PÈRDUES EN LA XARXA DE PROVEÏMENT

Missatges clau

• Les xarxes urbanes de les Illes Balears van perdre 31,27 hm³ el 2024, el 22,0 % de tot el volum que hi va entrar. És gairebé tant com tota l'aigua que s'extreu per a ús agrari a l'arxipèlag —33,62 hm³— i com tota la producció de les seves vuit dessaladores el mateix any (32,96 hm³).
• La taxa millora de manera sostinguda: del 25,5 % el 2014 al 22,0 % el 2024, el valor més baix de la sèrie. En volum, però, el guany és modest —d'1,55 hm³— perquè el sistema distribueix cada any més aigua.
• El pic del 28,1 % el 2020 no va ser un deteriorament de les xarxes sinó un efecte de denominador: el consum va caure un 16,2 % i el volum perdut només un 1,8 %. La millora del 2023 i el 2024, en canvi, sí que és real, perquè el volum perdut baixa un 10,6 % mentre el subministrament creix.
• Cap de les tres illes majors no assoleix encara l'objectiu del 17 % que el Pla Hidrològic fixa per al 2027. Mallorca hi és la més a prop, amb el 21,5 %, seguida de Menorca (22,3 %) i Eivissa (24,8 %). Només Formentera, amb el 14,6 %, se situa per sota.
• Només 14 dels 66 municipis assoleixen l'objectiu del 17 %. La mediana municipal se situa en el 25,1 %, i el rang va del 2,8 % de Sant Joan al 67,2 % de Campos.
• El problema té dues cares diferents. Palma perd 6,61 hm³, el volum més gran de l'arxipèlag, però amb una taxa del 17,7 % que gairebé assoleix l'objectiu. Campos en perd el 67,2 %, dos terços de tot el que capta, en un municipi que s'abasteix de la massa del Pla de Campos, en mal estat quantitatiu.
• Si tots els municipis assolissin el 17 %, l'arxipèlag alliberaria 8,46 hm³ anuals, el 45 % de l'excés d'extracció que documenta el capítol de demandes subterrànies.

Introducció

Les pèrdues en la xarxa de proveïment, comptabilitzades com a aigua no comptabilitzada, són el volum que entra al sistema de distribució i no arriba als comptadors dels usuaris finals. La causa més òbvia són les fuites per trencament de canonades, juntes defectuoses o desgast de la xarxa, però no és l'única: també hi computen els desbordaments de dipòsits, els errors de mesura dels comptadors, els consums municipals no registrats —neteja viària, reg de jardins, boques d'incendi— i els fraus.

Aquesta distinció importa perquè condiciona la resposta. Una part de l'aigua no comptabilitzada són pèrdues físiques que tornen al terreny i només s'eliminen renovant infraestructura; una altra part és aigua efectivament utilitzada que simplement no es factura, i s'elimina amb gestió i mesura. La font disponible no permet separar-les, i per això aquest indicador parla d'aigua no comptabilitzada i no de fuites.

La rellevància de l'indicador és doble. D'una banda, cada hectòmetre cúbic perdut és un hectòmetre cúbic captat innecessàriament d'un aqüífer o produït en una dessaladora amb el cost energètic corresponent. De l'altra, el Pla Hidrològic vigent hi ha fixat objectius quantificats: l'article 52 de la Normativa fixa que el percentatge màxim de pèrdues reals admissibles als proveïments urbans existents no superi el 17 % el 2027, i encarrega als ajuntaments d'establir les mesures per assolir-ho dins del seu Pla de gestió sostenible de l'aigua. El mateix article establia una fita intermèdia del 25 % per al moment de l'aprovació del Pla, el gener de 2023, que ja ha vençut com a objectiu de l'article 52, tot i que continua vigent com a condició de l'informe de suficiència de l'article 43.4; aquest capítol pren, doncs, el 17 % com a únic objectiu de referència. El quart cicle de planificació (2028-2033), que ha de substituir el pla vigent i del qual només s'han publicat els documents inicials, no rectifica aquesta xifra: manté el 17 % i, entre les decisions que caldria adoptar en el pla futur, planteja rebaixar el màxim admissible fins al 10 % l'any 2033 (vegeu Observacions).

L'anàlisi es presenta illa per illa, amb el detall de tots els municipis de cadascuna, i la comparació entre illes i amb la resta d'indicadors es reserva per a les conclusions.

Estat i tendències

Mallorca

Mallorca perd 23,32 hm³, el 74,6 % de tot el volum perdut a l'arxipèlag, amb una taxa del 21,5 %, la més baixa de les tres illes majors. La seva sèrie millora de manera sostinguda, del 24,0 % el 2014 al 21,5 % el 2024, però es manté 4,5 punts per damunt de l'objectiu de 2027.

Dels seus 52 municipis amb dades, només 11 assoleixen l'objectiu del 17 % i 41 no l'assoleixen. La mediana municipal és del 27,7 % i el rang, el més ampli de l'arxipèlag: del 2,8 % de Sant Joan al 67,2 % de Campos. És, alhora, l'illa amb els millors i els pitjors resultats de tot el conjunt.

Palma encapçala el volum amb 6,61 hm³ —el 28 % de tot el que perd l'illa— i ho fa amb una taxa del 17,7 %, a set dècimes de l'objectiu. Calvià és el segon en volum, amb 1,70 hm³, i ja assoleix l'objectiu amb el 13,5 %. Entre els dos concentren el 35,6 % del volum perdut a Mallorca amb dues de les catorze millors taxes dels 52 municipis de l'illa.

Els casos que combinen volum i mala taxa apareixen just a sota: Manacor (1,51 hm³, 27,0 %), Marratxí (1,42 hm³, 36,0 %) i Campos (1,36 hm³, 67,2 %). Campos és el cas extrem de tot l'arxipèlag: perd dos terços de l'aigua que capta, en un municipi que s'abasteix de la massa del Pla de Campos, en mal estat quantitatiu segons el capítol d'estat dels aqüífers.

A la meitat inferior de la figura hi ha municipis petits amb taxes molt altes: Esporles (58,6 %), Maria de la Salut (52,8 %), Artà (52,7 %), Ariany (51,2 %) i Selva (50,4 %). Tots cinc perden més de la meitat del que capten. A l'extrem oposat, Alcúdia (7,6 %), Muro (8,5 %) i Sóller (10,9 %) mostren que taxes properes o inferiors al 10 % són assolibles a l'illa.

Menorca

Menorca perd 2,90 hm³ amb una taxa del 22,3 %, i baixa del 27,7 % el 2014 al 22,3 % el 2024, tot i que amb una trajectòria irregular: va tocar el 21,4 % el 2018 i va tornar a pujar fins al 25,7 % el 2020. Es manté, però, 5,3 punts per damunt de l'objectiu de 2027.

Dels seus vuit municipis, dos assoleixen l'objectiu del 17 % —Sant Lluís, amb l'11,3 %, i Alaior, amb el 15,2 %— i sis no l'assoleixen. La mediana és del 22,6 % i el màxim, el 42,7 % de Ferreries.

Ciutadella domina el volum amb 1,18 hm³, el 41 % del total insular, i una taxa del 25,1 %. La segueixen Es Mercadal (0,46 hm³, 28,7 %) i Maó (0,45 hm³, 19,0 %). El contrast entre els dos nuclis principals és notable: Maó perd gairebé el mateix volum que Es Mercadal amb una taxa nou punts inferior.

Ferreries és el cas més greu en termes relatius, amb el 42,7 %, tot i que sobre un volum petit de 0,19 hm³. Menorca té, a més, una circumstància agreujant que documenta el capítol de consum urbà: el 86,7 % de la seva aigua urbana és subterrània i és l'única illa on aquest volum supera clarament l'assignació de proveïment del Pla. El que es perd a la xarxa prové, doncs, majoritàriament del subsol.

Eivissa

Eivissa perd 4,90 hm³ amb la taxa insular més alta de l'arxipèlag, el 24,8 %. És també la que parteix del pitjor punt i la que més ha millorat —el 2015 era del 33,0 %—, però la millora s'ha aturat en els últims anys: 25,4 % el 2022, 24,7 % el 2023 i 24,8 % el 2024. Es manté 7,8 punts per damunt de l'objectiu de 2027, la distància més gran de les quatre illes.

És, sobretot, l'única illa on cap municipi assoleix l'objectiu del 17 %, i alhora la més homogènia: els cinc es mouen entre el 20,8 % de Sant Joan de Labritja i el 26,5 % de Sant Josep, amb una mediana del 24,6 %. Amb només cinc municipis, Santa Eulària des Riu (1,50 hm³, 26,5 %) i Sant Josep (1,40 hm³, 26,5 %) encapçalen tant el volum com la taxa, gairebé empatats, i els segueixen Eivissa (1,12 hm³, 21,8 %), Sant Antoni de Portmany (0,76 hm³, 24,7 %) i Sant Joan de Labritja (0,12 hm³, 20,8 %).

El resultat és un incompliment general i moderat: cap municipi no s'allunya gaire de la mediana insular, però cap tampoc no s'acosta a l'objectiu. El més proper, Sant Joan de Labritja, hi és a 3,8 punts.

Formentera

Formentera és l'única illa que assoleix l'objectiu de 2027, amb una taxa del 14,6 % i un volum perdut de 0,15 hm³. Com que l'illa és un únic municipi, no hi ha dispersió municipal que representar, i per això la seva figura mostra la dispersió al llarg del temps en lloc de la del territori.

Aquest bon resultat, però, s'ha de llegir amb prudència. La seva sèrie és la més erràtica de totes: oscil·la entre el 7,3 % del 2021 i el 19,1 % del 2014, que és l'únic any dels onze en què supera l'objectiu, i entre el 2021 i el 2022 va pujar més de cinc punts en un sol any. El volum perdut el 2024 és de només 0,149 hm³, de manera que variacions absolutes molt petites mouen la taxa diversos punts i el compliment d'un any concret no és indicatiu de la tendència.

El comportament del 2020 hi apunta en la mateixa direcció: aquell any el volum perdut a Formentera va caure un 44,0 % mentre el subministrament baixava un 27,8 %, cosa que suggereix que una part apreciable del que aquí es comptabilitza no és fuita física sinó pèrdua aparent lligada a l'activitat. S'hi afegeix el que mostra el capítol de consum urbà: el subministrament de Formentera passa de 0,51 hm³ el 2020 a 1,02 el 2024, de manera que la taxa es calcula sobre un denominador que gairebé s'ha doblat en quatre anys.

Conclusions

La comparació entre illes

La trajectòria balear és de millora lenta però real. La taxa passa del 25,5 % el 2014 al 22,0 % el 2024, amb un descens de 3,5 punts en deu anys i el valor més baix de tota la sèrie l'últim any. En volum, la reducció és de 32,82 a 31,27 hm³: només 1,55 hm³, perquè el sistema distribueix cada any més aigua. Això deixa el conjunt de l'arxipèlag cinc punts per damunt de l'objectiu del 17 %, amb tres anys per endavant fins al termini de 2027.

Val la pena aturar-se en el 2020, perquè entendre'l canvia la manera de llegir tot l'indicador. La figura mostra tres corbes que es mouen de manera independent: el subministrament i el consum pugen al llarg de la sèrie i s'enfonsen el 2020, mentre el volum perdut es manté pla entre els 31 i els 35 hm³ tots els anys. Entre 2019 i 2020 el consum es va enfonsar un 16,2 % i el subministrament un 12,6 %, però les pèrdues només van baixar un 1,8 %.

La descomposició és exacta. Si les pèrdues haguessin caigut en la mateixa proporció que el subministrament, haurien estat 29,84 hm³ i la taxa s'hauria quedat clavada al 25,0 %. En van ser 33,51: aquests 3,67 hm³ que no van desaparèixer són la totalitat del pic.

Hi ha una explicació física probable. Una fuita no és un consum: perd cabal en funció de la pressió i de la mida del trencament, no de quanta aigua demanen els abonats, de manera que si l'activitat s'atura la fuita continua. El 2020 dona, doncs, un indici per separar la pèrdua física de la que no ho és, i el resultat no és uniforme entre illes: a Mallorca el subministrament va caure un 11,9 % i el volum perdut va pujar un 1,8 %; a Menorca, amb un descens del 10,7 %, les pèrdues van pujar un 2,3 %; a Eivissa, en canvi, el volum perdut va caure un 21,2 % amb un subministrament un 17,3 % menor, i a Formentera va caure un 44,0 %, tot i que el volum és molt petit i la sèrie molt erràtica. A Mallorca i Menorca les pèrdues es comporten com a fuita física; a les Pitiüses, sembla que una part depèn de l'activitat, cosa pròpia de les pèrdues aparents —consums no facturats, submesurament de comptadors a cabals baixos, usos estacionals no registrats—, que desapareixen quan l'activitat s'atura.

D'aquí es desprèn una advertència sobre l'indicador mateix. Si el numerador és aproximadament fix i el denominador es mou amb la demanda, un municipi pot millorar el seu percentatge de pèrdues simplement venent més aigua, i un que aconsegueixi reduir el consum el veurà empitjorar sense que cap canonada s'hagi deteriorat. La mateixa sèrie ho il·lustra: entre 2020 i 2022 el volum perdut va augmentar de 33,51 a 34,97 hm³ i, tanmateix, la taxa va baixar del 28,1 al 25,5 %, perquè va tornar el turisme. Aplicat a l'últim tram, però, aquest filtre dona una bona notícia que ara sí que es pot afirmar: entre 2022 i 2024 el volum perdut cau un 10,6 % mentre el subministrament creix un 3,9 % —a la figura, la línia de les pèrdues es despenja clarament per sota de les altres dues—, de manera que la millora del 2023 i el 2024 baixa el numerador en lloc d'inflar el denominador i és, per tant, una millora real de les xarxes.

Les quatre illes convergeixen més del que caldria esperar. Eivissa parteix del pitjor punt i és la que més millora, però continua sent l'illa amb més pèrdues i la que està més lluny de l'objectiu. Menorca i Mallorca baixen de manera menys sostinguda, amb repunts intermedis, i Formentera és l'única que compleix, amb la sèrie més volàtil.

El punt rellevant és que cap de les tres illes majors no s'acosta al llindar de 2027. La distància és de 4,5 punts a Mallorca, 5,3 a Menorca i 7,8 a Eivissa. Els dos últims anys marquen, però, el descens més pronunciat de tota la sèrie a Mallorca —4,3 punts entre 2022 i 2024— i el segon valor més baix de la sèrie a Menorca, després del 21,4 % del 2018, mentre que a Eivissa la taxa s'ha estancat des del 2022.

L'agregat insular amaga una dispersió enorme. Dels 66 municipis amb dades, només 14 assoleixen l'objectiu del 17 % previst per al 2027 i 52 no l'assoleixen. La mediana municipal és del 25,1 %, vuit punts per damunt de l'objectiu.

El repartiment per illes és revelador. Mallorca concentra tant els millors com els pitjors: hi ha 11 dels 14 municipis que assoleixen l'objectiu i, alhora, tots els casos extrems de l'arxipèlag. Eivissa és l'única illa on cap municipi no arriba al 17 %, però també la més homogènia, amb els cinc entre el 20,8 i el 26,5 %: és un incompliment generalitzat però moderat. Menorca en té dos que l'assoleixen i sis que no.

Els casos més extrems són municipis mallorquins amb volums perduts reduïts però taxes superiors al 50 %.

Els deu municipis que més volum perden sumen 19,09 hm³, el 61 % de totes les pèrdues balears, i entre ells hi ha tant els que millor com els que pitjor ho fan en termes relatius: Calvià és l'únic dels deu que assoleix l'objectiu, amb el 13,5 %, i Palma hi és a prop, amb el 17,7 %, mentre que Campos (67,2 %) i Felanitx (46,7 %) també hi apareixen. A l'altre extrem, els cinc municipis amb pitjor taxa de l'arxipèlag sumen 2,48 hm³, el 7,9 % del total. Ordenar per percentatge i ordenar per volum dona, doncs, dues llistes que només se solapen en part, i el volum es concentra en pocs municipis.

La relació amb la resta d'indicadors

La magnitud del problema només s'aprecia posant-la al costat de la resta del sistema. Els 31,27 hm³ que es perden a les xarxes urbanes són gairebé tant com tota la producció de dessalació de l'arxipèlag —32,96 hm³ el 2024, segons els registres d'explotació de les vuit IDAM—, gairebé tant com tota l'extracció per a ús agrari (33,62 hm³) i més d'una vegada i mitja l'excés d'extracció sobre el que la planificació assigna (18,85 hm³).

Dit de la manera més directa possible: les Illes Balears dessalen 33 hm³ d'aigua de mar mentre 31 es perden a les xarxes sense arribar a cap comptador. I l'excés d'extracció que sotmet els aqüífers a sobreexplotació és, en volum, molt inferior al que s'escola pel camí.

Si tots els municipis assolissin l'objectiu del 17 %, l'arxipèlag alliberaria 8,46 hm³ anuals, l'equivalent al 45 % de l'excés d'extracció que documenta el capítol de demandes subterrànies, sense construir cap infraestructura nova de producció. No tot aquest volum seria aigua subterrània, perquè una part de l'aigua que entra a les xarxes és dessalada i una part de l'aigua no comptabilitzada són pèrdues aparents. El repartiment no coincideix amb la mida de les illes: Mallorca n'aportaria 6,12 hm³, el 72 % del total, seguida d'Eivissa amb 1,54 i Menorca amb 0,80.

Finalment, hi ha una connexió normativa que fa d'aquest indicador una peça central de l'informe. Les pèrdues també condicionen el creixement urbanístic. Quan es transforma sòl rústic en urbanitzat amb avaluació ambiental estratègica ordinària, l'article 43.4 de la Normativa només admet un informe de suficiència favorable si el municipi no supera els 250 litres per persona i dia ni el 25 % de pèrdues, o si té un Pla de gestió sostenible de l'aigua amb mesures suficients per assolir aquests objectius. Aquest pla, que el Pla Hidrològic encarrega a tots els ajuntaments, ha d'incloure la detecció i reducció de fuites i la substitució de xarxes. I el fet que 52 dels 66 municipis no arribin a l'objectiu de 2027 mesura, en la pràctica, fins a quin punt aquests plans s'estan traduint en resultats.

A aquesta lectura s'hi afegeix ara un horitzó més exigent. L'esquema de temes importants del quart cicle, que ha de substituir el pla vigent a partir del 2028, recull entre les decisions a adoptar la reducció del màxim admissible fins al 10 % l'any 2033, acompanyada d'un règim de penalitzacions i d'un control reforçat sobre els municipis amb pèrdues molt elevades que exploten masses en mal estat quantitatiu. No és encara una norma —l'esquema de temes importants és el document de debat previ a la redacció del pla—, però situa el problema en una altra escala: si assolir el 17 % exigeix alliberar 8,46 hm³, arribar al 10 % n'exigiria 17,18, més de la meitat de tot el volum que avui es perd, i deixaria 63 dels 66 municipis per damunt del llindar.

Metodologia