ESTAT GLOBAL DELS TORRENTS

Missatges clau

• Segons els documents inicials del Pla Hidrològic 2028-2033, 44 de les 63 masses d'aigua de categoria riu avaluades de les Illes Balears es classifiquen en estat pitjor que bo, el 69,8 %. Al Pla Hidrològic 2022-2027 n'eren 33 de 61, el 54,1 %. En longitud, els trams en estat pitjor que bo passen de 249 km a 389 km, del 45,3 % al 70,9 % de la xarxa.
• La proporció augmenta a les tres illes: a Mallorca, del 50,0 % al 65,3 % de les masses avaluades; a Menorca, del 77,8 % al 90,0 %, i a Eivissa, del 50,0 % al 75,0 %.
• El diagnòstic del Pla Hidrològic 2028-2033 prové d'una única campanya de mostreig, feta entre febrer i abril del 2025 amb una estació per massa; el del Pla Hidrològic 2022-2027 combinava les campanyes del 2017 i el 2019. Per aquesta diferència de mètode, la comparació entre plans s'ha de llegir amb cautela. De les 46 masses avaluades amb dades pròpies en tots dos plans, les que no assoleixen el bon estat passen de 31 a 32. La resta de l'augment correspon sobretot a masses que al Pla Hidrològic 2022-2027 no tenien dades o es classificaven en bon estat sense una avaluació de l'estat ecològic.
• 43 de les 44 masses en estat pitjor que bo del darrer diagnòstic no assoleixen el bon estat en algun indicador biològic: 37 en els invertebrats i 33 en les diatomees. A més, 10 no assoleixen el bon estat químic, set per la presència de mercuri.

Introducció

Les masses d'aigua de categoria riu de les Illes Balears corresponen a trams de torrents. El Pla Hidrològic 2028-2033 en delimita 70, totes naturals, amb una longitud total de 549,7 km: 53 a Mallorca, 10 a Menorca i 7 a Eivissa. Formentera no en té cap. El Pla Hidrològic 2022-2027 indica que els anys de mostreig van ser poc humits i que part dels torrents van estar secs bona part de l'any.

L'estat d'una massa d'aigua de categoria riu resulta del pitjor entre el seu estat ecològic i el seu estat químic. L'estat ecològic s'avalua amb dos indicadors biològics —els invertebrats bentònics (índex INVMIB) i les diatomees, unes algues microscòpiques que viuen fixades al fons (índex DIATMIB)— i amb indicadors fisicoquímics de pH, oxigenació i nutrients (nitrats i fosfats), als quals s'afegeixen alguns contaminants específics, com el glifosat. En general, la classe de cada massa és la pitjor de les obtingudes en els seus indicadors, però la qualitat biològica es calcula com la mitjana dels dos indicadors biològics, criteri que comparteixen els dos plans. L'estat químic expressa el compliment de les normes de qualitat ambiental per a les substàncies prioritàries i altres contaminants.

Aquest capítol compara els dos diagnòstics més recents: el del Pla Hidrològic 2022-2027, vigent, i el dels documents inicials del Pla Hidrològic 2028-2033, en tramitació. Cal tenir presents tres diferències. Primera, el Pla Hidrològic 2022-2027 es basa en les campanyes de mostreig del 2017 i el 2019 i, quan una massa tenia més d'una estació, en prenia la pitjor. El Pla Hidrològic 2028-2033 es basa en una sola campanya, feta entre el 25 de febrer i el 17 d'abril de 2025 amb una estació per massa, en què set de les 70 estacions estaven seques. Segons l'informe de la campanya del 2025, els elements i índexs d'avaluació presenten diferències metodològiques significatives entre cicles, i per això aquell informe només compara la qualitat biològica. Una part de les diferències entre plans pot ser deguda al mètode i no a una evolució real de l'estat. Segona, el Pla Hidrològic 2022-2027 classificava en bon estat deu masses de les quals no tenia avaluació de l'estat ecològic, només pel compliment de l'estat químic, i en tres masses que estaven seques reprenia l'estat del cicle anterior. Tercera, el Pla Hidrològic 2028-2033 publica si cada massa és o no en bon estat i en quins indicadors no l'assoleix, però no la classe d'estat ni el valor dels indicadors.

Estat i tendències

Mallorca

Mallorca té 53 de les 70 masses d'aigua de categoria riu de la demarcació, amb 422,7 km de longitud. Al Pla Hidrològic 2028-2033, 32 de les 49 masses avaluades es classifiquen en estat pitjor que bo (65,3 %), i quatre no s'han avaluat. Al Pla Hidrològic 2022-2027 n'eren 24 de 48 (50,0 %), i cinc no tenien dades. La longitud en estat pitjor que bo passa de 187 km a 319 km, del 44,3 % al 75,4 % de la xarxa de l'illa.

Entre els dos diagnòstics, 18 masses es mantenen en estat pitjor que bo. Nou masses en bon estat al Pla Hidrològic 2022-2027 passen a pitjor que bo: Puigpunyent, Tres Fonts, ses Voltes i Matzoc, i cinc masses que aquell pla classificava en bon estat sense avaluació de l'estat ecològic —Can Botana, Vilafranca-Felanitx, na Borges, Son Real i Pina-Castellitx—. També passen a pitjor que bo les cinc masses que no tenien dades: sa Riera, Coanegra-Santa Maria, Coanegra-Marratxí, na Marranxa-Solleric i Coma-sema-Solleric. En sentit contrari, Major de Sóller, ses Planes, des Cocons i Vall Marc passen a bon estat, igual que Font de Mal Any, que al Pla Hidrològic 2022-2027 estava seca i mantenia l'estat dolent del cicle anterior. Piquetes, en estat moderat al Pla Hidrològic 2022-2027, i tres masses en bon estat sense avaluació ecològica —Canyamel-Revolts, Pina-Sencelles i Pina-Son Bordills— no s'han avaluat al Pla Hidrològic 2028-2033.

Al Pla Hidrològic 2028-2033, la majoria de les 17 masses en bon estat es troben a la serra de Tramuntana i a les serres de Llevant. En canvi, Vilafranca-Felanitx, Manacor, na Borges, Son Real, Son Bauló, Pina-Castellitx i Hortella hi consten totes en estat pitjor que bo.

Al Pla Hidrològic 2028-2033, 31 de les 32 masses en estat pitjor que bo no assoleixen el bon estat en algun indicador biològic: 27 en els invertebrats i 21 en les diatomees. Vuit no l'assoleixen tampoc en els indicadors fisicoquímics. La massa restant, sa Fosca, té un estat ecològic bo o millor, però no assoleix el bon estat químic per la presència de mercuri. En total, sis masses de l'illa no assoleixen el bon estat químic: sa Fosca, na Borges, Son Real i Son Bauló, per mercuri; Hortella, per terbutrina, un herbicida, i Manacor, per tots dos. L'anàlisi d'impactes del pla identifica, a més, contaminació orgànica i per nutrients a Manacor i Sant Miquel-Ufanes, i per nutrients a Almadrà-Estorell. Al Pla Hidrològic 2022-2027, 20 de les 24 masses en estat pitjor que bo no assolien el bon estat en els indicadors biològics i 13 en els fisicoquímics.

Pel que fa als objectius ambientals, el Pla Hidrològic 2022-2027 fixava el 2027 com a termini per assolir el bon estat a 19 masses de l'illa. Al diagnòstic del Pla Hidrològic 2028-2033, 14 hi consten en estat pitjor que bo, quatre en bon estat —Major de Sóller, ses Planes, des Cocons i Vall Marc— i Piquetes no s'ha avaluat. El pla eximia d'aquest termini cinc masses per l'article 4.4 de la Directiva marc de l'aigua: Valldemossa, Manacor, Son Bauló i Búger-Sant Miquel continuen en estat pitjor que bo, i Font de Mal Any hi consta en bon estat. Les nou masses que passen de bon estat a pitjor que bo tenien l'objectiu ambiental classificat com a assolit.

Taula 1. Estat de cada massa d'aigua de categoria riu de Mallorca al PHIB 2022-2027 i al PHIB 2028-2033 (en tramitació). Elaboració pròpia (Font: Govern de les Illes Balears). ¹ Al PHIB 2022-2027, sense avaluació de l'estat ecològic; la massa es classifica en bon estat només pel compliment de l'estat químic. ² Estació seca durant el mostreig; el PHIB 2022-2027 manté l'estat del segon cicle de planificació. PHIB 22-27: PHIB 2022-2027; PHIB 28-33: PHIB 2028-2033. Risc 2027: risc de no assolir el bon estat global el 2027, segons les taules IMPRESS del PHIB 2028-2033; entre parèntesis, el component en risc alt.

Menorca

Menorca té deu masses d'aigua de categoria riu, amb 62,4 km de longitud. Al Pla Hidrològic 2028-2033, nou es classifiquen en estat pitjor que bo (90,0 %); només Binimel·là hi consta en bon estat. Al Pla Hidrològic 2022-2027 n'eren set de les nou avaluades (77,8 %), i des Bec no tenia dades perquè estava sec. La longitud en estat pitjor que bo passa de 52 km a 58 km, del 83,8 % al 92,9 % de la xarxa de l'illa.

Entre els dos diagnòstics, set masses es mantenen en estat pitjor que bo. Biniaixa, en bon estat al Pla Hidrològic 2022-2027, i des Bec, sense dades, passen a pitjor que bo.

Al Pla Hidrològic 2028-2033, les nou masses en estat pitjor que bo no assoleixen el bon estat en algun indicador biològic: totes en les diatomees i set també en els invertebrats. Cinc —des Bec, Cala en Porter, na Bona, Pontarró i des Mercadal— no l'assoleixen tampoc en els indicadors fisicoquímics. Tres no assoleixen el bon estat químic: Cala en Porter, per terbutrina, i na Bona i des Mercadal, per mercuri. L'anàlisi d'impactes del pla identifica, a més, contaminació orgànica i per nutrients a Trebalúger. Al Pla Hidrològic 2022-2027, sis de les set masses en estat pitjor que bo no assolien el bon estat en els indicadors biològics i cinc en els fisicoquímics, i na Bona i Pontarró superaven la norma de qualitat ambiental del plom.

El Pla Hidrològic 2022-2027 fixava el 2027 com a termini per assolir el bon estat a Algendar, Trebalúger, na Bona i Pontarró, i eximia d'aquest termini sa Cova, Cala en Porter i des Mercadal per l'article 4.4 de la Directiva marc de l'aigua. Cap d'aquestes set masses no consta en bon estat al diagnòstic del Pla Hidrològic 2028-2033.

Taula 2. Estat de cada massa d'aigua de categoria riu de Menorca al PHIB 2022-2027 i al PHIB 2028-2033 (en tramitació). Elaboració pròpia (Font: Govern de les Illes Balears). PHIB 22-27: PHIB 2022-2027; PHIB 28-33: PHIB 2028-2033. Risc 2027: risc de no assolir el bon estat global el 2027, segons les taules IMPRESS del PHIB 2028-2033; entre parèntesis, el component en risc alt.

Eivissa

Eivissa té set masses d'aigua de categoria riu, amb 64,6 km de longitud. Al Pla Hidrològic 2028-2033, tres de les quatre masses avaluades es classifiquen en estat pitjor que bo (75,0 %): des Prat, Sant Josep i sa Font. Benirràs hi consta en bon estat, i Buscastell, Llavanera i Santa Eulària no s'han avaluat. Al Pla Hidrològic 2022-2027 n'eren dues de quatre (50,0 %), i tres no tenien dades. La longitud en estat pitjor que bo passa de 9,3 km a 12,8 km, del 14,4 % al 19,8 % de la xarxa de l'illa; el percentatge és baix perquè les masses més llargues, Santa Eulària, Llavanera i Buscastell, no tenen diagnòstic.

Entre els dos diagnòstics, des Prat i Sant Josep es mantenen en estat pitjor que bo, i sa Font, sense dades al Pla Hidrològic 2022-2027, passa a pitjor que bo. Santa Eulària, la massa més llarga de l'illa (25,9 km), en bon estat al Pla Hidrològic 2022-2027, no s'ha avaluat al Pla Hidrològic 2028-2033. Benirràs, en bon estat a tots dos plans, estava sec al mostreig del Pla Hidrològic 2022-2027, que en mantenia l'estat del cicle anterior.

Al Pla Hidrològic 2028-2033, les tres masses en estat pitjor que bo no assoleixen el bon estat en els invertebrats ni en les diatomees, i des Prat i Sant Josep tampoc en els indicadors fisicoquímics. Des Prat no assoleix el bon estat químic per la presència de terbutrina. Al Pla Hidrològic 2022-2027, des Prat no assolia el bon estat en els indicadors fisicoquímics, i Sant Josep, en els biològics i en els fisicoquímics.

El Pla Hidrològic 2022-2027 fixava el 2027 com a termini perquè des Prat i Sant Josep assolissin el bon estat. Cap de les dues no consta en bon estat al diagnòstic del Pla Hidrològic 2028-2033.

Taula 3. Estat de cada massa d'aigua de categoria riu d'Eivissa al PHIB 2022-2027 i al PHIB 2028-2033 (en tramitació). Elaboració pròpia (Font: Govern de les Illes Balears). ² Estació seca durant el mostreig; el PHIB 2022-2027 manté l'estat del segon cicle de planificació. PHIB 22-27: PHIB 2022-2027; PHIB 28-33: PHIB 2028-2033. Risc 2027: risc de no assolir el bon estat global el 2027, segons les taules IMPRESS del PHIB 2028-2033; entre parèntesis, el component en risc alt.

Conclusions

Al conjunt de la demarcació, el diagnòstic del Pla Hidrològic 2028-2033 classifica 44 de les 70 masses d'aigua de categoria riu en estat pitjor que bo i 19 en estat bo o millor; set no s'han avaluat. Sobre les 63 masses avaluades, la proporció en estat pitjor que bo és del 69,8 %. Al Pla Hidrològic 2022-2027 eren 33 de 61, el 54,1 %. En longitud, els trams en estat pitjor que bo passen de 249 km a 389 km, és a dir, del 45,3 % al 70,9 % dels 549,7 km de la xarxa.

La proporció augmenta a les tres illes i és més alta a Menorca, on nou de les deu masses d'aigua no assoleixen el bon estat. Convé tenir present que a Menorca i Eivissa cada massa representa entre el 10 % i el 25 % de les avaluades, de manera que un sol canvi de classificació hi mou molt la xifra.

L'augment s'ha de llegir amb cautela, per les diferències de mètode entre els dos diagnòstics: el del Pla Hidrològic 2028-2033 prové d'una única campanya i d'una estació per massa. De les 46 masses avaluades amb dades pròpies en tots dos plans, les que no assoleixen el bon estat passen de 31 a 32: cinc passen a pitjor que bo i quatre a bon estat. La major part de l'augment correspon a set masses sense dades al Pla Hidrològic 2022-2027 i a cinc masses que aquell pla classificava en bon estat sense avaluació de l'estat ecològic, que ara consten en estat pitjor que bo. Amb el mateix criteri, la memòria dels documents inicials del Pla Hidrològic 2028-2033 dona per al Pla Hidrològic 2022-2027 16 masses en bon estat ecològic, 32 en estat pitjor que bo i 22 sense dades.

L'informe de la campanya del 2025 compara només la qualitat biològica, perquè és l'element que es pot comparar entre cicles. De les 46 estacions amb resultats comparables, 18 (39 %) empitjoren, 21 (46 %) es mantenen i 7 (15 %) milloren. Onze de les que empitjoren passen a una qualitat moderada o inferior, i tres de les que milloren passen a una qualitat bona.

Al Pla Hidrològic 2028-2033, 43 de les 44 masses en estat pitjor que bo no assoleixen el bon estat en algun indicador biològic: 37 en els invertebrats, 33 en les diatomees i 27 en tots dos. Quinze no l'assoleixen tampoc en els indicadors fisicoquímics. Al Pla Hidrològic 2022-2027, 27 de les 33 masses en estat pitjor que bo no assolien el bon estat en els indicadors biològics, sense que el pla detallés en quin, i 20 en els fisicoquímics.

Entre els incompliments de la campanya del 2025 destaca el glifosat, un herbicida, que supera la norma de qualitat a 14 estacions (deu a Mallorca, tres a Menorca i una a Eivissa); a 12 d'aquestes estacions també la supera l'AMPA, el seu producte de degradació. En quatre d'aquestes masses —Coanegra-Marratxí, Son Real, Búger-Sant Miquel i sa Cova— l'annex 5 no hi assenyala incompliment fisicoquímic. Els nitrats superen el límit entre l'estat bo i el moderat (25 mg/L) a cinc masses d'aigua: sa Riera (140,5 mg/L), Vilafranca-Felanitx (70,4 mg/L), Hortella (41,9 mg/L) i Pina-Castellitx (27,1 mg/L), a Mallorca, i des Bec (32,3 mg/L), a Menorca.

Al Pla Hidrològic 2028-2033, deu masses no assoleixen el bon estat químic —sis a Mallorca, tres a Menorca i una a Eivissa—, set per la presència de mercuri i quatre per la de terbutrina; una, Manacor, per totes dues substàncies. Al Pla Hidrològic 2022-2027 només n'eren dues, a Menorca, per plom. L'informe de la campanya del 2025 adverteix que, amb una sola mostra, les superacions de la concentració mitjana anual, com les de terbutrina, s'han de prendre amb precaució; les de mercuri superen la concentració màxima admissible.

El Pla Hidrològic 2022-2027 fixava el 2027 com a termini per assolir el bon estat a 25 masses; al diagnòstic del Pla Hidrològic 2028-2033, 20 hi consten en estat pitjor que bo, quatre en bon estat i una no s'ha avaluat. De les vuit masses eximides per l'article 4.4 de la Directiva marc de l'aigua, set continuen en estat pitjor que bo. Segons l'anàlisi de pressions i impactes del Pla Hidrològic 2028-2033, 54 de les 70 masses estan en risc alt de no assolir el bon estat el 2027.

Finalment, cal recordar que el diagnòstic del Pla Hidrològic 2028-2033 correspon als documents inicials d'un pla en tramitació i pot ser modificat durant el procés d'aprovació.

Metodologia