ESTAT GLOBAL DE LES ZONES HUMIDES COSTANERES (AIGÜES DE TRANSICIÓ)

Missatges clau

• Segons els documents inicials del Pla Hidrològic 2028-2033, 24 de les 36 masses d'aigües de transició de les Illes Balears —les zones humides costaneres— es classifiquen en estat pitjor que bo, el 66,7 %. Al Pla Hidrològic 2022-2027 n'eren 21, el 58,3 %.
• Entre els dos plans, 17 de les 36 masses canvien de classificació: deu passen de bon estat a pitjor que bo i set fan el camí invers. El diagnòstic del Pla Hidrològic 2028-2033 prové d'una única campanya de mostreig, feta entre febrer i abril del 2025, i, segons l'informe d'aquesta campanya, hi ha diferències metodològiques significatives respecte del cicle anterior, de manera que la comparació s'ha de llegir amb cautela.
• A Mallorca, 13 de les 16 zones humides no assoleixen el bon estat (81,3 %), entre les quals s'Albufera de Mallorca, que ocupa gairebé la meitat de la superfície d'aigües de transició de la demarcació. A Menorca la proporció es manté en la meitat, però amb masses en bona part diferents, i a Eivissa i Formentera passa de tres a quatre de les sis masses.
• 22 de les 24 masses en estat pitjor que bo del darrer diagnòstic no assoleixen el bon estat en els invertebrats, i 14 en el fitoplàncton. Cinc no assoleixen el bon estat químic, entre les quals s'Albufera de Mallorca.

Introducció

Les masses d'aigües de transició són masses d'aigua superficial pròximes a la desembocadura dels torrents, parcialment salines per la proximitat a la mar però amb una influència notable d'aigua dolça. A les Illes Balears corresponen a la major part de les zones humides costaneres. El Pla Hidrològic 2028-2033 en delimita 36, amb una superfície total de 44,2 km²: 30 de naturals i 6 de molt modificades, que són salines i zones humides transformades —les salines de la Colònia de Sant Jordi, es Salobrar de Campos, Mongofra-Addaia, ses Salines d'Eivissa i de Formentera i ses Feixes de Vila i Talamanca—. N'hi ha 16 a Mallorca, 14 a Menorca i 6 a Eivissa i Formentera.

L'estat d'una massa d'aigües de transició resulta del pitjor entre el seu estat ecològic i el seu estat químic. L'estat ecològic s'avalua amb dos indicadors biològics —els invertebrats bentònics (índex INVHMIB) i el fitoplàncton (índex FITOHMIB)— i amb indicadors fisicoquímics de pH, oxigenació i nutrients (nitrogen i fòsfor totals). En general, la classe de cada massa és la pitjor de les obtingudes en els seus indicadors, però la qualitat biològica es calcula com la mitjana dels dos indicadors biològics, criteri que comparteixen els dos plans. L'estat químic expressa el compliment de les normes de qualitat ambiental per a les substàncies prioritàries i altres contaminants. A les masses molt modificades, en lloc de l'estat ecològic s'avalua el potencial ecològic.

Aquest capítol compara els dos diagnòstics més recents: el del Pla Hidrològic 2022-2027, vigent, i el dels documents inicials del Pla Hidrològic 2028-2033, en tramitació. Cal tenir presents dues diferències. Primera, el Pla Hidrològic 2022-2027 es basa en les campanyes de mostreig del 2017 i el 2019, i el Pla Hidrològic 2028-2033, en una sola campanya, feta entre el 25 de febrer i el 17 d'abril de 2025. Segons l'informe de la campanya del 2025, els elements i índexs d'avaluació presenten diferències metodològiques significatives entre cicles, i per això aquell informe només compara la qualitat biològica. Una part de les diferències entre plans pot ser deguda al mètode i no a una evolució real de l'estat. Segona, el Pla Hidrològic 2028-2033 publica si cada massa és o no en bon estat i en quins indicadors no l'assoleix, però no la classe d'estat ni el valor dels indicadors.

Estat i tendències

Mallorca

Mallorca té 16 masses d'aigües de transició, amb 28,7 km²: 14 de naturals i dues de molt modificades, les salines de la Colònia de Sant Jordi i es Salobrar de Campos. S'Albufera de Mallorca, amb 20,7 km², n'ocupa el 72 %. Al Pla Hidrològic 2028-2033, 13 de les 16 masses es classifiquen en estat pitjor que bo (81,3 %). Al Pla Hidrològic 2022-2027 n'eren 11 (68,8 %). Com que s'Albufera de Mallorca no assoleix el bon estat en cap dels dos plans, la superfície en estat pitjor que bo és molt alta en tots dos: 28,6 km² (99,6 %) i 25,8 km² (89,9 %).

Entre els dos diagnòstics, nou masses es mantenen en estat pitjor que bo: la Gola, el Prat de Maristany, s'Albufera de Mallorca, els estanys de Son Real i de na Borges, s'Amarador, el Prat de ses Dunes de sa Ràpita, ses Fontanelles i es Salobrar de Campos. Quatre masses en bon estat al Pla Hidrològic 2022-2027 passen a pitjor que bo: l'Estany de Son Bauló, l'Estany de Canyamel i les basses de Cala Magraner i de Cala Murada. En sentit contrari, l'Albufereta de Pollença i les salines de la Colònia de Sant Jordi passen a bon estat. L'Estany de sa Font de n'Alís és l'única massa en bon estat en tots dos plans.

Al Pla Hidrològic 2028-2033, 12 de les 13 masses en estat pitjor que bo no assoleixen el bon estat en els invertebrats, i set també en el fitoplàncton. L'Estany de na Borges no l'assoleix tampoc en els indicadors fisicoquímics. S'Albufera de Mallorca és l'única en què l'incompliment no és biològic: no assoleix el bon estat en els indicadors fisicoquímics ni en l'estat químic, per la presència de benzo(a)pirè. Tres masses més no assoleixen el bon estat químic: la Bassa de Cala Magraner, per hexabromociclododecà, i la Bassa de Cala Murada i ses Fontanelles, per diclorvós, un insecticida. Al Pla Hidrològic 2022-2027, deu de les 11 masses en estat pitjor que bo no assolien el bon estat en els indicadors biològics, i s'Albufera de Mallorca i les salines de la Colònia de Sant Jordi, en els fisicoquímics.

Pel que fa als objectius ambientals, el Pla Hidrològic 2022-2027 fixava el 2027 com a termini per assolir el bon estat a vuit masses. Al diagnòstic del Pla Hidrològic 2028-2033, sis hi consten en estat pitjor que bo —la Gola, s'Albufera de Mallorca, els estanys de Son Real i de na Borges, s'Amarador i ses Fontanelles— i dues en bon estat, l'Albufereta de Pollença i les salines de la Colònia de Sant Jordi. El pla eximia d'aquest termini el Prat de Maristany i el Prat de ses Dunes de sa Ràpita, per l'article 4.4 de la Directiva marc de l'aigua, i per a es Salobrar de Campos, massa molt modificada, fixava l'objectiu ambiental de l'article 4.3; totes tres continuen en estat pitjor que bo. Les quatre masses que passen de bon estat a pitjor que bo tenien l'objectiu ambiental classificat com a assolit.

Taula 1. Estat de cada massa d'aigües de transició de Mallorca al PHIB 2022-2027 i al PHIB 2028-2033 (en tramitació). Elaboració pròpia (Font: Govern de les Illes Balears). * Massa molt modificada: l'estat correspon al potencial ecològic. PHIB 22-27: PHIB 2022-2027; PHIB 28-33: PHIB 2028-2033. Risc 2027: risc de no assolir el bon estat global el 2027, segons les taules IMPRESS del PHIB 2028-2033; entre parèntesis, el component en risc alt.

Menorca

Menorca té 14 masses d'aigües de transició, amb 4,6 km²: 13 de naturals i una de molt modificada, el Prat i Salines de Mongofra-Addaia. En tots dos diagnòstics, set masses es classifiquen en estat pitjor que bo (50,0 %), però només tres coincideixen: la Gola del torrent de Trebalúger, els Aiguamolls de Cala Galdana i el Prat i Salines de Mongofra-Addaia. La superfície en estat pitjor que bo passa d'1,7 km² a 3,0 km², del 36,0 % al 65,6 % de la superfície de l'illa.

Quatre masses en bon estat al Pla Hidrològic 2022-2027 passen a pitjor que bo: els Prats de Tirant i Lloriac, el Prat de Cala Roja-Salines de la Concepció, l'Albufera des Grau, la més extensa de l'illa (1,3 km²), i la Gola del torrent d'Algaiarens. El Prat de Cala Roja-Salines de la Concepció era en estat molt bo al Pla Hidrològic 2022-2027. En sentit contrari, quatre masses passen a bon estat: el Port de Sanitja, el Prat de Morella, el Prat de Son Bou i la Gola i maresma de Binimel·là. L'Albufera de Mercadal, Cala en Porter i Bellavista es mantenen en bon estat.

Al Pla Hidrològic 2028-2033, les set masses en estat pitjor que bo no assoleixen el bon estat en algun indicador biològic: sis en els invertebrats i sis en el fitoplàncton. El Prat i Salines de Mongofra-Addaia no assoleix tampoc el bon estat químic, per la presència de tributilestany. Al Pla Hidrològic 2022-2027, cinc de les set masses en estat pitjor que bo no assolien el bon estat en els indicadors biològics, i el Prat de Morella i la Gola del torrent de Trebalúger no l'assolien només per l'estat químic, per la presència de cadmi, que el pla atribuïa, com a hipòtesi, a un origen natural.

El Pla Hidrològic 2022-2027 fixava el 2027 com a termini per assolir el bon estat als Aiguamolls de Cala Galdana i al Prat i Salines de Mongofra-Addaia, que continuen en estat pitjor que bo, i al Prat de Son Bou i a la Gola i maresma de Binimel·là, que consten en bon estat al Pla Hidrològic 2028-2033. Eximia d'aquest termini, per l'article 4.4 de la Directiva marc de l'aigua, la Gola del torrent de Trebalúger, que continua en estat pitjor que bo, i el Port de Sanitja i el Prat de Morella, que consten en bon estat al Pla Hidrològic 2028-2033. Les quatre masses que passen de bon estat a pitjor que bo tenien l'objectiu ambiental classificat com a assolit.

El Port de Sanitja, Cala en Porter, el Prat de Son Bou i la Gola i maresma de Binimel·là assoleixen el bon estat perquè el bon resultat del fitoplàncton compensa, en la mitjana, una qualitat moderada o inferior dels invertebrats. Per això l'annex d'impactes del Pla Hidrològic 2028-2033 hi assenyala una alteració dels invertebrats, i l'anàlisi de pressions i impactes les situa en risc alt de no assolir el bon estat el 2027.

Taula 2. Estat de cada massa d'aigües de transició de Menorca al PHIB 2022-2027 i al PHIB 2028-2033 (en tramitació). Elaboració pròpia (Font: Govern de les Illes Balears). * Massa molt modificada: l'estat correspon al potencial ecològic. PHIB 22-27: PHIB 2022-2027; PHIB 28-33: PHIB 2028-2033. Risc 2027: risc de no assolir el bon estat global el 2027, segons les taules IMPRESS del PHIB 2028-2033; entre parèntesis, el component en risc alt.

Eivissa i Formentera

Eivissa i Formentera tenen sis masses d'aigües de transició, amb 10,8 km². A Eivissa hi ha el Riu de Santa Eulària, natural, i dues masses molt modificades, ses Feixes de Vila i Talamanca i ses Salines d'Eivissa. A Formentera, l'Estany Pudent i l'Estany des Peix, naturals, i ses Salines de Formentera, molt modificada. Al Pla Hidrològic 2028-2033, quatre de les sis masses es classifiquen en estat pitjor que bo (66,7 %); al Pla Hidrològic 2022-2027 n'eren tres (50,0 %). La superfície en estat pitjor que bo es manté al voltant de 6 km², més de la meitat de la superfície de les dues illes, sobretot per ses Salines d'Eivissa (4,5 km²).

Entre els dos diagnòstics, ses Salines d'Eivissa i l'Estany des Peix es mantenen en estat pitjor que bo. El Riu de Santa Eulària i ses Salines de Formentera, en bon estat al Pla Hidrològic 2022-2027, passen a pitjor que bo. Ses Feixes de Vila i Talamanca, en potencial ecològic deficient al Pla Hidrològic 2022-2027, consta en bon estat al Pla Hidrològic 2028-2033. L'Estany Pudent, la massa natural més extensa de les dues illes (4,1 km²), es manté en bon estat.

Al Pla Hidrològic 2028-2033, les quatre masses en estat pitjor que bo no assoleixen el bon estat en els invertebrats, i el Riu de Santa Eulària tampoc en el fitoplàncton. Cap no presenta incompliments fisicoquímics ni químics. Al Pla Hidrològic 2022-2027, les tres masses en estat pitjor que bo no assolien el bon estat en els indicadors biològics.

El Pla Hidrològic 2022-2027 eximia del termini del 2027 l'Estany des Peix, per l'article 4.4 de la Directiva marc de l'aigua, i per a ses Salines d'Eivissa i ses Feixes de Vila i Talamanca, masses molt modificades, fixava l'objectiu ambiental de l'article 4.3. Les dues primeres continuen en estat pitjor que bo. El Riu de Santa Eulària i ses Salines de Formentera, que passen a pitjor que bo, tenien l'objectiu ambiental classificat com a assolit.

Taula 3. Estat de cada massa d'aigües de transició d'Eivissa i Formentera al PHIB 2022-2027 i al PHIB 2028-2033 (en tramitació). Elaboració pròpia (Font: Govern de les Illes Balears). * Massa molt modificada: l'estat correspon al potencial ecològic. PHIB 22-27: PHIB 2022-2027; PHIB 28-33: PHIB 2028-2033. Risc 2027: risc de no assolir el bon estat global el 2027, segons les taules IMPRESS del PHIB 2028-2033; entre parèntesis, el component en risc alt.

Conclusions

Al conjunt de la demarcació, el diagnòstic del Pla Hidrològic 2028-2033 classifica 24 de les 36 masses d'aigües de transició en estat pitjor que bo (66,7 %) i 12 en estat bo o millor. Al Pla Hidrològic 2022-2027 eren 21, el 58,3 %. Entre les naturals, la proporció passa del 53,3 % (16 de 30) al 66,7 % (20 de 30); entre les molt modificades, de cinc de sis a quatre de sis. En superfície, les masses en estat pitjor que bo representen el 82,7 % i el 79,1 % de la superfície total en cada pla, sobretot pel pes de s'Albufera de Mallorca.

La proporció augmenta a Mallorca i a Eivissa i Formentera i es manté a Menorca. Però les xifres agregades amaguen molts canvis massa per massa: 17 de les 36 masses canvien de classificació entre els dos plans, deu cap a pitjor que bo i set cap a bon estat. Com que el diagnòstic del Pla Hidrològic 2028-2033 prové d'una única campanya i hi ha diferències metodològiques entre cicles, aquests canvis no es poden atribuir només a una evolució de l'estat de les zones humides.

L'informe de la campanya del 2025 compara només la qualitat biològica, perquè és l'element que es pot comparar entre cicles. De les 38 estacions amb resultats comparables (dues de les quals en zones humides que no són masses d'aigua, s'Espalmador i ses Gambes), 19 (50,0 %) empitjoren, 9 (23,7 %) es mantenen i 10 (26,3 %) milloren. Tretze de les que empitjoren passen a una qualitat moderada o inferior, i cinc de les que milloren passen d'una qualitat moderada o inferior a bona.

Al Pla Hidrològic 2028-2033, 23 de les 24 masses en estat pitjor que bo no assoleixen el bon estat en algun indicador biològic: 22 en els invertebrats, 14 en el fitoplàncton i 13 en tots dos. Només dues no l'assoleixen en els indicadors fisicoquímics: s'Albufera de Mallorca i l'Estany de na Borges. L'informe de la campanya del 2025 assenyala, a més, superacions de la norma de qualitat del coure a la Gola i de l'AMPA als Prats de Tirant i Lloriac, que l'annex 5 no classifica com a incompliment fisicoquímic. Al Pla Hidrològic 2022-2027, 18 de les 21 masses en estat pitjor que bo no assolien el bon estat en els indicadors biològics, sense que el pla detallés en quin.

L'estat químic canvia de masses: al Pla Hidrològic 2022-2027, el Prat de Morella i la Gola del torrent de Trebalúger no l'assolien per cadmi, mentre que al Pla Hidrològic 2028-2033 no l'assoleixen cinc masses diferents, quatre a Mallorca i una a Menorca, per benzo(a)pirè, hexabromociclododecà, diclorvós i tributilestany. L'informe de la campanya del 2025 adverteix que, amb una sola mostra, les superacions de la concentració mitjana anual s'han de prendre amb precaució; només el tributilestany de Mongofra-Addaia supera també la concentració màxima admissible.

El Pla Hidrològic 2022-2027 fixava el 2027 com a termini per assolir el bon estat a 12 masses; al diagnòstic del Pla Hidrològic 2028-2033, vuit hi consten en estat pitjor que bo i quatre en bon estat. De les nou masses que tenien una pròrroga per l'article 4.4 de la Directiva marc de l'aigua (sis) o l'objectiu ambiental de l'article 4.3 (tres), sis continuen en estat pitjor que bo. En canvi, deu de les 15 masses que tenien l'objectiu classificat com a assolit hi consten en estat pitjor que bo. Segons l'anàlisi de pressions i impactes del Pla Hidrològic 2028-2033, 28 de les 36 masses estan en risc alt de no assolir el bon estat el 2027.

Finalment, cal recordar que el diagnòstic del Pla Hidrològic 2028-2033 correspon als documents inicials d'un pla en tramitació i pot ser modificat durant el procés d'aprovació.

Metodologia