dins d'aquest període, l'índex va assolir el mínim absolut de la sèrie a l'agost de 2025 (0,367).

Eivissa

Eivissa manté des de fa una dècada una tendència de fons cap a l'agreujament de la sequera hidrològica, amb una capacitat de recuperació dels aqüífers cada cop més limitada. Després d'un període relativament estable entre 2016 i 2023 sense episodis d'alerta, l'illa ha entrat en alerta dos estius consecutius: al juliol de 2024 (0,276) i novament al juliol de 2025 (0,301), recuperant en tots dos casos la prealerta a la tardor.

Aquest patró de deteriorament estival recurrent, no observat des dels episodis de 2015 i 2016, suggereix que la pressió turística i l'increment de la demanda en temporada alta continuen erosionant la capacitat de recàrrega dels aqüífers, malgrat la millora de la situació meteorològica el 2025. L'illa va tancar el febrer de 2026 en normalitat (0,607), després de recuperar-se progressivament des de l'octubre de 2025.

Formentera

Formentera continua mostrant la dinàmica altament variable i sense estacionalitat clara que caracteritza la seva sèrie, atès que la seva situació hídrica depèn principalment de la pluviositat i no de la pressió sobre uns aqüífers de mida reduïda. Després d'un episodi especialment sever entre l'octubre de 2023 i el gener de 2024 —amb un mes en emergència (desembre de 2023, 0,113), el valor més baix de tota la sèrie— i una nova alerta a l'estiu de 2024, l'illa va recuperar la normalitat al març de 2025 i l'ha mantinguda pràcticament tot l'any. El 2026 s'inicia amb valors rècord: 0,878 al gener, el màxim de tota la sèrie 2015-2026. Aquest episodi d'emergència de desembre de 2023 no és casual: coincideix gairebé exactament amb el mínim absolut de tota la sèrie de SPEI-1 a la zona (-4,95 a l'aeroport d'Eivissa i -4,77 a Formentera, el 16 de novembre de 2023), un dels pocs casos en què es pot enllaçar, amb dades pròpies, un episodi concret de sequera meteorològica extrema amb el seu impacte hidrològic directe.

Conclusions

La sequera hidrològica de 2025 s'explica millor per la combinació de pressió turística estival i una demanda evapotranspirativa creixent (vegeu apartat de SPEI) que per una manca de pluja (vegeu apartat de SPI). Mallorca i Menorca han registrat els seus mínims històrics de la sèrie a l'agost de 2025; Menorca es manté en el seu episodi de prealerta més llarg i persistent (23 mesos consecutius, encara actiu al febrer de 2026); Eivissa mostra un patró de deteriorament estival recurrent des de 2024 (dos estius consecutius en alerta); i Formentera, amb una dinàmica més lligada a la pluviometria local, tanca el període en la situació més favorable de les quatre illes.

Aquesta lectura es confirma calculant la correlació mensual entre l'IeUD de cada illa i el seu SPEI-12 (2015-2026): si l'estat dels aqüífers depengués sobretot del clima, caldria esperar una correlació alta; en canvi, surt feble a totes les illes (Formentera 0,52; Mallorca 0,38; Eivissa 0,26) i pràcticament nul·la a Menorca (-0,09) — la mateixa illa amb l'episodi més llarg i persistent de tota la sèrie. Això confirma que factors no climàtics, sobretot la sobreexplotació i la pressió de la demanda estival, pesen més que la meteorologia en l'estat real dels aqüífers balears.

Les dades estructurals de les masses d'aigua subterrània (quatre cicles de planificació hidrològica) van en la mateixa direcció. Eivissa mostra un deteriorament sostingut: el 44 % de les seves masses estaven en estat "Dolent" al 1r cicle, i ja n'és el 81 % (4t cicle), amb una extracció que ha crescut un 20,7 % (2011-2023); les seves 4 masses indicadores oficials (quadre 28 del PHIB) tenen entre el 72 % i el 108 % d'explotació i totes estan en "Dolent". A Mallorca, l'índex d'explotació mitjà és més moderat (59 %) però 12 de les 64 masses (19 %) superen el 100 %, sobretot en zones costaneres turístiques (Andratx, fins a 129 %; Alcúdia, Manacor, Santanyí, entre altres). Les masses indicadores oficials d'Es Pla i d'Artà/Manacor-Felanitx confirmen el mateix patró (46-93 % i 87-108 % d'explotació respectivament, majoritàriament "Dolent"), i el creuament amb el llistat oficial de pous per municipi (Annex 6 del PHIB) mostra que dins d'aquestes UD la vulnerabilitat es concentra en municipis concrets (Campos, Petra, Artà) més que de manera uniforme. Formentera, amb la seva única massa, ha vist créixer l'explotació del 76 % al 113 % entre cicles, coherent amb el fort augment de l'extracció (+283 %). L'excepció és Tramuntana: les seves masses indicadores tenen explotació baixa (18-59 %) però continuen "Dolent", probablement per qualitat (clorurs) més que per volum extret — un recordatori que la relació explotació-estat no és universal.

Menorca mereix una lectura a part perquè, a diferència d'Eivissa, la seva extracció ha baixat a totes les categories d'ús (agrícola -49 %, proveïment públic -21 %, 2011-2023) i tot i així no es recupera. La reducció sí que ha millorat l'índex d'explotació de Maó (191 %→107 %) i Ciutadella (198 %→106 %), però cap dels dos ha creuat encara el llindar del 100 %, i a Ciutadella la contaminació per clorurs continua molt per damunt del nivell natural, amb tendència de millora lenta. La intrusió salina no es reverteix només reduint l'extracció puntual: cal un balanç hídric positiu sostingut durant anys. A més, en ser una única unitat de demanda, Menorca no té cap zona interna més saludable que compensi la mitjana insular. No sembla, doncs, un problema climàtic (correlació amb el SPEI pràcticament nul·la, 2025 plujós), sinó l'efecte retardat de dècades de sobreexplotació que la reducció recent del consum ja comença a corregir, sense haver-ho resolt encara.

Metodologia